Ja som a les Hurdes, ueeeee!
Després d'esmorzar una torrada i un cafè amb llet com Déu mana, hem acabat de fer els quatre coletazos que ahir se'ns van resistir de Salamanca... la mare s´havia emperrat en veure "El cielo de Salamanca", una pintura del zodíac que hi ha a una bòveda d'un edifici de la universitat... La veritat és que era ben xula...i el pare volia veure la cova de Salamanca... La cripta d'una ntiga església on es reunien alumnes i professors per fer rituals esotèrics diversos...
Certament, sembla que això del cotxe, apart de que és una mica més cansat, sobretot pel que condueix, tot i que al pare ja li agrada, diu que té el paisatge més a prop, se li fa més amè i pot anar parant allà an vol... bé on vol la mare a fer fotitis! A més, et permet poder canviar plans en qualsevol moment, com avuí.
I és que després de fer feliços a dos dels tres representants del grup, hem agafat carretera i manta: direcció les Hurdes... Però per sort hem parat a estirar les cames a una ciutat anomenada Ciudad Rodrigo. Els pares anaven fent oh, oh, quina plaça més maca, i quina muralla, i has vist quin to més maco té la pedra.... Però a mi el que més m´ha agradat de la visita ha estat el museu de l´orinal... On un senyor molt divertit ens ha explicat tot d'anècdotes d'aquest utensili tan quotidià i comú per a tots... Jo m´hi he anat fixant, doncs d'aquí a uns mesos m'hi asseuran i a veure si me'n surto...
I després de l'orinal.. doncs carretera i manta fins arribar a Casares de las Hurdes, i allà doncs sort del cotxe un altre cop perquè a la mare li feia por el poble. Així que hem pogut continuar voltant fins trobar un allotjament ben maco.
Està clar que no és tan ràpid com l'avió, tot i que ho podríem discutir això! Ni que és tranquil com el tren, però vist que no sempre cal anar molt lluny a veure coses maques. El cotxe no és sempre la pitjor opció.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada