Una d'anades i vingudes

Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Ja sabeu qui sóc no? Sí, l'irrepetible, l'únic (bé de fet més que únic perquè encara no hi sóc): en Pauilolo!!!

Sí, els pares van dir que aquest blog l'escriurien ells, però aprofito un d'aquells moments del viatge que diuen, anem un moment a casa a descansar una estona, quan de fet el que fan és posar-se a clapar com marmotes, per escriure la que han liat aquest matí, perquè ells segur que no us ho explicaran... tinc entés que si no has nascut no et poden castigar, i com això principalment ho llegeixen els avis... segur que ells em perdonen el càstig, són tan bons!!

Doncs mireu, després d'anar-se'n a dormir mig cabrejats per la calor, s'han despertat cagats de por per una tempesta d'estiu que ha caigut sobtadament al càmping, jo no tenia gens ni mica de por, clar que jo estava com en patufet, a la panxa de la Pous, on ni hi neva ni hi plou! I es veu que aquesta pluja (gràcies a la qual al final han passat fred i tot) els ha trastocat.

Es volien aixecar d'hora, a les 8.00, doncs no, a les 9.00 entrava el pare a la dutxa, volien visitar la reserva natural de Lagoas (al costat del càmping) doncs tampoc, no sé quin follon han tingut amb 'l'acreditació' que es veu que no valia, doncs res, cap a Braga que tocava, cap a Braga, tampoc, canvíem els plans i anem cap a Barcelos, que la mare ha llegit que hi ha el millor mercat de Portugal.

La visita a Barcelos, la ciutat que dóna motiu al famós gall de Portugal, ha anat millorant mica en mica i al final ens ha agradat força el seu casc històric: hem vist un parell d'esglésies molt maques (la de Terço, tota plena de rajoles blanques i blaves per dins i la de Bom Senhor da Cruz, de planta octogonal), una exposició de portes pintades a la sala d´exposicions davant del museu arqueològic, però el mercat, que era la raó d´aquest destí, és més cutre que els encants de Badalona! Això sí, barat, més que Andorra!

El millor del dia ha vingut després. Quan tot visitant el museu arqueològic, la mare de sobte se n'adona que els del càmping no li havien tornat el passaport que havia deixat com a dipòsit (i ja sabeu que per la mare el passaport és tant important com un ronyó, sols que de ronyons en té dos!) Doncs res, torna cap a Ponte da Lima que hi falta gent, i a sobre, de tornada s'han equivocat d'autopista i després s'han perdut per la reserva natural que no han pogut veure pel matí.

Un cop retrobats, ells, el càmping i el passaport, hem pogut tornar a fer el camí desfet i hem arribat a Braga, però aquesta història us l'explicaran ells.

Aixxxxx, crec que aquest parell que m'han tocat de pares són un desastre... sort que em tenen a mi!