Recordo...
Passejar per la part antiga, veient-la molt groga i un pèl decadent, tot pensant en la infància del meu avi i en ell, al que no vaig arribar a conèixer dient... "En Murcia sólo hay polvo".
Al mateix passeig, la Colegiata, al final d'una pujada, a tocar de la plaça d'Espanya. Calor.
Pujar al castell i aturar-nos a mig camí i veure el cotxe aparcat, "a pleno Sol".
El passeig per la part més "modernista" i entrar a un parell d'esglésies a veure els passos i la roba de Setmana Santa.
Les alamedes. el merendero Padilla, "la meva plaça" i les processons, és a dir, el que té entrada pròpia.
Viatjar amb molta, molta calma.
Fotografia treta del web oficial de la Colegiata de Lorca
https://colegiatadelorca.com/historia/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada