Vacances 2011. Catalunya Nord

Amb retràs, ja tornat a la feina, i amb aquella sensació de... (més val no escriure-la) intentarem fer un resum de les 'escapadetes' d'aquestes vacances. Sí, en una sola entrada perquè durant els dies d'oci, la connexió a internet va ser entre límitada (Perpignan), nula (Àger) o inviable (Espluga de Francolí).

En efecte, aquests han estat els 3 camps base de les vacances, 3 escapadetes que, si bé no igualen un viatge de 3 setmanes han servit per desconnectar, veure, conèixer i aprendre coses noves, i disfrutar,(sobretot veient a la sogra tirant-se en parapente).

Ara és el típic punt on has de dir, que ràpid que ha passat i aquestes coses, i és que no m'he adonat i ja fa pràcticament 20 díes que sortíem direcció Perpignà per anar a veure per segon any consecutiu el Viseau pour l'Image, un festival de fotoperiodisme que es celebra anualment a la capital de la Catalunya nord.

Però seguint fidels a les 'nostres tradicions' tocava fer parada i fonda en algun lloc completament diferent al destí (algun dia faré un especial sobre aquestes parades intermitges) i en aquesta ocasió visitàvem a la Branzu i a la seva parella a la masia que els pares de la seva parella tenen al coll del Rabell, al bell mig del Montseny entre Arbúcies i Espinelves (població famosa per la fira de l'avet).

La veritat és que tant la masia, el seu propi terreny i el terreny que ho envolta tot és espectacular. La masia, sense deixar de tenir l'aspecte rústic que el lloc es mereix està decorada amb exquisitesa extrema i acondicionada a la vida del segle XXI (tot i haver ser construïda 800 anys abans), el lloc es fantàstic, per desconnectar, per gaudir de la natura, per que juguin els nens... i les vistes de la serralada del Montseny amb el Matagalls i el turó de l'home davant... guau!

Doncs tot això va ajudar a que gaudíssim de poc més de 24 hores de la companyia de les amfitriones. És a dir, es va produïr una situació ideal. Estar amb bons amics en un lloc meravellós.

Al dia següent, acomiadats de la Branzu i la seva parella ens dirigíem cap a França, però degut a les estranyes aficions dels francesos (dinar al migdia) vam aprofitar que haguèssim fet salat per dinar per parar a menjar a la Jonquera i de pas visitar un poble que sempre veus desde l'area de servei.

Certament, el poble té més història que bellesa, i tot i que al seu carrer principal hi ha alguna casa macota, en general no diu gaire res però l'aroma de terra de frontera que tenen aquests pobles sempre els fa especials. Veus la melancolia de turistes que apuren els últims díes de vacances. Francesos que només 'passen' a comprar tabac i alcohol. Els locals, que són trilíngues només pel fet de viure on viuen. I sobretot el MUME, un museu que recorda a tots aquells que van travessar la frontera durant la guerra civil, tant els que van haver de fugir com els que van venir a lluitar amb l'exercit republicà. En definitiva, que si has de parar com a mínim surts reflexionant.

I després d'aquesta parada per fi vam arribar a destí. Tot i que ens vam liar un parell de cops i que l'hotel tenia la recepció tancada a la nostra arribada, encara vam tenir temps de tornar a repetir els mecanismes apresos l'any anterior: aparcar al carrer del riu, anar al centre d'informació i fins i tot veure un parell d'exposicions...

L'endemà va ser dedicat a passejar per Perpignà (desde el Palau de Congressos fins el castell) tot movent-nos en busca dels centres on és fa el Visa Pour l'Image. Vam 'viatjar' a Afganistan, Irak, Costa d'Ivori, Guatemala... però aquests viatges tenen un problema molt greu (i no és pas que no siguin reals sinó a partir de fotografies) és el fet que veus coses que no haurien de passar, però per desgràcia, són problemes reals que et fan reflexionar. I molt. De veritat que paga molt la pena anar-hi.

Ja per l'últim dia vàrem explorar més expos (vam deixar el centre principal per aquest moment) i cap al migdia vam anar de botigues per arreglar el nou piset... i a mitja tarda, carretera i manta (o no que feia calor) i cap a casa...