L'última sortida de l'estiu va ser per la Conca de Barberà, comarca que no coneixíem en absolut, però que ens va agradar força. Teníem reserva d'una nit amb sopar i esmorzar a un hostal a L'Espluga de Francolí més visites a dues caves (una de cava i una de vi)
Va ser una excursió on no fent ni dues hores de cotxe, ens va donar la sensació d'estar molt lluny i
apartats de tot, sensació Delta de l'Ebre.
Allà hi arribàvem per dinar. Tot olorant a neules i
carquinyolis, típics de la terra. Després d'una migdiada d'Eurobasket (Espanya -
Alemanya) vam visitar el Monestir de Poblet, declarat patrimoni universal per la
UNESCO. Una visita molt agradable, ja que a part de que el monestir és preciós i
tècnicament veus fàcilment el pas del romànic al gòtic, també es fa amena i no
gens llarga. Així doncs un cop vist i fotografiat, vam fer MÉS FOTOS del
monestir, des d'un caminet que vàrem trobar gràcies a no haver anat pel camí
directe.
Després, i aprofitant que els dies encara encara eren llargs, vam donar la volta al poble on dormiem, L'Espluga. La veritat, normalet. Però per passejar els tres, sense presses i de vacances, coses que per desgràcia no fem tan sovint com voldríem, perfecte.
Ja l'endemà era 'el dia de les cates'. Primer anàvem a Pira
a catar cava, i sí, vam actuar malament, al arribar ens van donar dos detalls
importants, que érem els únics per la visita i que allà on havíem deixat el
cotxe no es podia aparcar (que dius, si som els únics per un sol cotxe no els
hi anirà!) Doncs aprofitant l'avinentesa, la veritat, cava no en volíem
comprar, i sent els únics ens veuríem més que obligats a fer-ho, com havíem de moure el
cotxe... vam 'pirar de Pira' cual forajidos escopetejats fins el poble del
costat. Montblanc. Que a més com és molt maco, i estava de festa major, ens va
servir d'amagatall perfecte, ja que teníem temps per veure'l bé fins l'hora de
la següent visita.
A la cata de vins sí que hi vàrem anar (i això que també
estàvem sols), eren les Bodegas Torres (les del conyac i del vi de Milmanda,
el vi blanc que es va triar pel casament de la infanta Cristina). Entre
aquestes dades i l'explicació que ens vam fer de com es fabrica el vi allà ja
vam veure que estàvem en una bodega... careta... i ho vam confirmar gràcies a
que la Mireioneta va dir que el seu papi tenia per casa alguna ampolla de Gran
Muralles (la guia va aguantar molt estoïcament) no així nosaltres que quan vam
veure que una ampolla de Gran Muralles costa uns 100€ ja vam confessar que
nosaltres no som pas de Don Simón però tampoc d'aquest nivell...
Després de confessar ja ens van donar per catar vins més
assequibles que, òbviament, vam acabar comprant, a preu de botiga, i un
moscatell molt bó!!!!
Ja per acabar, amb el dia, la sortida i les vacances
tornàvem a Montblanc, a dinar cargols (tenia 'antojo') i a mitja tarda ja érem a casona, a la nostra nova casa. Començava una nova època.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada