Comencem forts: San Sebastià

I és que tot i que tots dos (en Pauilolo no) coneixíem la ciutat, mai no l'havíem vista junts, al igual que no havíem mai entrat en cotxe pel passeig de França, tot veient, ja des de la universitat de Deusto, gran quantitat de palaus estil Belle-Epoque, i recordant-nos, perquè aquesta ciutat és una de les preferides de la Mireioneta.

Una ciutat que fa poc més de 100 anys no era gran cosa, però que amb la moda, imposada un cop més desde l'altra banda dels pirineus, d'estiuejar a la França, i on, seguint a la monarquia, gran quantitat de gent 'amb possibilitats' s'hi van fer una 'segona residència', combinant aquest ostentós estil amb el de les casetes de pescadors que hi havíen.

Allò va ser la primera 'barreja' d'una ciutat que segurament té una vibra molt bona gràcies a aquesta conjugació d'estils diferents, els pescadors van acceptar aquests nou burgesos i ara hi conviuen amb una joventut reivindicativa (les banderes i pancartes demanant l'apropament de presos d'ETA entre d'altres coses estant per tot arreu), i amb una mira de continuar progressant, el festival internacional de cinema és un exemple, i l'edifici Kursaal, al davant del qual hem aparcat, la prova més evident.

Un cop solucionats el problemes per pagar la zona blava, 'ojo a navegantes', és paga en diumenge i no és gens fàcil aclarir-se, hem reculat passeig amunt, veient dos dels edificis clàssics, l'hotel Maria Cristina, i el teatre Victoria Eugènia (en el que es feien els grans events abans de la creació del Kursaal).

Hem entrat a l'eixample donostiarra, i a la plaça Guipúscoa, on està el Palau Foral, ens hem endut una sorpresa molt agradable que ens ha acompanyat al llarg del dia, en Pauilolo ha vist cignes, i nosaltres, que San Sebastià està plè d'ametllers florits en aquesta època, fet que vestia a la ciutat d'una manera molt més elegant.

Hem continuat el passeig fins arribar a la bahia de la Concha, aquí el vent picaba de valent, i hem decidit ràpidament que el passeig fins 'el peine de los vientos' ja l'havíem fet en visites anteriors... així que ens hem quedat a la plaça de l'antic casino, actual ajuntament (mola que s'aprofitin així edificis emblemàtics), on en Pauilolo ha pujat al carrussel i s'ha gronxat per segon cop del dia (a l'hotel té un gronxador per ell sol).

Ja dinats (després d'un breu endinsament a la part antiga) hem tornat 'a repostar al cotxe' i hem rematat la part 'moderna' que ens faltava, el pont de Maria Cristina i la catedral del Bon Pastor (tot i que la punta de la torre d'aquesta és veu desde tot arreu). I ja de pet hem entrat al casc antic (que és el que val més la pena).

Hem passat pels llocs clàssics... plaça de la constitució (antic ajuntament i plaça de braus) i les esglesies de San Vicente, i la més maca, la de Santa Maria del Coro (patrona de la ciutat) amb un portal ben impressionant. Tot i que el millor d'aquesta zona és caminar-la, i a fè que ho hem fet, incloent la zona portuària, que com totes aquestes té un sabor (i una olor) especial.

Ho hem fet tant que hem hagut de parar a berenar, i ja després hem aprofitat que en Pauilolo es despertava de la seva siesta tardia per portar-lo a la plaça de san Telmo a que fes el seu peculiar hat-trick del dia (i és que hi havia un parc per nens que no se'l podia perdre!)

Després hem buscat lloc per sopar, de nou per la zona vella, on hem de dir però que l'ambient (tot i que la Real Societat jugava a casa contra el Rayo Vallecano) era força més fluixet que al migdia.

I sopats i ben sopats hem tornat al Kursaal, el que hem vist amb totes les possibles llums del dia i la nit (avui poques això si) i cap a casa a dormir (que és el que fa estona llarga que fan els altres dos 'bascs'). I el que espero fer jo en breu.

AGUR!