La idea d'avui era fugir de les primeres destinacions del País Basc que et venen al cap (entenguem, Bilbao, San Sebastià, Gernika i la costa), voltant per la província de Guipúscoa. Ens hem endinsat en la comarca del Goierri (que limita amb Navarra), com a mínim podem dir que no hem sentit català en tot el dia, que de viatge no és fàcil.
Si bé Ordizia és curiosa, la seguent parada, Beasaín, ja més ciutat, no arriba ni això, força lletjot, només paga la pena el conjunt monumental de Igartza, el palau i resta de vivendes i tallers (sabater, ferrer, moliner,...) que els senyors Igartza (es veu que força rics) es van muntar allà per viure amb totes les comoditats allà pel segle XIV i encara està en molt bon estat.
Next stop, Idiazabal, que deu ser la localitat que agafa nom del formatge i no al revés, quan hi anàvem la boca se'ns feia aigua només de pensar-hi en el producte làctic... però és que no hi ha res de res de res! L'única cosa positiva ha estat que hem deixat enrera l'autovia i amb ella la ciutat, els cotxes, la contaminació...
I ens arribàvem a Segura on ja tot ha estat molt millor, ja dinats i ben dinats, hem gaudit d'un poble medieval basc fantàstic enmig de la natura, que malgrat no tenir rastres de les muralles (si que conserva 3 de les 5 portes del passat), i encara està limitat al que va ser el recinte amurallat conservant un munt de palaus i cases de 'clase mitjana' de l'època fascinants, Sens dubte, el millor passeig del dia.
Després hem visitat el poble vei de Zerain, visible desde la porta est de Segura, un petit poble on el temps es va aturar en un moment indeterminat, perfecte per no fer res tot gaudint de la natura, o com a molt jugar amb en Pauilolo al petit fronton creat a la paret de l'esglesia o fer un cafè amb llet i una coca-cola... sabeu qui va prendre cada cosa no? a un bar on després pots veure una presó (més aviat un zulo) del segle XVI on posaven als esclaus camí dels ports del nord on feien de remers a les galeres d'algun vaixell amb ves a saber quines malalties...
L'última parada del dia, que no ha estat tal, ha estat Ormaiztegui, famosa per dos motius, ser el poble natal d'en Zumalacarregui (casa seva és un museu militar que no hem vist perque nosaltres som pacíficistes) i per tenir el primer (i ara arrisco) pont de ferro de la península, el qual la història no deixa clar si és d'Eiffel (com diuen els locals) o de Labeley (com dic jo perquè un tiu que feia torres a París... que coi pintaba a Oirmaztegui? amb tots els meus respectes) el pont és certament espectacular, però com la foto segur que no hagués quedat gaire bé ni tan sols hem parat...
I ja de tornada cap a l'hotel, com havíem anat bé de temps, l'hem perdut pujant al monte Igeldo per fer fotos de San Sebastià de nit, les vistes des d'aquest punt valen molt la pena, ara bé, 'aviso a navegantes' a partir de les 21.00 és gratis, no és que costi gaire passar (no arriba a 2€ per persona), però és que nosaltres hem arribat a les 20.40...
La primera parada ha estat a Ordizia, i en part és una de les raons d'haver triat el País Basc com ha destí, ja que el capítol de "Un pais para comérselo" dedicat a aquesta terra, amb Robin Food com a mestre de cerimònies i el mercat d'Ordizia com a escenari, ens va posar la mel als llavis. Un cop allà hem vist el 'famós' mercat, que es ve celebrant cada dimecres des de fa 500 anys degut a una concessió gratuïta de Juana la Loca a la ciutat, arrassada per un incendi, i que volia reconstruir ja que li havia fet costat en guerres passades. Llàstima que al ser dilluns per la plaça del mercat només hi corrien que nens darrera d'una pilota, deixant la plaça com a 'curiosa', doncs és descoberta però té unes columnes clàssiques molt altes. I amb adjectiu descriuríem Ordizia, curiosa. Així és la plaça del mercat, així són les cases senyorials que hi ha arreu de la vila, doncs estan bé però no són espectaculars, curiosa és l'esglesia, però n'hem vist moltes així...
Si bé Ordizia és curiosa, la seguent parada, Beasaín, ja més ciutat, no arriba ni això, força lletjot, només paga la pena el conjunt monumental de Igartza, el palau i resta de vivendes i tallers (sabater, ferrer, moliner,...) que els senyors Igartza (es veu que força rics) es van muntar allà per viure amb totes les comoditats allà pel segle XIV i encara està en molt bon estat.I ens arribàvem a Segura on ja tot ha estat molt millor, ja dinats i ben dinats, hem gaudit d'un poble medieval basc fantàstic enmig de la natura, que malgrat no tenir rastres de les muralles (si que conserva 3 de les 5 portes del passat), i encara està limitat al que va ser el recinte amurallat conservant un munt de palaus i cases de 'clase mitjana' de l'època fascinants, Sens dubte, el millor passeig del dia.
Després hem visitat el poble vei de Zerain, visible desde la porta est de Segura, un petit poble on el temps es va aturar en un moment indeterminat, perfecte per no fer res tot gaudint de la natura, o com a molt jugar amb en Pauilolo al petit fronton creat a la paret de l'esglesia o fer un cafè amb llet i una coca-cola... sabeu qui va prendre cada cosa no? a un bar on després pots veure una presó (més aviat un zulo) del segle XVI on posaven als esclaus camí dels ports del nord on feien de remers a les galeres d'algun vaixell amb ves a saber quines malalties...
L'última parada del dia, que no ha estat tal, ha estat Ormaiztegui, famosa per dos motius, ser el poble natal d'en Zumalacarregui (casa seva és un museu militar que no hem vist perque nosaltres som pacíficistes) i per tenir el primer (i ara arrisco) pont de ferro de la península, el qual la història no deixa clar si és d'Eiffel (com diuen els locals) o de Labeley (com dic jo perquè un tiu que feia torres a París... que coi pintaba a Oirmaztegui? amb tots els meus respectes) el pont és certament espectacular, però com la foto segur que no hagués quedat gaire bé ni tan sols hem parat...
I ja de tornada cap a l'hotel, com havíem anat bé de temps, l'hem perdut pujant al monte Igeldo per fer fotos de San Sebastià de nit, les vistes des d'aquest punt valen molt la pena, ara bé, 'aviso a navegantes' a partir de les 21.00 és gratis, no és que costi gaire passar (no arriba a 2€ per persona), però és que nosaltres hem arribat a les 20.40...
I poc més, com ja és costum, la resta de bascs dormen, i com en Pauilolo ho fa desde les 19.00 demà tocarà llevar-se d'hora, així que... me'n vaig a dormir...
AGUR
AGUR
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada