Hem cremat a Judas

Avui ens hem desplaçat per la zona sud-occidental d'Àlava, la que limita amb Burgos, tot i que el fet de limitar és ben relatiu, ja que és una zona força despoblada donant la sensació d'estar al mig d'el norres fent poc més de 30km.

La primera parada ha estat al poble 'gran' Añana, i les seves salines, és veu que a la zona hi havia un mar interior, que al secar-se va deixar tota la sal allà i el poble actualment ho explota, el que és veu és tan impactant com desolador, ja que gran part de la construcció per extreure la sal està en desús, fet que li dona a la salinera una imatge de poble post apocalíptic (podria ser un poble de Mad Max), tot i així el poble hi viu de cara a la sal i està ple de projectes de recuperació del territori. Nosaltres hi hem entrat a ficar les mans en aquesta aigua 'amb propietats curatives (en Pauilolo s'ho ha passat molt bé menjant-se tota l'aigua amb sal que ha pogut, li ha quedat la cara com un mapa).

L'altre motiu de la visita era el fet que avui, diumenge de rams, al poble fan la tradicional i 'famosa' quema del Judas... quan hem vist al Judes ens hem quedat parats de lo cutre que era (un nino farcit de palla) i disfressat amb roba cutre... amb la cerimònia, parlament de l'alcade i representació de les entitats religioses del poble ha millorat una mica (per dir alguna cosa), a mi personalment m'ha recordat a les festes del poble que m'explica la meva avia de quan era jove... el que m'ha donat una idea d'on érem... ara bé, la posterior processó alegre del ressucitat ho ha rematat tot definitivament.

Next stop, Tuesta, bàsicament per veure un monestir romànic suposadament fet pels templers (però no hi ha proves) amb una porta realment espectacular. En aquest poble hem tingut l'anèctoda del dia, buscàvem lloc per dinar, hem entrat a preguntar a un lloc d'on surtia una olor que se'ns queia la baba, i quan ja pensàvem que ens posariem es botes ens han dit que era una societat...

Un cop hem aconseguit dinar, hem anat conduint entre paratges verds endinsant-nos dins del parc natural i fent les parades oportunes per fotografiar els monuments naturals i arquitectònics que més ens han cridat l'atenció (potser el més graciós l'ermita de la verge del Angosto), com en Pauilolo dormia tampoc podíem aparcar el cotxe i posar-nos a caminar. Quan ens hem cansat de fer de Japos hem agafat el cotxe i hem tornat cap a Vitòria.