Les encartacions eren unes villes independents i molt guerreres que es van anar juntant a Biscaia al llarg del segle XVIII. La seva situació és si més no curiosa ja que malgrat pertànyer a Euskadi, són una queixalada a Cantàbria... i avui a tocat visitar-les...
El trajecte és curiós, doncs avui en poc més d'una hora hem estat en 3 comunitats, ja que al sud limiten amb Castella, i 4 províncies... a més de Biscaia on pertanyen: hem passat per Àlava, Burgos i Santander. I el millor és que hem quedat fascinats pels encants de tots i cada un dels poblets pels que hem anat passant... del verd i les vistes del paisatge que ens ha acompanyat al llarg del dia, de les inmenses esglesies pel tamany de les aldees, com era el cas de la de Güeñes, de les 'casotes' que es van construir a la zona cap el s. XVII, especialment a Gordexola, de la història al passar per la casa de juntas de Avellaneda, i de la sensació d'estar ben lluny de tot conduint fins la vall de Carranza, on a part de trobar una plaça de braus enmig de la muntanya, i un poble que es diu santa Koloma, hem gaudit d'aparcar en una cuneta, i veure l'infinit verd al davant, no sentir res... i tenir un àliga enorme volant per sobre dels nostres caps (per als avis dir que en Pauilolo estava dins del cotxe).
I tot i així la palma se l'emporta Balmaseda, el poble que és la capital de comarca, un bonic poble medieval amb un pont estil Camprodon (però més petit), però amb una esglesia, que ja la voldrien molts com catedral, un ajuntament que té un porxo amb columnes estil 'mesquita de Còrdova' ben graciós on hem jugat a fet i amagar amb en Pauilolo, i sobretot, un via crucis vivent espectacular, tot el poble hi participa i el poc que hem pogut veure nosaltres, l'escena bona del sant sopar, (en Judes ha quedat ben retratat) ja ens ha servit per saber que algun dia hi tornarem per veure'l sencer... dijous fan el sopar i l'escena del ¿turó de les oliveres? i divendres el suicidi de Judes, el judici a Jesús i el via crucis per tot el poble més la crucifixió i la processó del mort... tot el poble 'vestit' com un decorat.... de veritat que pinta molt bé....
I això ha estat tot, un dia que semblava que no faríem gaire, i deu n'hi dó amb 'las encartaciones'!
El trajecte és curiós, doncs avui en poc més d'una hora hem estat en 3 comunitats, ja que al sud limiten amb Castella, i 4 províncies... a més de Biscaia on pertanyen: hem passat per Àlava, Burgos i Santander. I el millor és que hem quedat fascinats pels encants de tots i cada un dels poblets pels que hem anat passant... del verd i les vistes del paisatge que ens ha acompanyat al llarg del dia, de les inmenses esglesies pel tamany de les aldees, com era el cas de la de Güeñes, de les 'casotes' que es van construir a la zona cap el s. XVII, especialment a Gordexola, de la història al passar per la casa de juntas de Avellaneda, i de la sensació d'estar ben lluny de tot conduint fins la vall de Carranza, on a part de trobar una plaça de braus enmig de la muntanya, i un poble que es diu santa Koloma, hem gaudit d'aparcar en una cuneta, i veure l'infinit verd al davant, no sentir res... i tenir un àliga enorme volant per sobre dels nostres caps (per als avis dir que en Pauilolo estava dins del cotxe).
I això ha estat tot, un dia que semblava que no faríem gaire, i deu n'hi dó amb 'las encartaciones'!
AGUR
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada