Siberia-Gasteiz

Fa dos dies, quan veníem cap a Vitòria, la gran desconeguda de les tres capitals basques, una ciutat a la que li van donar la capitalitat de la comunitat quasi per pena, vam recordar que és típica l'expressió "que verd que és el País Basc", doncs bé, aquesta frase pren el màxim sentit a la província d'Àlava, aquí tot és verd... però verd fins a un punt que sembla de mentida, hem pensat en Suïsa, en Irlanda, en Nova Zelanda... en que tant verd entrant per les retines fa que al final casi sembli fosforito... i sobretot hem pensat allò de... que malament es viu a ciutat (ara, connectat davant d'un ordinador ja penso que és mentida).

Però és que no és només el verd, un  verd que es barreja amb la ciutat de Vitòria (capital verda europea de l'any), és que Vitòria ens ha fascinat (probablement perquè no ens ho esperàvem) tant que ja no volem fer comparacions entre les tres 'grans' basques per por a la decisió que haguem de prendre.

I és que Vitòria té un casc antic medieval (l'ametlla que ells li diuen) del millor que hem vist, dues catedrals i vèries esglesies (de les que destaquem que gairebé totes tenen un porxo al davant), palaus i cases medievals amb una planta baixa de pedra i un pis (o dos) d'obra vista, cases amb portalons, la plaça del Machete (fantàstica), la de la Virgen Blanca (preciosa), el passeig de los Arquillos...

Però no és només això, és la comunió amb la zona 'moderna' reflectida al carrer Eduardo Dato, el ben posat que ho tenen tot... i sobretot, com és viu al carrer, la gent de diferents grups d'edat, tots barrejats fent pote-pintxo pels infinits bars del casc antic, i la convivència que es viu en una ciutat on tot i no ser universitària s'hi veu bastant inconformisme, com a cais tot el País Basc, i aquí no només en el tema de la indepenZia.

A banda d'això, també és molt fàcil fer visites, sense sortir del terme municipal, però amb la sensació d'estar en la campinya anglesa més profunda... ahir (el pitjor dia en quant a clima) vam poder anar pel matí a visitar el monestir d'Estibaliz (magnífic per fora, petit per dins), i al començar a ploure després, en 15 minuts estàvem al centre comercial comprant fruita i verdura per en Pauilolo.

Ho diem clarament, Vitoria és de visita obligada, i com hem dit abans, per tal de no comparar-la amb les altres ciutats basques, la comparem perfectament amb Salamanca.

Això sí, per posar-li un defecte a la ciutat... com em va dir la Maria (una ex-companya de feina Vitoriana) que ells li diuen a la seva ciutat (i d'aquí el títol del post) Siberia-Gasteiz, i és que fa moooooolt fred (entre 5 i 7º).
Agur