Sarajevo era un dels destins que
teníem pensats per aquest any, i d'aquellles 'promeses' serà l'única
complerta i amb escreix. El pla inicial (lògicament havia de ser canviat) era
passar un pont a la capital Bòsnia, la Mireioneta ja ha estat a Mostar, però
tenia mono de la capital que diuen és preciosa.
Finalment, avaluant pros i contras, marxem amb en Pauilolo,
Bòsnia no és el país més fàcil de visitar, però està evolucionant i hi ha un
passat recent que cada dia serà menys palpable,... hem decidit que l'única
sortida llarga d'estiu sigui a recòrrer el país.
Queda molt (finals de setembre), no és el viatge més senzill (Bòsnia no ofereix els serveis més fàcils a l'hora de fer turisme), anirem amb en Pauilolo (que encara no tindrà dos anys), la guerra dels balcans encara és molt present als nostres caps (tot i que ja fa 20 anys)...
Però tot i així, creiem que Bòsnia és un país apassionant, només marxarem 9 díes (11 però dos només seran per volar), Sarajevo és una ciutat completament integrada en l'Europa occidental, cada dia que passa, més marques de la guerra queden esborrades, i sobretot, després d'un any de treball, foto, problemes i d'altres, ens mereixem un viatget.De moment tenim els vols. La guia. Una mica d'idea, i sobretot, moltíssimes ganes, i és que tot i no poder dir que ens estiguem quiets: vam rebre l'any a Eivissa i la setmana santa la vam passar voltant pel País Basc, degut als aconteixements dels últims dos anys, la Mireioneta només ha sortit d'Espanya per anar a Perpinyà, i per això, crec que s'ho mereix més que ningú. Descansar (o no), però que els seus ulls s'emocionin de nou, amb coses.............coses! diferents.
I és per això que tot i quedar tant, tinc moltes ganes, perquè crec que pot ser un viatge molt especial.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada