Sols a la Cerdanya

Hem passat aquest cap de setmana sols a la Cerdanya. Diem sols perque des de que va nèixer en Pauilolo sempre havia estat amb la Mireioneta, cada dia de la seva vida havia estat, ni que fos una estona, amb la seva marona. Però ja tocava descansar un moment, així doncs, vam 'tirar d'avis i tiets', i ens vam anar solets. També diem sols però, perque a banda de Bellver, és a dir, pels pobles més petits, i del refugi de malniu, vam trobar molt poca gent... segurament no deuen sortir gaire de les casasses que tenen...

Vam arribar divendres a l'hotel Fontanals Golf, un quatre estrelles ben maco (integrat perfectament en l'arquitectura del poble, Soriguerola, poble del municipi de Fontanals de Cerdanya i que s'ha convertit un dels nostres pobles cerdans preferits) amb cap de golf (obvi), tennis, pàddel, piscina... l'única pega és que l'habitació per ser un quatre estrelles estava una mica antiquada (les colxes ;p) però era àmplia (en especial el bany) i còmode (la Mireioneta va dormir com feia anys que no ho feia). I el millor de tot... el preu, ja que amb una oferta de lets bonus vam pagar 29€ la nit per l'habitació. I encara millor, per ser client de lets bonus (cosa que encara no entenc) ens feien un 50% de descomte en esmorzars, de 12 a 6 euros (un buffet lliure força complert amb dolç, salat, ous i bacon) i en el menú (més que digne) de sopars (tres primers, tres segons i postres a triar. Beguda i cafè NO inclosos), preu original 24€, en vam pagar 12.

Ja instal·lats va tocar agafar cotxe per voltar pels disfrutar dels municipis d'Alp i Fontanals de Cerdanya. Primer vam voltar pel nostre poble, que serveix d'exemple per la resta: poble petit, molt maco i molt ben cuidat encaixonat harmoniosament amb la natura, amb cases desperdigades de pedra i taulada de pissarra amb jardí ben cuidat i una esglesia romànica senzilla del segle XI.

Tot i així, per tal de variar una mica, i treure diners, que no en teníem, vam anar a petar a Alp, que segueix la tònica abans descrita, però en més gran, el que li treu part de bellesa i personalitat. A Alp vam berenar al bar el Globo, un tallat, un cacaolat i dos donuts per menys de 6€ (com ens esperàvem una clavada, i més estan a la terrassa, encara ens va semblar prou bé).

Per rematar el municipi d'Alp, vam fer la ruta de pujar a la Molina, i des d'allà a la Masella, en el que teòricament havia de ser una ruta pel mig de boscos de pi negre amb vistes espectaculars... certament, ens va defraudar un pèl, i de vistes, ni una.

Veient que Alp no era el nostre preferit, vam tornar al 'nostre', Fontanals, on les passejades per Queixans, Urtx,... ens van retrobar amb el que buscavem, a més, vam al·lucinar amb les vistes que dona l'amplitud de la vall de la Cerdanya i de l'harmonia dels camps de blat. En un norres eren vacances absolutes. I així vam estar fins que va marxar el Sol, llavors ens vam recollir a l'hotel per sopar i dormir.

Dissabte vam creuar la comarca, atravessant algun nou poblet i molts camps preciosos, vam fer una cosa que només es pot fer a la Cerdanya, canviar de província dins la mateixa comarca, i quan la carretera es va començar a enfilar, les vistes de tota la comarca amb l'estació d'esquí de la Molina sense neu mostrant-se imponent al darrera eren fabuloses. Un cop la carretera es va convertir en pista forestal a la Mireioneta ja no li va agradar tant, i va patir fins arribar al refugi de malniu, que semblava les rambles de concorregut, ja que a partir d'allà es poden iniciar excursions de molt tipus. Nosaltres vam optar per una de senzilla, la pujada a l'estany de malniu, una passejada d'uns 30 minuts pel bell mig d'un bosc de muntanya fins a un llac d'aquells de conte amb el final d'una muntanya pirenaica al darrera. Una d'aquelles imatges 'de natura' que aporta sensació de Pau absoluta.

Un cop desfet el camí, i havent fent gana, agafem el cotxe (per cert, deixar el cotxe al pàrquing del refugi costa 3€) i baixem a dinar a Girul, al restaurant de Girul, un dels pobles més petits i bonics de la Cerdanya, un menú per sortir del pas (sopa i peça a la brasa, beguda i postre, sense cafè), per 11€. Un cop dinats parem a Meranges, cap del municipi al que també pertany Girul, i el regugi de Malniu i passejem pels seus carrerons. No sabem si és per ser dels més apartats, més petits o per un altre motiu, però és converteix en el nostre poble preferit de la Cerdanya, per nosaltres és el més autèntic i si algun dia (que no ho serà) ens hem de comprar una casa a la Cerdanya, serà en aquest poble (tot i que els preus són força prohibitius).

Després de la passejada, vam tornar a l'hotel per tal d'aprofitar la piscina (no és gaire habitual que els nostres hotels en tinguin) i una mica de Sol, ja que es va acabar amagant, abans de tornar a agafar el cotxe per visitar un dels pobles més grans de la Cerdanya, Bellver, el qual, tot i com li passa a Alp, al ser més gran perd romanticisme. El centre del poble el recupera amb escreix. Molt millor Bellver que Alp, i sobretot, perque el poble veí Talló (que pertany a Bellver) té l'esglesia més imponent i maca de totes les romàniques que vam veure.

Després d'aquesta visita vam parar en un parell més de pobles petits: Isòvol i Baltarga, aquest segon pertany a Bellver, per tal d'aprofitar els últims raigs de Sol, abans de repetir el procés de la nit anterior, sopar i dormir a l'hotel.

Diumenge es va aixecar lleganyós. I ens ho vam prendre amb calma. Eren les 11 quan sortíem, ja amb les maletes direcció Puicderdà (a escasos 8km de l'hotel) per veure la capital cerdana i aprofitar que era dia de mercat. Però només arrencar el cotxe, el diluvi se'ns va tirar a sobre, i com que a la Cerdanya hi tornarem, vam pensar que el millor era anar fent camí cap a casa i parar a algun poble a on fes bó. El triat va ser Berga, on vam poder pujar a visitar el monestir de Queralt (el millor la verge i la vista de quasi tota Catalunya), abans de baixar al poble a dinar a la Fonda Núria (on serveixen un menú molt bó per 21€ (vam menjar farcellets de verdura i filet a la planxa, postre i beguda, cafè a part), i per últim fer una ràpida passejada pel casc antic de la ciutat (Berga és ciutat desde fa 150 anys), abans que la pluja ens atrapés de nou i decidissim donar per acabat el nostre 'cap de setmana de novios'.