Un dia amb Gràcia

Diumenge passat va ser un altre dia de 'turisme a prop de casa'. Feia molt de temps que teníem un dels trajectes preparats per la Lonely Planet de Barcelona en el punt de mira, el recorregut per les places de Gràcia, i aquest diumenge, per fi, ens vam animar a recorre'l.

Gràcia és un barri on hi hem estat infinitat de vegades, la Mireioneta fins i tot hi ha viscut, però donar-li una passejada amb calma, durant el dia, amb 4 apunts sempre et dona noves idees i noves vistes del recorregut.

I així vam passar el matí, de la plaça Joan Carles I (Passeig de Gràcia amb Diagonal) fins a la de Gal·la Placídia (on en Pauilolo va fer la seva primera parada per gronxar-se), després a la de la llibertat, on no hi ha plaça si no un mercat, després vam aturar-nos per dinar al restaurant bo, dos entrepants currats i dues tapes correctes, una coke, una clara, aigua i un tallat 38€, un pelet car, però en terrassa i pel lloc s'enten, a més ens vam atipar, i fer un gelat (car) al Corretto, a la plaça de la vila de Gràcia (antiga Rius i Taulet, l'alcalde de Gràcia quan la vila és va annexionar a Barcelona), amb l'ajuntament presidint la plaça on destaca la torre del rellotge, que durant la guerra al marroc no va deixar de repicar com a protesta per part del poble.

Després que en Pauilolo jugués amb un parell de nens a l'ombre de la torre del rellotge, vam pujar fins a la plaça del Sol. I d'aquesta vam creuar el carrer que divideix verticalment Gràcia (Torrent de l'olla) fins a la plaça de l'11 de setembre. D'aquí vam anar a passejar vora l'altre mercat de gracia (el d'abast) i vam pujar fins la plaça de la Virreina, que es diferencia una mica a les places del barri recordant més a les del Trastevere romà. Aquí, i aprofitant que en Pauet feia una bacaina, vam fer un cafè i un aigua a 'la cafeteria' (uns 4.5€). I vam arribar-nos a la última plaça del recorregut, la del diamant, on vam veure que el refugi aeri només es pot visitar amb visites concertades. Ho deixem per un altre vegada.

La tornada cap al cotxe va ser més lliure, i vam fer el mateix que havíem fet durant la pujada, delectar-nos amb la varietat d'edificis modernistes preciosos que hi ha per Gràcia. Només cal aixecar el cap i fixar-s'hi, i no només són els famosos com la casa fuster, si no que hi ha per tot arreu...

Al arribar al cotxe, en Pauilolo ja estava despert, i com que encara teníem hores de Sol, vam rematar el barri anant a l'altre extrem, al Parc Güell, un lloc que personalment qualifico d'idíl·lic, el que havia de ser una urbanització de conte de fades, s'ha convertit en un dels recons més macos de Barcelona (si no el que més), amb unes vistes fantàstiques de la ciutat i ple de llocs a on esbargir-se, com en Pauilolo va poder comprovar a la plaça de la natura amb el seu banc en forma de serp, i a la columnada sala hipòstila, 'la del mercat', també va còrrer pels carrers 'urbanitzats', etc. De tal manera que va acabar més rendit que mai i vam arribar a casa amb aquella sensació de cansament i d'haver aprofitat el dia per descobrir una mica més de la nostra ciutat.