Vacances d'estiu

El títol del post no podia ser un altre, i és que aquest any, després de pràcticament 4, podem dir que hem fet vacances d'estiu. Ni viatges, com era habitual, ni bricolatge com va ser l'any passat. Aquest cop, amb en Pauilolo amb nosaltres, i tenint present que al setembre marxem al ja clàssic Visa pour l'image i a Bòsnia, i que nassos, que també ens venia de gust (a banda dels JJOO) vam decidir que descansàvem a Vilallonga, on s'hi està molt bé (fa molta menys calor que a casa i hi ha un munt de coses per fer.

Tot i així no ens hem estat gaire quietets. Vam tenir un cap de setmana de pares i sogres i un altre d'amics amb els que vam recordar i aprofundir els pobles i llocs que ja conèixíem... així doncs, vam entrar als monestirs de Sant Joan de les abadesses (on les abadesses s'hi van estar ben poc) i al de Ripoll, on vam gaudir de les joies de cada un d'ells com són el santíssim misteri i el portal respectivament. Vam passejar fins fartar-nos per Setcases i Tregurà, vam pujar a Vallter sense neu i ens vam acostar a l'esglesia de Sant Martí d'Ogassa abans de dinar pel poble.

Certament ja comencem a pensar en crear una guia complerta de la vall del Ter a on posar tota la informació de la que disposem i així 'compendiar' tots els llocs i racons on hem estat, dinat,...

Però el més destacat, el més nou, va ser el que vam fer els díes que vam estar sols els tres. Un vam passar per Molló fins arrivar-nos a Espinavell, a on vam gaudir d'un autèntic poble de muntanya, en alçada i amb carrers en pujada on pujar amb el carro de la compra a l'hivern ha de ser tota una aventura. Allà vam dinar al restaurant del poble, una mica car pel que s'estila per allà, però era com dinar al menjador d'una casa particular, i l'arròs de muntanya i les carns de cavall ens van sentar d'allò més bé. També vam passejar per Llanars, que no ho havíem fet gaire, aquest poble al estar al mig de la carretera s'està convertint en un viver d'estiuejants i tot i ser força maco, creiem que està perdent lluentor en vers dels pobles més amagats. Aquí vam sopar a la pizzeria-restaurant Esther, el menú de 20€ on els primers van ser espectaculars (un plat de cinc tapes a quina més elaborada i un pastís de bolets), però els segons (una pizza i una fideuà) van ser més justets. Les postres, també normaletes.

I el plat fort va ser, sens dubte la ruta per pistas forestals (el cotxe es va portar com un campió) fins a Ribers de Freser. L'anada, tot atravessant desde Tregurà els pirineus per una pista de terra ben empedregada, amb unes vistes de la vall espectaculars, veient falcons entre d'altres espècies va ser memorable. Per nosaltres millor les vistes a la banda del Ter que del Freser, però per gustos els colors...

Ja a Ribes vam dinar, a la carta per 62€ al mític restaurant Els caçadors, molt bé, tant de quantitat com de qualitat, espàrrecs amb formatge de cabra i canelons de bolets de primers, i un filet (que eren dos) i costelles de xai arrebossades de segon, vam beure aigua i ens vam partir un coulant de xocolat (a més del infallable tallat de la Mireioneta)

Un cop (ben) dinats i gronxats (en Pauilolo s'ho mereixia amb escreix), vam voltar pel poble, que ens va decebre força, l'esglesia i el passeig (a banda del granívol) és l'únic que aprova (i no amb bona nota). Potser el millor els refrigeris ja que a banda dels ja esmentat caçadors, l'aigua de la font del passeig ens va semblar quasi baptismal (tot i que la calor potser va ajudar-hi força) i el bar Catalunya (el del cine) on els hi vam ensenyar que era una palmera (barreja d'horxata amb granissat de llimona) ens va semblar un molt bon local.

La tornada va ser per la pista asfaltada que passa per Bruguera, un poble de poc més de 50 habitants, preciós. Un lloc per amagar-se de tot i de tothom, amb casasses brutals i una serenor enmig de la muntanya a peus del Taga que li dona un ambient bucòlic a més no poder.

El tram final de carretera va servir per delectar-nos de nou amb unes vistes fantàstiques (tot i que no tant com les del matí) tot conduint entre vaques pel mig de la muntanya i baixant per la serra cavallera on vam descobrir l'esglesia de sant Miquel de cavallera entre d'altres masos, alguns imponents, d'altres lúgubres (abandonats) i per rematar, una guineu que va còrrer un parell de centenars de metres davant del cotxe. Poc abans de sortir a la carretera per la colònia Estavanell.

De veritat, una de les excursions més recomanables que puc dir que es faci, i a prop de casa, això si, sempre i quan no et preocupin els baixants del cotxe i t'agradi la musica hot.