Avuí hem fet la nostra primera sessió de cotxe per Bòsnia, i abans de res dir que, com a mínim fins ara, ni les carreteres són taaaaaaaaan horribles, ni la gent condueix taaaaaaaaan malament.... sincerament, creiem que hi ha gent que si li treuen l'autopista per desplaçar-se li agafen tremolors.
La sortida de Sarajevo cap a l'oest ha estat interesant, ja que un cop hem pogut fer el trajecte:
Després hem arrivat a Karljeva Sutjeska, destí del dia, sense gaire problemes, el lloc té més historia que present, ja que va ser l'últim poblat que l'imperi bosni (els eslaus) van cedir a l'imperi otomà en la conquesta de Bòsnia per part d'aquests, i es diu que l'última reina de Bòsnia, Katerina, sempre va desitjar tornar a la seva terra. Al no poder fer-ho s'ha convertit en màrtir al territori fins al punt que encara avui en dia, mig mil·leni després, encara es celebra una misa anualment en el seu honor. Nosaltres hem tingut la sort de creuar-nos amb una dona vestida amb el vestit regional, amb mocador negre en senyal de dol per la tal Katerina (però no hem pogut fer foto).
Tot i així, el poble en sí és ben insípid. Hem vist una mesquita maca entre la resta de cases i poc més...
... poc més exceptuant els dos tresors que té a les afores, el monestir esglesia franciscà, inmens i preciós, al qual un dels 4 frares que hi viuen ens a obert la porta i ens ha ensenyat molt bé i amb molt de detall la magnífica esglesia, amb frescos en honor a San Juan Baptista pintats fa més de 100 anys i encara ben conservats. La història de l'esglesia i els seus fallos de construcció que fan que tingui esquerdes per diferents llocs (els ciments de la meitat de l'esglesia no són bons) i en part la història de la regió que va molt lligada a la de l'esglesia. Sembla ser que abans de la guerra hi vivien 12000 persones a Kraljeva Sutjeska (difícil de creure) ara en queden unes 1500.
I després venia el highlight del dia, la fortalesa de Bobovac, l'últim reducte de l'imperi Bosni, una fortalesa (petita però preciosa) situada de manera tan estratègica entre dos riscs que no li calien muralles per ser defensada. Tenint en comte que a nosaltres, 500 anys més tard, i en cotxe, hem patit per arribar-hi un estret camí de sorra, grava i pedres, passant per un parell de pobles de muntanya amb cases de fusta tradicinals. Un excèrcit d'homes a cavall devia ser fàcilment vençut després de fer el camí d'aproximació arribant desfallits i casi en fila india a la fortalesa.
Per sort per nosaltres, ara no és època de guerres per aquí (i mira que n'hi ha hagut) i hem pogut gaudir d'un dia magnífic tot mirant la fortalesa i les seves vistes, hi ha qui hi ha estat tan bé que ha volat i tot! A veure si algun dia hem toca a mi!
La sortida de Sarajevo cap a l'oest ha estat interesant, ja que un cop hem pogut fer el trajecte:
casc antic musulmà - barris jueu, ortodox i cristià - zona comunista - avinguda dels francotiradors - zona moderna amb infinitat d'hotels i, a més hem pogut afegir la zona prèvia a agafar l'autopista. Una zona humil amb un mercat ambulant molt interesant de veure.
Després hem arrivat a Karljeva Sutjeska, destí del dia, sense gaire problemes, el lloc té més historia que present, ja que va ser l'últim poblat que l'imperi bosni (els eslaus) van cedir a l'imperi otomà en la conquesta de Bòsnia per part d'aquests, i es diu que l'última reina de Bòsnia, Katerina, sempre va desitjar tornar a la seva terra. Al no poder fer-ho s'ha convertit en màrtir al territori fins al punt que encara avui en dia, mig mil·leni després, encara es celebra una misa anualment en el seu honor. Nosaltres hem tingut la sort de creuar-nos amb una dona vestida amb el vestit regional, amb mocador negre en senyal de dol per la tal Katerina (però no hem pogut fer foto).
Tot i així, el poble en sí és ben insípid. Hem vist una mesquita maca entre la resta de cases i poc més...
... poc més exceptuant els dos tresors que té a les afores, el monestir esglesia franciscà, inmens i preciós, al qual un dels 4 frares que hi viuen ens a obert la porta i ens ha ensenyat molt bé i amb molt de detall la magnífica esglesia, amb frescos en honor a San Juan Baptista pintats fa més de 100 anys i encara ben conservats. La història de l'esglesia i els seus fallos de construcció que fan que tingui esquerdes per diferents llocs (els ciments de la meitat de l'esglesia no són bons) i en part la història de la regió que va molt lligada a la de l'esglesia. Sembla ser que abans de la guerra hi vivien 12000 persones a Kraljeva Sutjeska (difícil de creure) ara en queden unes 1500.I després venia el highlight del dia, la fortalesa de Bobovac, l'últim reducte de l'imperi Bosni, una fortalesa (petita però preciosa) situada de manera tan estratègica entre dos riscs que no li calien muralles per ser defensada. Tenint en comte que a nosaltres, 500 anys més tard, i en cotxe, hem patit per arribar-hi un estret camí de sorra, grava i pedres, passant per un parell de pobles de muntanya amb cases de fusta tradicinals. Un excèrcit d'homes a cavall devia ser fàcilment vençut després de fer el camí d'aproximació arribant desfallits i casi en fila india a la fortalesa.
Per sort per nosaltres, ara no és època de guerres per aquí (i mira que n'hi ha hagut) i hem pogut gaudir d'un dia magnífic tot mirant la fortalesa i les seves vistes, hi ha qui hi ha estat tan bé que ha volat i tot! A veure si algun dia hem toca a mi!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada