Edito a 17 d'Octubre:
Tot el que diu l'entrada és cert, però aquests tius són uns cares, a l'hora de tornar el cotxe, el pájaro aquest no va aparèixer, i hem hagut d'estar amunt i abaix per tal de recuperar el dipòsit. Primer ens va enviar al seu ajudant el qual deia que no tenia els diners, després ens va estar mangonejant tot el dia que si d'aquí una estona estaré per l'oficina, que si serà més tard... I finalment, va apagar el telèfon.
Per tant, malgrat siguin més barats, no els podem recomenar en absolut!
Qui va dir allò de que 'segundas partes nunca fueron buenas?
Avuí, a les 9:05 estava a la porta de Virtus, la companyia local amb la que havíem reservat un Skoda Octavia, sí, aquell edifici arrossinat, on fins i tot les busties estaven cremades.
Com ens imaginàvem, la porta de l'oficina estava tancada, i com també creiem, ningú a obert després de picar al timbre. Sort que estem al segle XXI i tenim telèfons mòvils. Amb una ràpida trucada, en menys de dos minuts estava dins de l'oficina amb el responsable, un noi aproximadament de la meva edat, amb un fill de l'edat d'en Pauilolo.
El seu tó era pausat i tranquil, el que s'estila per aquest país, però la primera me l'ha fotuda directa, el dipòsit pel lloguer l'ha de cobrar en cash... al igual que la cadira per en Pauilolo, que per cert, no hi era allà. Això sí, al més pur estil àrab, ha fet una trucada i m'ha dit que en 10 minuts la tindríem allà.
'Vols fer un cafè mentrestant?' m'ha preguntat, i clar, a un bosni no l'hi pots negar un cafè, així que aquests 10 minuts s'han convertit en casi 45 on a banda d'un capuccino (el seu cafè és tan dolent que ni ells se'l prenen) he compartit amb un similar meu (edat i estat) una conversa d'aquelles que paguen molt la pena. Hem parlat des de política local (en breu són eleccions municipals a Bòsnia), fins a l'estat dels dos països (el noi havia estat a Barcelona i a Santiago de Compostela, a banda que vol anar a Andalusia), de la seva feina i de la meva, i fins i tot del Djedovic, vaja, de bàsquet en general, perque ell també era un fan, sabia del fitxage d'en Kuzmic per la penya!
Així doncs, que més li podíem demanar... a sí, no ho he dit, m'ha dit que pel mateix preu ens deixava un cotxe un pel millor, el coneixeu?
Tot el que diu l'entrada és cert, però aquests tius són uns cares, a l'hora de tornar el cotxe, el pájaro aquest no va aparèixer, i hem hagut d'estar amunt i abaix per tal de recuperar el dipòsit. Primer ens va enviar al seu ajudant el qual deia que no tenia els diners, després ens va estar mangonejant tot el dia que si d'aquí una estona estaré per l'oficina, que si serà més tard... I finalment, va apagar el telèfon.
Per tant, malgrat siguin més barats, no els podem recomenar en absolut!
Qui va dir allò de que 'segundas partes nunca fueron buenas?
Avuí, a les 9:05 estava a la porta de Virtus, la companyia local amb la que havíem reservat un Skoda Octavia, sí, aquell edifici arrossinat, on fins i tot les busties estaven cremades.
Com ens imaginàvem, la porta de l'oficina estava tancada, i com també creiem, ningú a obert després de picar al timbre. Sort que estem al segle XXI i tenim telèfons mòvils. Amb una ràpida trucada, en menys de dos minuts estava dins de l'oficina amb el responsable, un noi aproximadament de la meva edat, amb un fill de l'edat d'en Pauilolo.
El seu tó era pausat i tranquil, el que s'estila per aquest país, però la primera me l'ha fotuda directa, el dipòsit pel lloguer l'ha de cobrar en cash... al igual que la cadira per en Pauilolo, que per cert, no hi era allà. Això sí, al més pur estil àrab, ha fet una trucada i m'ha dit que en 10 minuts la tindríem allà.
'Vols fer un cafè mentrestant?' m'ha preguntat, i clar, a un bosni no l'hi pots negar un cafè, així que aquests 10 minuts s'han convertit en casi 45 on a banda d'un capuccino (el seu cafè és tan dolent que ni ells se'l prenen) he compartit amb un similar meu (edat i estat) una conversa d'aquelles que paguen molt la pena. Hem parlat des de política local (en breu són eleccions municipals a Bòsnia), fins a l'estat dels dos països (el noi havia estat a Barcelona i a Santiago de Compostela, a banda que vol anar a Andalusia), de la seva feina i de la meva, i fins i tot del Djedovic, vaja, de bàsquet en general, perque ell també era un fan, sabia del fitxage d'en Kuzmic per la penya!
Així doncs, que més li podíem demanar... a sí, no ho he dit, m'ha dit que pel mateix preu ens deixava un cotxe un pel millor, el coneixeu?
Amb ell ens estem movent per Bòsnia i Hercegovina.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada