Travnik

Si us he de ser sincera, no havia sentit mai a parlar d'aquesta ciutat fins que el Fer em va explicar la primera versió del viatge...però què sabem exactament de Bòsnia? Quan li dèiem a la gent que veníem de viatge, la primera reacció era de preocupació...el primer que ens ve a la ment a tots és la guerra dels Balcans...i la veritat és que encara es veu en moltes façanes foradades, en moltes tombes amb dates entre el 91 i el 95...però Bòsnia per a mi ja no és aquell país desconegut i trist que m'imaginava...

Si penso en Bòsnia, ara penso en una persona amable, com tantes que hem conegut en aquests pocs dies que fa que correm per aquí... i Travnik és com ells, una ciutat amable. Va ser capital de l'imperi otomà i encara conserva una fortalesa que domina la ciutat des de dalt d'un turó... d'una pedra blanca enlluernadora, la mirada la busca tant de dia com de nit. Pel mòdic preu de 2 KM, pots contemplar les vistes a la ciutat, xerrar una estona amb un amable senyor que ven els tíquets, fer-te una foto d'època i visitar un petit museu tradicional.

La ciutat també alberga un parell de torres rellotge, que es van construir per tal de que es puguessin veure des de qualsevol punt del centre històric. És la ciutat natal d'Ivo Andric, escriptor bosni que va rebre el Nobel de literatura per "un pont sobre el Drina". La casa és preciosa, però si hi aneu amb nens us recomanem que els vigileu força, doncs nosaltres hem tingut un ensurt quan hem vist que en Pauilolo s'havia fotut escales avall... per sort sense fer-se mal.

Les muntanyes que envolten la ciutat són espectaculars, les mesquites que trenquen la silueta que recorda Suïssa també, però per a mi la joia de la corona n'és una en concret, la mesquita colorejada, que té una façana plena de frescos preciosos i es troba en una animada plaça, plena de cafeteries i botigues de records.

Com cada dia, hem menjat molt bé, avui a la Plava Voda, una zona on els travnikians passen les hores d'esbarjo, tot prenent un cafè o menjant un cevapcici. M'ha recordat molt el merendero Padilla de Lorca, o el centre de Luna de Avellaneda... un d'aquells llocs que semblen tenir el temps aturat, que no passen mai de moda, perquè ja no estan... Aquí, en Pauilolo va pujar a un cotxet que tot i que anava amb 0,5 marcs, a la placa posava que se li havien d'introduir 25 pessetes.

Comentaris