Colònia Güell

Hi ha un fet graciós que li passa a tothom de tant en tant que és el fet de coses, llocs, fets,... que per un són tan coneguts o habituals que els té tan interioritzats que quan algun dia se n'adona que no és tan normal dins de la població 'mundial'.

I això ens ha passat fa poc amb la Colònia Güell, on malgrat no haver-hi estat mai, sempre havia 'viscut amb ella' ja que allà es van casar els meus pares, i tenint en comte que és obra de Gaudí, havia de ser tan coneguda com la Sagrada Familia. Tot i així havia de reconèixer que mai l'havia visitada.

Per casualitats de la vida, últimament la Colònia havia sortit en converses banals i, em vaig adonar que molta gent desconeixia, potser pel fet d'estar fora de Barcelona, un dels projectes més ambiciosos de l'empresari i una de les obres cabdals de l'arquitecte que resum tant la vida, com l'obra d'ambdòs.

I com tot i estar fora de Barcelona està molt a prop, a Santa Coloma de Cervelló, dissabte ens hi vam apropar: el primer va ser comprar l'entrada al centre de recepció de visitants on ens va fer gràcia que el tercer idioma del centre és... el japonés! Aquests japos deuen fer uns intensius del mestre Gaudí d'aupa! L'entrada costa 6€ (4.6 estudiants) i et dona dret a visitar la Cripta i l'exposició (la qual no vam veure).

La Colònia no és gaire gran i es camina sense dificultat, té forma de 'L' , amb una estructura ben marcada.

En una punta enmig d'una pineda hi ha la cripta, l'esglesia projectada per Gaudí on de les dues naus planejades, per tema de financiació, només va poder fer la inferior (d'aquí que es conegui com la cripta). Una capella intimament prec, preciosa, en la que es veuen els elements característics de l'obra de Gaudí, les corves, les columnes tortes,... Certament és preciosa i dificilment descriptible, però té una magia d'aquelles que fan que et quedis assegut una bona estona contemplant cada racó, cada detall.

A partir d'aquí, el camí fins l'altre punta de la colònia hi ha les cases on Eusebi Güell va allotjar als treballadors de la fàbrica textil quan la va traslladar de Sants fins aquest punt. Tot i que la construcció massiva dels anys 60 i 70 ha fet mal fins i tot en aquest punt, encara resten moltes cases modernistes, que era com eren totes al principi. També encara estan dempeus les cases dels càrrecs importants de la colònia, com ca l'Ordal o la casa del metge que són molt maques.

Al centre de la L hi ha la fàbrica, que, un cop venuda pel senyor Güell va passar per moltes mans desglosant-la en diferentes empreses. A dia d'avui s'està restaurant i està quedant bonica de veritat (només es pot visitar en visita guiada).

Per acabar, a l'altre extrem de la colònia hi ha l'escola, influenciada per la corrent anglesa que va marcar tant la indústria del cotó a principis del segle XX. És mostra tan imponent que de nit podria ser el castell d'una peli de por. No s'hi pot entrar. Llastima.

Un cop tot ben vist, vam repassar el menú dels tres restaurants de la colònia, el primer, al costat del centre de visitants menú de 20€. Un altre a la plaça Güell menú de 12. I el tercer, can Serra, menú de 15. Vam optar per aquest i la vam encertar. Entrant, crema de verdures, crec que amb escarxofa, de primers, rissoto de games i bolets (que podria ser un plat de carta) i amanida de formatge de cabra, de segon saltimboca (filet farcit de bacon), boníssim i de postres flams (de la casa i de mató). Com és habitual, el cafè no entrava al menú.

Per acabar el dia ens vam arribar fins el poble, però la veritat, a banda d'una esglesia petita no té gaire res, així que és perfectament evitable. De totes maneres, va anar bé perque en Pauilolo (que s'havia fotut un platerràs de macarrons tot solet) es clapés abans de tornar cap a casa.