Castella la Manxa. Dades

Toledo
Dormir

• Hotel Real de Toledo: 72€ per dormir dues nits en una habitació triple dins de les muralles. L'habitació i el bany estan molt bé, qué més es pot demanar? El parking costa 10€ dia. Per esmorzar hi ha diferents opcions totes molt bé de preu; cafè o colacao més torrades i suc 2€ (opció Mireioneta), si enlloc de la torrada vols un entrepà de pernil són 3€ (opció Fer), això sí, ambdues amb suc natural que puja un euro més, les torrades soles 0.90€ (opció Pauilolo), i el buffet costà 6€ però ens ha semblat força justet.

Menjar

• Alfileritos 24: menú diari 10€ o un més elaborat 18.5€, el primer a la taverna i l'altre al restaurant. En Pauilolo se l'ha menjat i estava molt bó crema de carbassa, pollastre farcit de prunes i mousse de iogurt). Nosaltres ens hem partit un pica-pica de 15€ (croquetes de ceps, kumatos amb mozzarela, braves i carn de cèrvol amb bolets). Després una torrada de cèrvol amb poma i una altra de pressa amb salsa castellana. Tot (amb begudes) 40€. Com que ens han acceptat els tickets restaurant només ens ha costat l'euro de propina. El restaurant en sí també és molt maco. Per repetir i recomenar.
• Cafè de l'Alcazar: a la novena planta de l'edifici es troba aquesta cafeteria, molt normal, però que val la pena per les vistes i un preu molt raonable. Dos refrescs i unes patates (rancies això si) 3.80€
• Del Fin: al casc antic, ben situat i amb una decoració ben curiosa, té un menú carregat de plats per 10€, hem agafat dues sopes castellanes (amb brou de carn, ou escalfat i pà) molt bones i uns espaghettis a la bolognesa (correctes) i de segon, ous trencats (boníssims) , bacallà en tempura (normalet) i carcamusas (una carn estofada de la terra que ens ha semblat més aviat fluixeta), les postres, iogurt, flam i torrijas de llet (correcte). En definitiva, bé, però amb la quantitat de llocs que hi ha, doncs, es podria provar un altre. Això sí, nosaltres el recordarem sempre per l'anècdota dels americans demanant torrijas de llet i la cambrera apuntant cafè amb llet.
• La Abadia: un dels que teníem entre cella i cella, el menjar ha estat molt bé, sortit de tapes, croquetes, ventresca, manxego, patè de cervol, el famos llom de cèrvol glassejat (espectacular) i un salmó caramelitzat amb poma (de aúpa), més una fondue de formatge de cabra on sucar-hi mandonguilles. Tot, (més begudes i un cafè) per 27€, el problema és que estàs apretat i no s'hi està del tot còmode. A més a més, degut també a la manca d'espai, la cambrera ens ha tirat unes begudes, tocant a en Pau amb una cervesa que portava i tancat-l'ho... no ha passat a més la cosa, però jo esperava quelcom més que un plat de patates xips i un brownie.

Tembleque
Menjar

• Meson Venta de Tiembles: sorprèn que sigui l'únic local a la plaça Major, i és un bar dels de poble amb olor a fritanga i majoria aplastant d'homes a l'interior. Tot i així, a la terrassa, és a dir, a la mateixa plaça, hem menjat una ració de lacon i una de calamars a la romana (amb un arrebossat molt bó), un pel cares però abundants. Les racions, dues cokes i un tallat, 22€. Per menjar un algo molt bé, tenint en comte on estàs situat al poble, paga molt la pena.

El Toboso
Menjar

• Hotel Restaurante Dulcinea: vam menjar al bar, unes racions de aúpa: croquetes variades (de manxego, de xipirons en su tinta i de pernil), el preu de la ració eren 8€, però entraben 18 croquetes, encara en tenim. També vam demanar una ració d'espàrrecs amb bolets (una safata sencera) i una de lomo de campo amb boletes de foie i reducció de compota poma i vinagreta de mostassa. A més a més 4 cokes, amb les dues primeres ens van portar un 'pincho de tortilla' que devia ser una truita de tres ous. Tallat i invitació a xupito de la casa... 35€. Com va dir la Mireioneta, mai hagués dit que en un lloc com aquest cuinarien així.

Miguel Esteban

Dormir

• Casa Rural Santa Ana: [intentaré escriure com si ho fes la Mireioneta, ja que aquesta descripció, hauria de ser seva, el problema és que el cansament l'ha vençut]. En Joaquín i l'Òscar fa 6 anys van tornar al seu poble. En Joaquín hi tenia un terreny i, després d'haver donat algunes voltes per Madrid i d'altres poblacions, va construir juntament amb el seu company una casa de nines en tamany real, amb cinc habitacions, àmplies (potser el bany, un pèl incòmode, mal distribuit que dirien els entesos), on et sents com a casa, o millor. I no és per l'inmens saló, preciós per cert, on pots prendre un roibos i relaxar-te després d'un dia per la manxa o després de sopar, ni per la resta de la casa, decorada exquisitament fins l'últim detall. Tampoc pels sopars que prepara en Joaquín, sempre basats en una sopa i un segon plat amb productes de proximitat, de qualitat excelsa. Si s'hi està bé és per l'atenció que en Joaquín i l'Òscar, un logopeda i un ex-formador d'adults hi dediquen en que descansis i gaudeixis al màxim possible de tots els recursos de la seva zona. D'una manera més 'pràctica', vam agafar una oferta per setmana santa que consisitia en 3 nits amb 2 sopars per 220€, finalment vam sopar els 3 díes, més els sopars d'en Pauilolo, esmorzars i algunes compres de productes hem gastat uns 290€, Però de veritat que és un lloc per recomenar. Un dels millors allotjaments on hi hem estat. [i això ho firmo jo també]

Quero
Menjar

• Bar Juan: doncs, el que us podeu imaginar, típic bar Manolo, enmig d'un poble sense gaire res on la cuina era el millor de tot (sense ser d'escàndol eh!). Ració calamars, alitas de pollo i pintxo de truita, més les cokes i el tallat de rigor, 24€.

Campo de Criptana

Menjar

• Rosa: cafeteria normalíssima, a prop del Pósito Real, ens va servir per esquivar la pluja. Dues xocolates desfetes i tres pastes, 8€.

Belmonte
Menjar

• La Cochera: sortint del castell havíen deixat 'flyers' anunciant aquest restaurant de menú a 9€ entre setmana i 12€ caps de setmana i festius amb força plats per triar, sent alguns, els típics de la zona. A més, s'hi anunciava una sala de jocs per a nens, així que per tal de no pensar gaire, ens hi hem dirigit de pet i ens hem trobat exactament el que hi deien, la qualitat, doncs normal, així que hem menjat i en Pauilolo s'ha distret una estona, que és del que es tractava.