I mira que una ciutat que et rep així...
I t'obre aquesta porta per entrar...
ha de ser difícil que canviïs d'opinió.
I a veure, no ho ha fet, però no tot han estat 'flors i violes' aquest dos díes a 'l'ex-capital', degut, principalment, i com passa sovint (sobretot en Setmana Santa) al temps (plujes).
Toledo és excepcional, diríem que és una ciutat rodona, ben acabada i carregada de detalls, només cal fixar la vista en qualsevol lloc i el més probable és trobar una esglesia que sigui barreja d'estils gòtics i àrabs, una porta imponent, una escultura, una casa preciosa,...
Però quan després de les fotos panoràmiques de rigor i travessar les portes de bisagra i del Sol amb bon temps i d'un dinar ben bó, surts i el temps ha canviat i tot s'ha enfosquit, doncs toca la pera, i si al poc de caminar pels estrets (tot sovint quan passa un cotxe t'has de ficar en una porteria perque pugui passar) i empinats carrers de la ciutat, molest per la combinació de carro i adoquins, comença a ploure, doncs ja els ànims baixen considerablement fins el punt que les vistes del Manxa que es veuen des del mirador de la ciutat són lletges perque no s'hi veu tot el que s'ha de veure i peque t'estàs mullant.
Plou poc, però el suficient perque l'arribada a la plaça Zocodover, centre neuràlgic de la vila no ens sembli un gran lloc, (tot i que ara en fred tampoc crec que sigui ni de bon tros el millor de Toledo), només destacaríem la Porta de la Sang, amb vistes de la Manxa i la façana que la conté, que evoca a temps pretèrits on la gent devia contemplar des dels seus balcons tots els actes importants que hi succeïen (des d'execucions fins a coronaments).
Amb aquesta aigua fineta que cau, la pujada fins l'alcazar és més rotllo, i al arribar a la plaça del davant, ens aixopluguem en un parell de porticons entre les botigues d'artesania que hi ha a Toledo, on entre tot tipus de souvenirs venen les mítiques espades toledanas, fan gràcia a l'hora que penses que s'hi en vendran moltes, però clar que entre El Señor de los Anillor, Juego de Tronos,... el seu mercat entre el públic més freak ha degut pujar com l'escuma.
Al sortir fa bó, i així l'Alcazar, un edifici que ha servit de defensa a musulmans i cristians, a banda de viure un famós episodi (amb trist desenllaç pels republicans) durant la guerra civil, ens sembla molt més bonic quan li toquen els raigs de Sol, pugem a fer una cocacola a dalt perque les seves vistes de la catedral són dignes de veure.
Quan baixem, i ara, amb calor, ens perdem entre els carrers del casc històric de Toledo, carrers amb nom i olor de pastissets, racons per aturar-s'hi un estona... fins que arribem a la plaça de l'ajuntament... aquesta sí que és maca, el Palau Arzobispal, l'ajuntament, i sobretot, la Catedral, edifici súper espaterrant, on ens hi recreem la vista i fem fotos a dojo fins que ens cansem comença a ploure, ara sí força, fet que, juntament amb el fet que ja són les set i es fa fosc, fa que haguem de tornar ràpid a casa, amb una breu parada a les termes romanes (el que sigui per no mullar-nos, tot i que aquestes termes són... cutres)
Arribant a l'hotel en Pauilolo s'adorm, doncs no ha fet migdiada i ha caminat com el que més entre els adoquins de Toledo, nosaltres decidim que no farem res més que mirar el futbol i un capítol de Fringe abans d'anar a dormir.
Hi ha poques coses més segures que saber a quina hora s'aixeca en Pauilolo si es va clapar a les set i sense siesta... a les set ja rondinava (i nosaltres també, per extensió) però ens ha anat bé per poder començar força d'hora a passejar. Hem vorejat un tros de muralles, fins arribar a la porta d'Alfons VI, meravellosa, el Best Western del costat, i la plaça de dins, amb una escultura de Chillida inclosa i que hem definit com un lloc quasi perfecte per viure-hi. Entre d'altres coses no és perfecte pel clima, i sí, aquí plovia, no molt, però tocava els nassos. Hem pogut arribar a unes escales mecàniques que et remunten fins a la part alta del casc antic, però al arribar a dalt la pluja era forta i hem hagut d'aturar-nos, res, cinc minuts, però ja t'entra el mal rotllo (que si no tenim les botes d'aigua d'en Pauilolo, que si no tenim paraigües, que si entre el plànol, el cotxet, una mà per agafar a en Pauilolo, la càmera.... amb que aguantes el paraigües,...)
Amb això hem caminat fins el monestir de San Juan de los Reyes on just quan hi érem a l'entrada (que no era la correcta per fer la visita), ha apretat de nou. Hem estat de sort, doncs un senyor ens ha deixat entrar per la porta que no era (hem pagat igualment els 2.5€ no creieu) i al entrar se'ns han passat els mals rotllos de la pluja, doncs tant l'esglesia (amb uns gravats de pedra a les parets) com el claustre (amb un sostre de fusta molt ben treballat) són de "aúpa".
I el millor, tot sortint... feia Sol, i hem pogut passejar trànquils i contents fins l'esglesia de Santo Tomé on hi ha el quadre El entierro del Conde de Orgaz del Greco. Meravellós, sobretot amb l'audioguia que ens vam baixar que ens ha explicat tots els detalls del quadre i de la història.
Després de dinar hem tancat el cercle arribant-nos de nou a la catedral on... ha tornat a ploure força com ahir, amb la qual cosa hem tornat a l'hotel a banyar i canviar a un Pauilolo que estava xop i hem sortit a fer un últim volt per Toledo. El que havia de ser un passeig amb Sol i arc de sant Martí pels Cobertizos, uns carrers amb una vibra especial tapats amb passadissos aèris que comunicaven convents i monestirs (jo no vull ser malpensat però, perque voldrien comunicar-se secretament capellans i monjes?) l'hem allargat i sincerament ens hem passat, ens hem anat fins al pont de Sant Martin i potser ha estat un passeig excessiu amb tot el tute que portàvem. He fet esport de pujar escales amb carrito en braços per tot el que tenia endarrerit del 2013!
Però en definitiva, xino-xano i cap a casa on ja hi som i donem per tancada una visita a una ciutat molt agradable de veure!
Ah! i com podeu veure... la pluja... no ens ha afectat a tots per igual... hi ha qui ha preferit 'Toledo bajo la lluvia'
pd. no sé girar el video i ara és mooooolt tard!
I t'obre aquesta porta per entrar...
ha de ser difícil que canviïs d'opinió.
I a veure, no ho ha fet, però no tot han estat 'flors i violes' aquest dos díes a 'l'ex-capital', degut, principalment, i com passa sovint (sobretot en Setmana Santa) al temps (plujes).
Toledo és excepcional, diríem que és una ciutat rodona, ben acabada i carregada de detalls, només cal fixar la vista en qualsevol lloc i el més probable és trobar una esglesia que sigui barreja d'estils gòtics i àrabs, una porta imponent, una escultura, una casa preciosa,...
Però quan després de les fotos panoràmiques de rigor i travessar les portes de bisagra i del Sol amb bon temps i d'un dinar ben bó, surts i el temps ha canviat i tot s'ha enfosquit, doncs toca la pera, i si al poc de caminar pels estrets (tot sovint quan passa un cotxe t'has de ficar en una porteria perque pugui passar) i empinats carrers de la ciutat, molest per la combinació de carro i adoquins, comença a ploure, doncs ja els ànims baixen considerablement fins el punt que les vistes del Manxa que es veuen des del mirador de la ciutat són lletges perque no s'hi veu tot el que s'ha de veure i peque t'estàs mullant.
Plou poc, però el suficient perque l'arribada a la plaça Zocodover, centre neuràlgic de la vila no ens sembli un gran lloc, (tot i que ara en fred tampoc crec que sigui ni de bon tros el millor de Toledo), només destacaríem la Porta de la Sang, amb vistes de la Manxa i la façana que la conté, que evoca a temps pretèrits on la gent devia contemplar des dels seus balcons tots els actes importants que hi succeïen (des d'execucions fins a coronaments).
Amb aquesta aigua fineta que cau, la pujada fins l'alcazar és més rotllo, i al arribar a la plaça del davant, ens aixopluguem en un parell de porticons entre les botigues d'artesania que hi ha a Toledo, on entre tot tipus de souvenirs venen les mítiques espades toledanas, fan gràcia a l'hora que penses que s'hi en vendran moltes, però clar que entre El Señor de los Anillor, Juego de Tronos,... el seu mercat entre el públic més freak ha degut pujar com l'escuma.
Al sortir fa bó, i així l'Alcazar, un edifici que ha servit de defensa a musulmans i cristians, a banda de viure un famós episodi (amb trist desenllaç pels republicans) durant la guerra civil, ens sembla molt més bonic quan li toquen els raigs de Sol, pugem a fer una cocacola a dalt perque les seves vistes de la catedral són dignes de veure.
Quan baixem, i ara, amb calor, ens perdem entre els carrers del casc històric de Toledo, carrers amb nom i olor de pastissets, racons per aturar-s'hi un estona... fins que arribem a la plaça de l'ajuntament... aquesta sí que és maca, el Palau Arzobispal, l'ajuntament, i sobretot, la Catedral, edifici súper espaterrant, on ens hi recreem la vista i fem fotos a dojo fins que
Arribant a l'hotel en Pauilolo s'adorm, doncs no ha fet migdiada i ha caminat com el que més entre els adoquins de Toledo, nosaltres decidim que no farem res més que mirar el futbol i un capítol de Fringe abans d'anar a dormir.
Hi ha poques coses més segures que saber a quina hora s'aixeca en Pauilolo si es va clapar a les set i sense siesta... a les set ja rondinava (i nosaltres també, per extensió) però ens ha anat bé per poder començar força d'hora a passejar. Hem vorejat un tros de muralles, fins arribar a la porta d'Alfons VI, meravellosa, el Best Western del costat, i la plaça de dins, amb una escultura de Chillida inclosa i que hem definit com un lloc quasi perfecte per viure-hi. Entre d'altres coses no és perfecte pel clima, i sí, aquí plovia, no molt, però tocava els nassos. Hem pogut arribar a unes escales mecàniques que et remunten fins a la part alta del casc antic, però al arribar a dalt la pluja era forta i hem hagut d'aturar-nos, res, cinc minuts, però ja t'entra el mal rotllo (que si no tenim les botes d'aigua d'en Pauilolo, que si no tenim paraigües, que si entre el plànol, el cotxet, una mà per agafar a en Pauilolo, la càmera.... amb que aguantes el paraigües,...)
I el millor, tot sortint... feia Sol, i hem pogut passejar trànquils i contents fins l'esglesia de Santo Tomé on hi ha el quadre El entierro del Conde de Orgaz del Greco. Meravellós, sobretot amb l'audioguia que ens vam baixar que ens ha explicat tots els detalls del quadre i de la història.
Però en definitiva, xino-xano i cap a casa on ja hi som i donem per tancada una visita a una ciutat molt agradable de veure!
Ah! i com podeu veure... la pluja... no ens ha afectat a tots per igual... hi ha qui ha preferit 'Toledo bajo la lluvia'
pd. no sé girar el video i ara és mooooolt tard!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada