Redescobrint Madrid

¡Madrid, es lo que tiene! que dirien els 'castizos'. I el que té, és que és maco, i el fet d'estar a prop i poder visitar-lo força vegades, no treu que et deixi d'agradar i que sempre trobis coses noves. Això sí, com aspecte negatiu, aquest cop, al centre centre (especialment a Sol) hem trobat molta gent demanant. :O(

Si a la part positiva li afegeixes que teníem una visita pendent a "la Lila", que hem pogut cumplir... doncs perfecte per una estadeta 'a la capital'.

Dissabte, un cop mig recuperats del trajecte en cotxe, en Pauilolo i jo vam començar el dia al fabulós parc de las Tablas (el barri de l'Ali) des d'on hi ha una bona vista de l'skyline de la ciutat amb les torres Kio i un parell de monstres més producte de la bombolla inmobiliària de fons. Al parc hi vam  descobrir un túnel, uns tobogans molls i una sorra amb la que fer castells...

Un cop baixen les dues ninfes, agafem el metro per començar la visita des del millor lloc possible per fer l'assalt a Madrid, la puerta del Sol. Des del km 0, abans de fer 0.0001km em vaig trobar a la senyoreta Ani i al profe Quim (si mamá la Ani Dunjó) que també acabaven d'arribar a la ciutat. Després de les quatre gracietes de rigor, continuem cap a la majestuosa Plaza Mayor (que cada cop em sembla més gran) i després entrem al mercat de san Miguel, un mercat on pràcticament totes les parades són llocs on menjar a la barra productes de 'sibarita', això sí, tot molt ben posat.

I de mercado a mercado y tiro porque me ha tocado, des del de san Miguel fins al de san Antón, però abans creuem tot el centre de Madrid per arribar-hi. En Pauilolo al·lucina amb una parada de taxis de Madrid (sí, ja els distingeix i sí, ja en té un de joguina) a veure, cadascú visita el que vol no? Un cop allà vam conèixer al Carlos, la parella de l'Ali, amb el que passarem tot el dia i ens farà de guia per la capital. El mercat de San Antón té tres plantes; a la primera hi ha paradetes de menjar (però certament tot són productes d'alt nivell), a la segona llocs on menjar molt bé i a la tercera un súper restaurant on dinem com reis.

Un cop dinats reculem per la Gran Via fins a la plaça d'Espanya, on veiem l'estatua de don Quixot (patró d'aquest blog ;p) i d'aquí fins al temple de Debod, un temple egipci, regalat a Espanya per l'imperi egipci degut a l'ajuda feta per arqueòlegs espanyols durant la crescuda del riu Nil a la dècada dels 60 i portat aquí pedra a pedra. A veure, no és la piràmide de Keops, però per curiós, i sobretot on està, envoltat d'un jardí 'tropical' amb bones vistes del palau d'orient i la catedral de l'Almudena, doncs està força bé arribar-s'hi.

I com que havíem vist el Palau d'Orient, allà que hi vam anar, i a la plaça entre el Palau i la catedral, aquella que l'Estefania la Carolina (gràcies a la correcció d'una fidel lectora ;p) de Monaco va haver de recòrrer tota sola perquè l'Ernesto de Hannover estava amb ressaca, ens vam fer les últimes fotos del dia abans de tornar cap a casa, ja que es feia fosc i perquè, tot i que havia aguantat tot el dia, just en aquell moment ens va caure un xàfec important.

Després de l'impass d'ahir on vam anar a l'Escorial, avui, després de la dòsis de parc diària, hem agafat el cotxe i hem creuat motoritzats Madrid; calle Serrano, el Bernabeu, Paseo de la Castellana, Plaça Colón (amb la bandera) i Cibeles entre d'altres. A l'alçada dels Thyssen, que en principi era el nostre objectiu, hi havia una cua estratosfèrica la qual ens ha fet desistir d'ell des del cotxe, l'exposició d'impressionisme és segurament (el xiste fàcil no cal ni que el posi), però ves a saber com es portava en Pauilolo durant la cua i després a dins... millor deixar-ho per una altra ocasió.

 

El pla 'B' era la casa encendida, un centre cultural normalet amb diferents exposicions de pintura i fotografia, també normaletes. El que més ha disfrutat ha estat en Pauilolo corrent i saltant per la terrassa al voltant d'una 'obra d'art' que no us sabria descriure, però tenia cotxes de joguina penjant.

 

 

Després de dinar hem passejat per Lavapiés, curiós de veure, molt semblant al Raval de Barcelona i hem reculat fins al Prado passant pel Reina Sofía, però ambdós s'havia de pagar entrada sencera (pensàvem que avui dilluns serien gratis), total que hem tornat cap el cotxe tot passejant pel Paseo del Prado i d'aquí al centre on hem tornat a passar per la Plaza Mayor, Sol, Tirso de Molina i Santa Ana, aquesta última al barri de las letras, amb fragments de literatura clàssica espanyola escrits al carrer, aquesta és una de les nostres zones preferides d'aquesta ciutat i per això ha estat el lloc triat per tancar la visita a Madrid i la visita a "la Lila" que ha estat una molt bona amfitriona.

Això si, com dèiem al principi de l'entrada, el bo de llocs com Madrid és que sempre és un arreveure!

Arreveure Madrid, Arreveure Lila (que diu en Pauilolo).