Això ja pràcticament s'ha acabat, han passat tres díes d'ençà que entressim de ple a les terres de Don Quixot amb la visita a Tembleque, Consuegra i Alcazar de San Juan i ara, ja estem més aprop de terres catalanes que manxegues. Han passat tres dies d'aquells que en diem de vacances, que passen lentament al principi, però, un cop esgotats, sembla que han passat a tota pastilla.
El primer dia vam visitar el Toboso, província de Toledo, pel matí i Campo de Criptana, a Ciudad Real, per la tarda. Del primer destacar principalment que seria el típic poble castellà, macot per visitar, amb palauets o cassasses dignes de veure, en una de les quals s'ha fet la casa museu Dulcinea del Toboso, doncs sembla ser que va pertànyer a la família de la dona que va insipirar a Cervantes per crear el personatge del Quixot. El museu però està orientat a com era la vida en aquestes cases durant l'època del Quixot, no sobre l'obra en sí. Per altra banda també hi destaca un museu del Quixot, on a l'estil del de les Alpujarres, hi ha infinitat d'edicions del llibre en quasi bé tots els idiomes existents i moltes edicions dedicades per personatges històrics, desde Mandela fins la Cospedal o la Sara Montiel (manxega per excel·lència).
I parlant de Sara Montiel, per la tarda vam anar a la seva vila natal, Campo de Criptana, on hi té un molí (on no hi vam entrar per descomtat), el que sí vam visitar va ser un on t'ensenyen la mecànica original d'aquests 'gegants' de pedra i aspes (molins-ventiladors per nosaltres aquest viatge). El que també vam veure va ser un Silo, una vivenda típica sota terra de la zona, els laberíntics carrers de l'Albaicin del poble, i ja, al casc històric, el més destacable, el Pósito Real, que era un graner gegant que servia com de prèstec pels agricultors de la zona al segle XVI. L'edifici és força interesant ja que s'hi va fer una premiada restauració amb fons europeus fa pocs anys. Actualment a banda de poder veure l'edifici s'hi fan exposicions temporals.
Ahir encara va ser més tranquil, el 'dia natura' del viatge. Una de les coses que hem trobat per la Manxa són la quanitat de camins, fàcilment transitables en cotxe per on et pots perdre (clar que amb la facilitat que els hi fem carreteres, doncs camins ja ni te cuento). Vam vorejar les llacunes de Miguel Esteban, el nostre poble, on hi vam poder veure flamencs i uns ànecs molt curiosos, un ens va creure caminant per la carretera d'una manera molt graciosa. En Pauilolo va tirar pedres a l'aigua fins que es va cansar.
Després ens vam 'perdre entre vinyedos', tot i que ara estan quasi tots podats, no deixa de ser espectacular l'extensió de vinyes (em va semblar sentir a la casa rural que la més gran del mon, però de moment, ho poso en dubte), i el contrast de la planta, la terra, el verd i el cel (SÍ, aquest díes no ens ha plogut gens!!!)
Després de dinar vam vorejar la laguna grande amb l'intenció de visitar la serra de Valhierro, però el punt d'informació de Madridejos (el poble més proper) estava tancat, així que per no arriscar vam girar cua i després d'una parada a Villacañas, sense gaire res a destacar ja que on vam estar més temps va ser al Mercadona, vam fer l'última parada del dia a la Laguna Larga, la que teòricament és l'estrella de les llacunes de la zona... doncs va ser estrella perque hi vam veure la posta de Sol i vam tenir bona llum per fer fotos..... del paisatge, perque bitxos... ni un, els flamencs devien estar tots a Miguel Esteban i la resta... doncs no ho sé, si us trobeu algun ocell perdut... indiqueu-le per anar cap a Toledo i d'allà que pregunti... En Pauilolo sí que s'ho va passar bé, i ara no llençant pedres si no, entrant i sortint del 'bunker' d'observació dels ocells.
Ja avui tocava Cuenca, que ens ha rebut amb una terra vermella espectacular i amb els molins de Mota del Cuervo, on hi hem parat a fer les fotos de rigor i poder dir que hem fet la 'santisima trinidad' dels molins... Consuegra (Toledo), Campo de Criptana (Ciudad Real) i Mota del Cuervo (Conca).
Un cop dinats ha començat a ploure, així que la visita al casc de Belmonte l'hem feta motoritzats i com la pluja ens ha volgut acompanyar fins deixar la manxa igual que ho va fer per rebrens, i cada cop amb més intensitat, hem deixat la visita a San Clemente per una altra Tram de la Ruta del Quixot!
pd. No ho hem posat abans, però totes les entrades, exceptuant el Castell de Belmonte, costen com a molt 0.60€, així que és força senzill entrar a tot arreu.
I parlant de Sara Montiel, per la tarda vam anar a la seva vila natal, Campo de Criptana, on hi té un molí (on no hi vam entrar per descomtat), el que sí vam visitar va ser un on t'ensenyen la mecànica original d'aquests 'gegants' de pedra i aspes (molins-ventiladors per nosaltres aquest viatge). El que també vam veure va ser un Silo, una vivenda típica sota terra de la zona, els laberíntics carrers de l'Albaicin del poble, i ja, al casc històric, el més destacable, el Pósito Real, que era un graner gegant que servia com de prèstec pels agricultors de la zona al segle XVI. L'edifici és força interesant ja que s'hi va fer una premiada restauració amb fons europeus fa pocs anys. Actualment a banda de poder veure l'edifici s'hi fan exposicions temporals.
Ahir encara va ser més tranquil, el 'dia natura' del viatge. Una de les coses que hem trobat per la Manxa són la quanitat de camins, fàcilment transitables en cotxe per on et pots perdre (clar que amb la facilitat que els hi fem carreteres, doncs camins ja ni te cuento). Vam vorejar les llacunes de Miguel Esteban, el nostre poble, on hi vam poder veure flamencs i uns ànecs molt curiosos, un ens va creure caminant per la carretera d'una manera molt graciosa. En Pauilolo va tirar pedres a l'aigua fins que es va cansar.
Després ens vam 'perdre entre vinyedos', tot i que ara estan quasi tots podats, no deixa de ser espectacular l'extensió de vinyes (em va semblar sentir a la casa rural que la més gran del mon, però de moment, ho poso en dubte), i el contrast de la planta, la terra, el verd i el cel (SÍ, aquest díes no ens ha plogut gens!!!)
Ja avui tocava Cuenca, que ens ha rebut amb una terra vermella espectacular i amb els molins de Mota del Cuervo, on hi hem parat a fer les fotos de rigor i poder dir que hem fet la 'santisima trinidad' dels molins... Consuegra (Toledo), Campo de Criptana (Ciudad Real) i Mota del Cuervo (Conca).
Després hem anat a Belmonte, on hem visitat el seu majestuós castell, 100% recomenable tot i els 8€ que costa l'entrada, ja que com es va estar construint fins al segle XIX, no ha calgut reconstruir res i la barreja d'estils, tot i ser força eclèctica, li dona un què de manera que el pati d'armes vist desde la torre de l'homenatge et tranporta a Invernalia (Juego de Tronos), però les habitacions decorades 'decimononicamente' són gairebé de 'luju asiatico'. Les vistes del poble i, especialment la Colegiata també tenen el seu punt.
Un cop dinats ha començat a ploure, així que la visita al casc de Belmonte l'hem feta motoritzats i com la pluja ens ha volgut acompanyar fins deixar la manxa igual que ho va fer per rebrens, i cada cop amb més intensitat, hem deixat la visita a San Clemente per una altra Tram de la Ruta del Quixot!
pd. No ho hem posat abans, però totes les entrades, exceptuant el Castell de Belmonte, costen com a molt 0.60€, així que és força senzill entrar a tot arreu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada