Ja som a casa, un nou viatge ha acabat avui després d'haver-nos llevat a Arlés, després de dormir a un Premier Class per 56€, un pèl car ja que era la mateixa habitació que la del Fòrmula 1 de Nimes, això sí, amb un minúscul bany amb dutxa per nosaltres a l'habitació.
La visita a la ciutat és interessant ja que Arlés és una ciutat amb força importància en diferents periodes al llarg de la història, va ser fundada pels romans, quedant encara vestigis importants destacant el circ romà (actualment plaça de toros i espectacles diversos) i l'amfiteatre (tot i que aquest potser força justet comparat amb d'altres), a l'època medieval va ser un important nucli militar i de l'època moderna resten diversos palauets i edificis, sent l'expressió més clara la plaça de l'ajuntament amb el mateix edifici (del qual es veuen les seves diferents façanes des del s.XII una al costat de l'altre) i l'esglèsia de san Tròfim.
Tot això és fàcilment visitable amb un plànol que venen a l'oficini de turisme per 1€. Però nosaltres hem adquirit el plano principalment per seguir la ruta Van Gogh, el pintor holandès va viure i va pintar molt a la ciutat, que de fet és on es va tallar l'orella i on va estar ingressat poc més d'un any.
L'hospital on va estar ingressat és avui en dia el centre Van Gogh, amb un jardí preciós on veus perfectament 'els colors' que inspiraven al geni. També hi ha diferents punts a la ciutat on et mostren, amb una reproducció del quadre corresponent, on suposadament, Van Gogh, es posava a pintar.
Com hem dit, nosaltres, sota un Sol de justícia (de nou per sobre dels 34º) hem passejat buscant tots aquests punts i, sobretot, l'ombra. A mig camí i en un lloc molt acollidor, la plaça de la Poissoneria, antic cementiri, al bell mig del barri gitano de la ciutat, hem dinat a la Placette, però no traient que la plaça ens ha agradat, la resta ha estat tant dolent que millor ni esmentar-ho.
Si que ha valgut la pena però, passejar per la ribera del Rodano, la plaça des Hommes, l'església que hi ha davant del riu, on l'arbre del davant aguanta un tros de columna, i el nostre racó preferit, un bar en una terrasseta elevada al carrer que puja mirant l'ajuntament a mà dreta al principi de la plaça (el que pujaria directe a l'amfiteatre).
I així, amb aquesta passejada, i amb 415km, sense embussos, per fer 2116 en total, hem arribat a casa per tancar un viatge que va començar amb un Pauilolo malalt dient que no volia anar a França i ha acabat reconeixent que li ha agradat comprar cotxes francesos, les piscines franceses i els peixets francesos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada