Triguem ben poc a entendre perque Juli Cèsar va enviar a la Nimes romana als centurions que li van servir a la guerra del Nil i van instaurar com a emblema de la ciutat el cocodril, encara present a molts llocs de la ciutat. Havíen de ser persones acostumades als més de 30º de temperatura que no hem baixat avui en cap moment (arribant a 39ª!!!). La calor, humida, xafogosa, enganxosa, tot això que si un avi d'en Pauilolo s'està llegint l'entrada sap perfectament el que es pot arribar a patir. Aquesta ha estat la primera impressió de la nostra visita a Nimes, per sort hi ha hagut de més positives...
... un cop aparcat el cotxe, ben a prop del casc antic (hem
arriscat no pagant la 'zona blava' perquè no teníem clar si tocava pagar... i
ens ha sortit bé!), ens ha rebut un 'torero' de bronze, com 'convidant-nos a
embestir' una ciutat en la que l'afició pels toros és ben visible en molts
indrets... cartells de corrides, retransmeten els encierros de san Fermín als bars, disenyadors amb motius de toros,...
I darrera del circ, tot el casc històric de Nimes, un barri
que ens ha anat atrapat a poc a poc, els ja clàssics edificis de colors pastel
amb finestres de fusta, macos, però ja molt coneguts de les nostres
experiències pel Rosselló, han donat pas a un munt de botigues d'artesans
locals amb dues virtuts, la primera era que tot era molt autèntic, maco i
original, i la segona, que teníen aire acondicionat! així que era molt més
fàcil voler entrar.
Després d'aquesta passejada, hem parat a dinar al mateix
carrer de la Maison Carré, a un lloc anomenat Constantine, modernet i ons han
servit molt bé, dues fòrmules que consistien en una amanida d'esbergínia amb
tomaquet, rúcula i parmesà, més uns xampinyons farcits de peix (molt bons)
sobre base de sopa de meló d'espaguettis amb salsa de tomàquet i ametlla més
postre. Un tallat, una coke i un plat d'arros amb tomàquet, més molts "de
l'eau"... 32€, hi repetiríem!
Hem desfet camí passant de nou per l'amfiteatre fins el cotxe i hem conduit fins els jardins de la Fontaine. La part de baix és espectacular, però en Pauilolo estava mig clapat i de no gaire bon humor, que sumat a la calor, ha fet que els veièssim des del cotxe abans de vorejar-los fins que hem trobat un camí que ens ha deixat ben a prop de la part de dalt dels jardins (són molt grans i agradables per passejar) allà hem arribat fàcil fins la torre Magna (resta de les muralles romanes de la ciutat, totalment prescindible) i gaudir d'unes vistes de la ciutat just abans de deixar-la per agafar el cotxe.
Hem travessat paratges bucòlics, rius amples amb el
començament dels alps al fons, muntanyes per totes bandes i algun petit camp de
lavandes fins arribar a Grenoble, des d'on escribim ara i on estarem les
properes 3 nits, bé de fet estem a Voreppe però....
Però que això ja és una altra història i ja l'explicarem!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada