El que faltava, el rei de la selva

Cocodrils a Nimes, dofins a Grenoble, cignes a Annecy i elefants a Chambery, en aquest viatge, que sembla més aviat un zoològic, ens faltava per veure al rei dels animals, i per això, entre d'altres coses, estem a Lyon.

L'arribada va ser d'autèntics 'exploradors pre-GPS', i trobar l'hotel, no va ser una odissea, però amb en Pauilolo queixant-se al darrera, va ser una mica més... delicat. Un cop instal·lats, ens vam aprovisionar de valent, ja que l'Adagio Acces Lyon és un apartahotel, a uns 3km del centre de la ciutat (que ja ens va bé perque és pot aparcar fàcil i de franc al carrer).

L'apartament està molt bé, la cuina és l'únic un pel just, però la resta és ampli i complet, un lloc per recomenar, hem pujat una mica la tarifa del que hem pagat i aquest ens ha sortit per 52€ la nit, però amb els sopars i esmorzar ja ho tenim recuperat.

Ahir vam començar la ciutat pel barri de Pesqu'ile, ens va rebre l'òpera i tot seguit l'ajuntament, la font dels quatre cavalls i el museu de belles arts, tots ells edificis monumentals del segle XIX. Després de dinar per 33€ un steak-hache, costelles de porc lacades i una lasanya d'esbergínies, amb una copa de cotes du rhone, un tallat i una creme-broule (tot, excepte el vi, molt bó), al restaurant Apostrophe, vam canviar el registre per entrar de ple al barri de Fourviere, endinsant-nos per bucòlics carrers d'artesans, botigues plenes d'objectes cars i inutils, però macos al mateix temps i de trabules, aquests passatges que obren la porta principal de les cases pel pati interior, tenint, molts d'ells, una escala de cargol com les de les torres de la princeses del contes. Lyon ens estava agradant cada cop més però al arribar al patí del darrera del museu de les miniatures, bufff... vam quedar atrapats per la ciutat, i va començar el joc de.. és Lyon una de les nostres ciutats top 20, top 10... és un rànquing que considerem impossible de fer però aquell racó, posa Lyon molt amunt, tan senzill, tan preciós.

El següent pas va ser anar fins la catedral, molt més maca per fora que per dins. Vam prendre 2 llimonades (5€ en total) a la mateixa plaça, tot mirant com la gent grimpava per les lletres d'ONLYLYON, per tal de fer-se fotos originals mentre esperàvem que en Pauilolo es despertés de la migdiada i, agafar tots tres el funicular (2.6€ anar i tornar) fins a dalt de Fourviere. Allà, un cop passat l'ensurt de que en Pauilolo s'ens va quedar atrapat a l'ascensor de sortida, vam tenir unes molts bones vistes (tot i que podrien 'retallar' els jardins) de la ciutat, i la basílica de Fourviere, rematadament recarregada estil Palau de la Música, però només per aquest fet, ja impressiona. Per acabar el dia, vam recular baixant fins el centre de la Pesqu'ille, a la inmensa plaça de Bellecouers, i envoltada d'edificis 'decimonònics', allà vam agafar el transport públic (ens hem mogut amb una T-10 per 14€) fins a casa.

Aquest matí plovia, no gaire però el suficient com per posar-te de mala lluna si havíes de sortir a passejar, així que hem cregut que el millor era visitar el museu Lumiere, (entrada 6.5€) i la veritat estem molt contents d'haver-ho fet, a banda d'haver descobert que aquesta família era rica, genial i que es van dedicar a moltes altres coses, no només al cine.

Visitant la formidable casa del pare (Antoine) hem gaudit d'una visita on hem après coses de la història moderna, hem vist 4 pel·lícules senceres (bueno, tenint en comte que duren 50 segons tampoc té tant de mèrit) i hem omplert el punt freak del viatge posant els peus on els germans Lumiere van posar el cinematògraf per grabar la primera película de la història. Com a nota curiosa dir que unes bombetes al terra marquen l'angle da la camara i hi ha posat un poster de la película allà per on hi sortíen els treballadors.

Al sortir, ja sense pluja i amb un fresquet que hem agraït moltíssim, hem tornat al centre monumental per on hem passejat una estona fins arribar al carrer Merciere, ple de restaurants i bouchons (tasques lioneses). Ens hem decantat pel Bouchon Lustre i hem tastat les especialitats locals, communard (vi amb licor de grosella com aperitiu), callos gelatinosos, morcilla amb poma, amanida de salsitxes amb patates, quenelles (bunyols), cervelle de canut (un formatge blanc)... tenen diferents menús, hem agafat un de 12, un de 17 i un de 24€ i la veritat, ha estat un festín, el festín del viatge!

Un cop dinats i després de recòrrer algun que altra trabule més, només ens quedava un pendent a Lyon, pujar fins al barri de la Croix Rouge, el Gràcia de Lyon, però un Gràcia de carrers amples. Allà on hi havia gairebé tots els telers de la ciutat, avui en dia s'hi apleguen els artesans més culturetis guiats diuen, per l'esperit lluitadors dels primers, hem recorregut els seus carrers (força normalets) i hem entrat a les botigues, on hem vist coses molt interesants, però a quins preus!!! El barri té el seu punt, l'hem trobat mentre descansàvem a una plaça, en Pauilolo jugava amb el seu nou cotxe de gendarmeria i la Mireioneta practicava tots els idiomes que ha aprés amb un senyor que estava molt orgullós de viure allà... jo m'he limitat a dir Nous ne comprent pas, a les nenes que volíen jugar amb en Pauilolo.

I amb això fet i amb en Pauilolo 'conduint' el tramvia (la línia C va sense conductor i la part frontal del primer vagó és de vidre) donem per tancat Lyon, una ciutat que ens ha agradat moltíssim.