La Mireioneta s'està prenent un capuccino mentre en Pauilolo juga amb els cotxes i jo intento, sense èxit, connectar-me des de l'exterior a la wifi de l'hotel per tal de trobar les indicacions a l'hotel de Lyon... tot això envoltats de les escarpades muntanyes dels Alps que ens han acollit entre elles aquests dies, avui les hi diem arreveure, perquè els Alps és un destí on sabem que hi tornarem.
Hem creuat el nostre ja conegut parc natural de Chartresse per la N-6, una d'aquelles carreteres que es disfruten mentre condueixes, a un costat, les muntanyes i a l'altre, la vall. La primera parada ha estat Voiron, per tal de visitar la destileria de Chartresse (en principi la venen com la destileria de Licor més gran del món) creada al 1600 i encara mantinguda per monjos cartuixos, dels quals només dos en saben la recepte (com la cocacola vamos) barrejant unes 130 plantes diferents i que diuen que és l'elixir de la vida... la visita, doncs la típica a unes caves, amb un edifici maco, les barriques, l'explicació i la degustació de turno... (i la propina final, un parell d'ampolles a uns 10€ cada una).
Després hem anat a Chambery, la que fou capital de la Saboya i on els Ducs del mateix nom hi van viure en un castell fins que van decidir traslladar la capital del seu imperi a Turí. Chambery va ser una ciutat que llegint la guia vam estar a punt d'obviar i que, un cop vista, creiem que és excepcional i que és molt més que la imatge típica del poble, l'estatua dels elefants...
Ens ha semblat una ciutat d'aquelles de 'novel·la històrica' on seria molt fàcil barrejar a una noble del castell de Saboya observant la ciutat medieval on nobles (i no tan nobles) passegen per botigues d'artesans (molt cares per cert), per altra banda també hi tenim el poder de l'església, representat per la catedral franciscana, plena de 'trompe l'oeil', (amb efectes òptics, que fan semblar relleus), pintures fetes, segurament, per un home arribat de Venècia, un pintor que viu entre els passadissos i patis amagats (espectacularment espectaculars) per la ciutat, probablement al motel Bertrande De la Croix, i que, per tancar la història, segurament va enamorar a la jove dels Saboya en alguna història d'aquestes d'amors impossibles i que acabaria amb els dos amants morts en alguna plaça de Chambery com per exemple la de Lagard.
Clar tant pensar en Itàlia... doncs hem dinat a la Spaghetteria, el menú de 12€ amb plat du jour (tallarines amb fruits de mer i curry o carn amb tallarines) i amanida o postres.
I poca cosa més, ja després a mitja tarda hem agafat el cotxe i cap a Lió on si el wifi del matí hagués funcionat com cal, segurament ho hauríem tingut més fàcil per trobar l'hotel!
pd. en Pauilolo ja ha recuperat la gana (i creieu-me que ho està recuperant, ha sopat força més que jo)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada