La púa dels posts
amb aquest tipus de títol és que escriure'ls vol dir que les vacances s'han
acabat. Això sí, igual que hi ha hagut motius que han fet que aquest any el
nostre moviment vacacional hagi estat escàs, i fent del viatget al Rhône-Alps el plat estrella. El final ens ha deparat una
notícia que deixa en un quart, cinquè o sisé plà que demà torni la rutina.
Això sí, el més nou va ser la visita que vam fer diumenge
passat a les terres del Penedés, terres que hem creuat moltes vegades en cotxe
i teníem moltes ganes d'anar-les a conèixer. La visita no ens va defraudar en
absolut. Tot el contrari, segurament hi tornarem en breu.
Ja fa molt de temps que teníem una petita rutilla en cotxe
per conèixer uns quants pobles de la comarca, però com vam arribar relativament
tard a Vilafranca del Penedés (on volíem agafar info de la ruta) vam canviar de idea i que ens vam centrar en conèixer la capital de la comarca.
Vilafranca ens va rebre amb molt poca gent al carrer, moltes
estelades i un centre farcidet d'edificis medievals i de modernistes, des del
mateix ajuntament fins a la seu de l'emblema més universal del poble, els
castellers de Vilafranca. Sempre fa gràcia quan reconèixes aquestes llocs, com la plaça de la vila que has vist tantes vegades per la tele quan els
castellers s'hi apleguen per fer les seves grans actuacions.
Tot passejant entre modernisme pur vam arribar a la plaça de
santa Maria, on s'hi apleguen tot fent pinya amb el monument als castellers,
l'esplèndida basílica de santa Maria i el seu campanar, construïda al s.XIII,
primera època d'eplendor de la ciutat ja que era camí de pas cap el sud, el
palau reial i el de Maldà, més mostres dels edificis medievals, previs als
modernistes, la segona època daurada de la ciutat, que es va sobreposar
perfectament a la filoxera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada