Això sí, tres
hores de cotxe gràcies a una caravana inhumana.
Després de totes
les nostres sortides per Catalunya, un dels pendents que teníem era Tarragona. Encara
no hi havíem estat plegats en aquesta capital més enllà de la parada tècnica en
la que ens vam apropar al pont del diable en la nostra primera visita al Delta
de l’Ebre l’any 2008.
A sobre, la
Mireioneta havia comprat un val per anar a dinar als Fogons de l’Isma que ja estava apunt de caducar. Així que,
aquest cap de setmana vam decidir, d’un sol tret, tatxar dues coses de la
llista de pendents.
Dissabte al matí va consistir en fer bosses, arribar i
instal·lar-nos al càmping Caledonia, en un molt correcte bungalow, 36
metres quadrats, dues habitacions i equipat (potser l’únic ‘però’ és que està
més orientat a l’estiu i a la nit feia una mica de fred), per 40€ (123€ a
l’agost) per repetir.
Un cop fets tots els tràmits vam anar a dinar el menú
prepagat, el lloc no està malament, però és "més de nit" (és com estar en una
discoteca de dia, no és el mateix) i el menú, tapes de primer i carn o peix de
segon més postres i una beguda, pel preu que vam pagar (12€) genial, pel que
val (41€) el consideraria una estafa, ja que els plats estaven bé però no eren
delicatessen (sobretot els primers).
Diumenge, un cop passades les necessitats de parc d’en
Pauilolo i els nervis meus per la falta d’obediència, vam abandonar el càmping
on creiem que hi tornarem. No vam poder apropar-nos ni a veure Tamarit ni la
pedrera del Mèdol, però sí que vam poder veure la torre dels Escipions (que
d’Escipions no en té res) abans de passar la resta del matí a Cala Romana, i és
que feia un dia de platja que en Pauilolo no estava disposat a desaprofitar.
Ja només ens quedava el casc antic, l’autèntica Tarraco, a
la que vam accedir per la porta de Sant Antoni, vam deambular fins la plaça del
Fòrum, que és un d’aquells llocs amb un vibra especial, on vam gaudir d’un dinar
al bar NU-A a base de tapes (taula d’embutits, dues coques de
pollastre especiat, bombes i braves més 5 begudes i pa) per 26.5€ tot i que per
falta de canvi ens ho van arreglar a 25€. La qualitat no matava però tot el
conjunt (lloc, tracte, preu...) el fa un lloc recomanable.
Vam continuar passejant fins la catedral (com moltes coses,
tancada per ser diumenge!!!) i vam baixar pel carrer major fins perdre’ns pel
casc històric fins retrobar-nos a la porta del Roser. En aquest punt ens vam posar d’acord en
un punt que ja ens ballava pel cap, fins i tot ahir mirant els edificis
modernistes, Tarragona té moltes coses i molt xules i un punt de poble italià
molt seductor, però l’estat de conservació és justet i hi ha un punt de
brutícia que s’hauria de cuidar.
I ja per acabar una passejada amb el turmell torçat (quasi mato d’un atac de cor a la senyora de la taula del costat, quan al perdre l’equilibri casi caic a sobre seu) i amb en Pauilolo a sobre, però amb aquella llum que fa que les fotos es disparin soles, i que va alleugerir el mal de tormell. Una passejada amb entre el circ romà, el call jueu i les restes de la Tarraco més romana fins arribar al cotxe i enfilar el camí de tornada cap a Barcelona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada