Primera i necessària guia d'Ilha Grande amb nens quan plou

Una mica llarg però és la millor manera de sintetitzar aquests quasi tres dies a aquest paradís subtropical, una illa petita, amb només un poble pintoresc, Vilha de Abraao, on no hi circulen més cotxes que els de la policia i el de bombers.

Arribem, ens instalem, dinem, descansem i ja amb les últimes hores de Sol (dels propers dies), baixem a veure el poble. Un d'aquells llocs camp base de viatgers, on et sents còmode i turista a l'hora, però afegiríem que aquest està ben posat i fa goig passejar-s'hi sense romb fixe (tot i que te l'acabes ben ràpid). L'esglesia, pintada de taronja, és l'únic monument. La resta, tot són hostals, restaurants i serveis d'excursions al llarg de l'illa, declarada parc natural (i ara dubto si és UNESCO o no).

També vam tenir temps de posar els peus a la platja del poble i gaudir de com els brasilers gaudeixen del futbol. Hi havia una eliminatoria del campionat carioca de màxima rivalitat entre Flamengo i Vasco de Gama (va passar el Flamengo al descompte), però per nosaltres, l'espectacle era mirar als que miraven el partit.

Després d'això, o tenint en compte que aquests díes no havíem dormit gaire entre jet lags i trànsfers, cap a les 8 ja érem tots al llitet que dimarts havia de començar ben d'hora per conèixer el parc natural.

I ben d'hora va començar, a ploure, i així ha estat fins aquest matí... i que es fa en un lloc on només hi ha platja amb un nen de 3 anys quan plou?...

... Passar moltes hores a l'hostal, on hem vist que Ilha Grande és gairebé una colònia argentina (corroborat en els passejos per la resta de l'illa). Hem parlat amb en Leo, un cuiner que ara viatja pel món mentres treballa i que li va fer una pulsera a en Pauilolo, hem fet 'amistat' amb la cuinera, a la que tothom coneix com 'Tia' i que li ha agafat uns amors a l'Aranete que quasi se'l queda ;p.

Hem mirat el pic del papagayo envoltat de núvols, hem fet fotos a un cactus amb ulleres de sol, hem passat hores a l'habitació, jugant a cotxes, al peix i el pop... vamos, intentant distreure a en Pauilolo, que, hem de reconèixer-ho, s'ha portat molt i molt bé

I el 'high' era, quan amainava una mica, sortir a passejar (sempre la mateixa ruta) pels carrers enfangats del poble, a menjar o comprar queviures.

Això sí, ahir, tot i que plovia, anava parant i vam decidir que de totes totes, ens n'anàvem cap a Lopes Mendes, considerada per molts la millor platja del Brasil i la setena del món... vaja, per fer alguna cosa.

L'anada amb el vaixell va ser tranquila, aquest, et deixa a una platja molt bonica, i has de caminar per la sorra plena de crancs fins a una altra igual de bucòlica, abans d'entrar a la jungla tropical pel camí que et porta a la platja.

Vam desobeïr els consells del treballadors del hostel i tot i portar xancles o nens penjant, vam fer el camí curt però difícil, a veure, estant enfangat doncs es podia relliscar, però res de l'altre món.

Caminar entre aquests bosc de palmeres i bambús és espectacular, tot i ser una illa petitat t'hi veus engolit per ella, un verd tan frondós que quan plou et fa de paraigües natural i no et mulles.

Però aquest paraigues ràpidament es tanca, arribem a la platja, que realment és espectacular, no la podem considerar com de les millors ja que ara plou força i això la desllueix, però ens trobem amb una platja molt llarga de sorra molt fina amb un bosc de cocoters abans d'ella, illetes dins l'aigua i unes onades per a surferos molt i molt experts. De fet, en veiem algunes taules però totes a la sorra, no sé si degut a la bandera vermella que prohibeix el bany o que no n'hi ha cap de tan expert per intentar cavalcar unes oneades de més de tres metres.

El que si hi ha és molta gent (molts argentins) en banyador, com si fes sol. Riuen al veuren's amb paraigües però per mi és més graciosa la seva fila, passant fred però vestits com si fes un Sol espaterrant.

Després d'un picnic sota els cocoters, desfem camí, la marea ha pujat i ens hem de mullar, però podem agafar un vaixell una hora abans del previst i arribar a casa força d'hora. Passem les últimes hores fent les nostres rutines a l'illa i anem a dormir.

Encara que vam dir que aquest matí miraríem de fer alguna excursió curteta abans d'esmorzar, ho hem deixat correr, així que només hem fet que esmorzar, i passejar per últim cop pel port fent les últimes fotos abans d'agafar el transfer que ens ha portat a Rio de Janeiro.

Deixem Ilha Grande amb una mica de mal sabor de boca. Sabem que el que vam fer ahir, caminar i platja, és el que es fa en aquest lloc, però ens ha faltat quantitat i sobretot qualitat... no sabem si tornarem perque illes així n'hi ha moltes però aquesta queda una mica al tinter.