100era

Si Salvador Espriu va convertir Arenys de Mar en Sinera mitjançant un anagrama, nosaltres ens permetem el luxe de convertir Sinera en Centera, ja que amb la nostra visita estival a aquesta vila maresmenca, creada fa poc més de 400 anys per uns veïns d’Arenys de Munt que van baixar a mar desafiant als pirates, sumem 100 municipis visitats plegats!!!

Després d’un parell de voltes en cotxe pel poble, riera amunt riera avall, arribem al cementiri de Sinera pel camí vell, una pujada ben bucòlica amb xiprers a banda i banda fins al cap damunt del turó de la pietat on, amb vistes de tot el poble s’hi troba, en un lloc privilegiat, el cementiri.

La visita la fem per torns, doncs els nens dormen (últimament al cotxe no aguanten gaire), i ens sorprenem en un lloc on ràpidament s’hi entén que s'inspirés el gran poeta català. Una exposició d’escultures fetes i posades amb molt de gust al primer nivell, un segon nivell amb els mausoleus de la gent ‘podenta’ o d’aquells que es guardaven els calerons per quan 'traspassessin', i un tercer nivell amb els nínxols més normals i el monument als caiguts. Al girar per sortir, veus una imatge preciosa, la porta de sortida dona directament al mar, donant una imatge de calma i serenor que acompanya perfectament al lloc. Fora, un cop passada l’antiga sala d’autòpsies, que dona un toc diferent al lloc, hi ha escrit a la porta l’últim poema de Salvador Espriu a cementiri de Sinera...

Tornem al centre del poble, aparquem a la riera i veiem els edificis que conformen la identitat del poble, les cases modernistes i/o indianes d’aquells que van tenir sort amb el comerç ultramarí de puntes, de coixí o el tèxtil, el mercat municipal i la fàbrica del Calisay. Parem a dinar un menú de 14€ al Tasta’m, a la mateixa riera, molt bo, ens va sorprendre perquè no esperàvem gaire res i tot va estar molt bo. Fins i tot la paella i en especial les gambes.

Després de dinar ens hi arribem a la platja, gran i de sorra gruixudeta, amb totes les necessitats però sense ser especialment maca, ens hi estem una bona estona, fem castells, juguem, correm i passegem, ens banyem poquet ja que està un pèl picada i amb una remullada d’una onada inesperada, que fins i tot va mullar a l’Aranet decidim que en tenim prou.

Per acabar de passar la calor fem dos gelats, un tronc (que és com aquí li diuen a la barreja d’orxata i granissat de llimona) i un tallat a la Jijonenca, 7.5€, i amb la calor passada entrem a l’església de Santa Maria d’Arenys, on en Pauilolo pot cobrir les seves ‘necessitats religioses’ i encén la seva espelma de rigor, nosaltres ens quedem amb el que venen com el retaule barroc més important de Catalunya... clar que, la Mireioneta i el barroc no s’entenen gaire.

Sortint de l’església piquen les campanes, com anunciant que el nostre temps a Arenys s’ha acabat. Marxem del nostre municipi català centenari, un dels més catalanistes ja que crec que va ser el primer a treure la bandera espanyola del seu ajuntament. Deixem la informació però aquest bloc és apolític així que les opinions cadascú que es faci la seva. Nosaltres agafem el cotxe i tornem cap a casa, mirant enrere queda el 100, mirant cap endavant buscarem el 101, i el 102 i...