Sardenya de dalt a baix

Després de gairebé dues hores conduint "sol" a través d'un paisatge sec, dur i desèrtic, on l'únic al·licient que he tingut ha estat una banda de corbs (eren molts) aixecant el vol davant del cotxe, em plantejo si totes les històries de la bellesa de Sardenya són certes o no. (si algún dia escric el llibre Deliris al volant, aquesta frase será el pròleg)

Poc després i ja amb la Mireioneta desperta, trobem el desviament cap a Barumini, on després d'un picnic, fem la primera aturada del viatge al complexe nuràgic de Su Nuraxi. A Sardenya hi ha més de 1000 d'aquestes exclusives estructures prehistòriques. Aquesta (entrada 10€ amb accés a un centre cívic i a un museu sobre els nuraghes) és l'única declarada UNESCO, no és la més alta però tota l'edificació en conjunt, sembla que és la més imponent de totes.

Els nurague són unes construcciones de pedra (basalt negre) construides sense fonaments i que poden arribar fins els 20 metres d'alçada. Tot i que es diu que la seva funció era de torre defensiva, el nostre guía ho corregeix, tot i que era un ús obvi (certament semblen força inexpugnables), no era la seva funció principal ja que en la data de la seva creació, 1000 aC. poques invasions patia l'illa. S'han d'entendre com a catells medievals on cada torre tenia una funció i la central (la principal) servia per delimitar l'extensió del terreny del poblat, el que es veia desde la punta de dalt era el domini del poble. Tot i així encara queden misteris sobre ells (o això ens volen fer creure per donar-li 'vidilla al asunto') com els van construir i, sobretot, perquè els van abandonar.

La nostra visita és amena, el guía ho fa molt bé i, tot i la calor que patim mentre estem a l'exterior, un cop entrem a dins d'aquests cons de pedra estem està força fresquets. El tema és que els accessos al ser quasi tot original (parlem de construccions de 3000 anys d'antiguitat) són justets, és a dir passadissos estrets, baixets i escales complicades (sobretot amb un nen de 10 mesos en braços, el de 3 anys i 10 mesos semblava l'Indiana Jones, de veritat, dir que entre les runes ha trobat una altra part del botí del Pirata MalaPara (una bossa de chettos!!).

És força espectacular i, sobretot, diferent, però tot i així, els 10€ ens han semblat una mica massa, potser visitant les altres dues coses el preu és més adequat, però com no ens venia gaire de gust hem continuant fent via (després de berenar of course).

I així, després d'una altra estona de cotxe, on el paisatge ha alternat el desert lletjot amb, ara sí, prats que semblaven la Toscana més maca, hem arribat a Bacu Abis on ens trobem ara mateix i per on hi estarem les properes tres nits.

Per acabar dir que la primera impresió és que aquest poble (estem en zona de pobles miners, molts d'ells mig abandonats al abandonar les mines) és moooolt lleig però que després de sopar hem vist uns partits de volley platja en una pista muntada expressament al poble, amb retransmissió inclosa que sembla que estiguem veient una final olímpica... no sé quin torneig és però certament m'agrda que es muntin coses així en pobles que están on "NostruSenyorVaPerdreL'EspardenyaiEncaraNol'HaTrobat"