Viatjar a Sardenya amb Grimaldi és casi obligat, una campanya
publicitària non-stop i unes ofertes força bones la veritat, nosaltres vam anar
els 4, anada amb cabina, tornada sense res i passant el cotxe per 475€, com ens
hem fartat de dir, molt més barat anar a Sardenya que a Menorca.
Tot sigui dit, el glamour dels anuncis s'acaba ràpidament, tal i
com vam explicar al
diari
d'abord de l'anada. La cabina, i el bany encabit en ella són molt
petits, però funcionals això si. Res a objectar, però al sortir i veure tanta gent tirada dormint a qualsevol lloc, autèntics professionals, d'altres que
molestaven... doncs no era gaire agradable de veirtat, tot i que...
... a la tornada ens hem convertit en aquests
'Grimaldi-homeless'. L'hora és xunga, el vaixell sortia a les 6.30AM, el que
vol dir que a les 4:30AM estàvem per fer les cues pertinents per entrar al vaixell on TOTHOM
s'ha saltat el principi que a la bodega només puja el conductor, cosa que ens ha anat
força bé ja que hem pogut estar els quatre junts sense despertar els nens fins
que ens hem apalancat en unes butaques a un dels bars del vaixell.
A partir d'aquí doncs això, estirats a sofàs, reclinats,
asseguts, hem intentat anar descansant com hem pogut, com fa tothom, la imatge
acaba semblant un camp de regugiats la veritat on les hores passen poc
a poc, i la matinada és tan gran que tu mateix acabes interioritzant que estar
tirat en un sofà d'un bar és el més normal de tot.
A banda d'això doncs consumeixes al bar, vas a la sala infantil, on tant en
Pauilolo com l'Aranet (com la Mireioneta) han fet amics i ens hem endut una
alegria molt gran veient com l'Aranet juga amb nens sense cap problema.
Hem dinat al vaixell perque a l'anada vam veure que els preus
no eren gaire cars i a la tornada veient el que costaven les coses als bars
doncs ho confirmàvem.... ERROR!!! Ens hem sentit molt estafats, els 6.5€ del
pollastre arrebossat era un nugget congelat al qual li van posar patates, a 3€
més d'extra (sense preguntar), la mayonesa es paga a part,... i tot per
l'estil, realment una estafa.
Després de dinar, doncs més jocs, sortir a coberta a fer un
'titanic' i poca cosa més ja que fa molt de vent i la piscina estava tancada,
escribim un missatge pel pirata MalaPata, "trobem al meu germà" al vaixell,
intentar descansar una mica més...
i com tot a la vida passa, el vaixell poc a poc, vaig mesurar que el vaixell va a 51km/h (25 nusos) va arribar al port de Barcelona (hem tingut molta sort amb el mar que ha estat inmensament tranquil en les dues travesses) i després d'una estoneta a la bodega per poder treure el cotxe (i on, de nou, vam anar-hi tots quatre) vam sortir a la nostra enyorada ciutat, i vam arribar tranquilament a casa per acabar un nou viatge i amb això un nou diari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada