Els nostres díes per la Costa Esmeralda i voltants ja han acabat. Cinc nits i quatre díes voltant per la zona, que com tota l'illa, té molt per veure i gaudir. Certament, el fet d'haver estat tants díes sense moure maletes, ens ha anat de perles per disfrutar-ho tot amb molta més tranquil·litat.
El primer dia
el vam començar visitant Arzachena 'la capital' de la zona on estem allotjats.
A part d'un centre molt petit amb un parell d'esglésies, una d'interesant i una
plaça molt relaxant, més una roca amb forma de bolet, el Fungus, ja a les
afores, no té gaire res més.
Vam tancar el dia
amb una visita a Porto Cervo tot i la quantitat de crítiques negatives que
havíem tingut durant la preparació del viatge, inclosa la mateixa guia que no
deixa el poble gaire bé. Però la Mireioneta volia visitar l'esglèsia que en la foto tenia molt bona pinta i jo, volia veure si era cert allò dels preus tan
prohibitius. Primera parada, l'església Stella Maris. Molt bonica, senzilla com
les esglésies d'Eïvissa però amb uns tocs com si fos obra d'Antoni Gaudí. Només
per això ja va valer la pena els minuts de carretera (estem allotjats força a
prop de Porto Cervo). Després una passejada ràpida pel poble, que a veure, sí,
hi ha uns quants edificis que rellisquen força semblant una versió
posh-sesentero de Rocadura, però hi ha d'altres que estan bé. El port, com a tal
no deixa de ser un port esportiu on hi ha restaurants pijos, i on segurament en
alguns pagues el que no està escrit, com a molts ports esportius. Però n'hi ha
d'altres on soparies, sense mirar preus per 50€ i mirant-los per uns 30€ sense
problemes, a banda de que també hi ha llocs 'normals' de menú a 15€. En resum,
que 'no es tan fiero el lobo como lo pintan', tot i que si que fa una mica de
fàstic el veure l'stand de Rolls-Royce per aquí, no se què patrocinat per Hublot
per allà... però que per una estona i veure-ho, perfecte.
L'endemà va tocar excursió llarga, directes fins a
Tempio Pausania, el primer poble medieval que hem explorat, un poble de
muntanya amb edificis de pedra (d'aquí de pedra en van sobrats) alguns de força
interesants i curiosos, com 'el purgatori', una esglesia construïda per un paio
de la zona que va cometre una massacre i va obtindre la bula papal construint
una esglesia al lloc dels fets. Abans de marxar fem un picnic a la font de
Rinnaghju, a les afores. Aquesta font està situada en un lloc molt agradable i
teòricament té beneficis diurètics (ves que l'aigua no ho tingui això de que fa
pixar).
Com els nens
dormíen vam fer una altra tiradeta de cotxe per recòrrer el valle de la luna
(objectiu futur: saber quans 'moon valley' hi ha a la terra), on sense baixar
del cotxe gaudeixes de ben a prop de les roques erosionades pel vent, formant
formes si més no curioses.
I conduint vam arribat a Perfugas on visitem el temple nuràgic que ens faltava, sense contar
la Domus Janas, un Pozzo Sacro. La noia del centre d'informació ens hi
acompanya i ens obre la porta (previ pagament de 3€), a més de fer l'explicació
pertinent. Un pou sagrat és una estructura amb base amb format de pany amb una
bòveda no molt alta a la part rodona. Per l'altra part hi ha unes escales que
baixen cap a l'interior entre 5 i 10 metres. Al final de les escales, arribant
al que seria la part fonda de la part rodona del pany, es posava aigua,
venerada per la cultura nuràgica com una deïtat, fent-se sacrificis de cèrvols
a les afores. Com a curiositats, tot els Pozzi Sacri es construien amb pedra
calcària, inclós aquest, tot i que la pedra de la zona era una altra, la
importaven per donar-li un aspecte més 'inmaculat' al temple. L'altra cosa, en
contra del que es diu, no tots els pous estan orientats a ponent (de fet aquest
no ho està pas), simplement (i això no m'ho crec), en els solsticis la llum de
la lluna entrava perfectament pel forat de la bòveda.
Comencem a
recular i ens desvíem pel llac Liscia, molt fotogènic la veritat, per a
nosaltres no té la màgia del Ramsko (el nostre llac) però no queda gaire
lluny, inmens, molt allargat i desde la pista per la que ens dirigim a l'últim
destí del dia, una mica elevada respecte al llac, restem embadalits.
L'última parada és a les oliveres milenàries de Luras, el conjunt d'arbres més vell del
món i on el Patriarca, una olivera de més de 4000 anys d'edat, és l'arbre més
vell d'Europa, en aquest no s'hi pot entrar pel risc de que té branques que es
poden trencar pel seu propi pés, però el seu aspecte és imponent, a mi, i per
una vegada em posaré poètic, em transmet 'sabiduria', ara em posaré freak,
deguda als (atenció SPOILER als seguidor de Cancion de Fuego y Hielo) arcianos
i el Bran em recorda a l'arbre de la vida. A banda d'aquest si que es pot entrar
dins de les altres oliveres, on ens dediquem a buscar barrufets i a donar-li de
berenar a l'Aranet. Hi estem tan bé que tornant cap a casa diem de posar-ne una
a Vilallonga. Requisit, que tingui més de 400 anys.
El tercer dia ens ho prenem més amb calma. Renunciem a la Madalena per tal d'anar més tranquils, a més, amb el creuer per l'Orosei creiem que n'hi ha prou (i com a tot arreu, a Sardenya hi tornarem així que alguna cosa hem de deixar pendent). Tornem cap a la costa Esmeralda però aquest cop pel nord. Passem Baia Sardinia ja que la seva platja no ens acaba d'agradar, donem una volta en cotxe per Porto Qualto, desconegut resort, i segurament desconegut perque en aquest sí que s'hi deu estar la gent pudenta de veritat, doncs aquí tot té segell de luxe i amb molt d'estil, a banda que només entrar amb el cotxe hi ha una càmera i un avís sobre que estem sent enregistrats.
Continuem amb el cotxe i al següent resort vacacional,
Petrizzia, és on hi parem, al principi no tenim gaire clar si podem estar sense
ser guests del resort, però els nois d'animació ens diuen que cap problema. La
platja és molt maca tot i que l'aigua, sent honestos, no té el blau turquesa
d'altres. Hi estem molt tranquils, ens banyem i trobem uns gomets! Una nova
part del botí d'en
MalaPata! Després descobeim que aquests resorts pertanyen a Porto Cervo, i d'aquí el luxe de la zona, més que del poble en sí mateix.
La següent parada va ser San Pantaleo i aquí si que vam al·lucinar, San Pantaleo ens va semblar un poble preciós, d'aquells de reportatge, hi ha molts tallers d'artesania i, en gairebé tots, tenen un mínim de gust. Vam rematar la passejada a la plaça major del poble que ens va semblar preciosa (estàvem de 'subidón') on vam visitar una dura exposició sobre un incendi que va patir la zona fa 25 anys. Tot i aquest regust (que ens el treiem dinant al poble), San Pantaleo s'ha convertit en un dels 'tops' del viatge.
Vam continuar conduint per una carretera amb vistes a la costa Esmeralda, parant a fer fotos fins arribar a la platja de Capriccioli a Arzachena, una de les famosetes. El 'glamour' d'aquesta platja ja el vam patir abans d'entrar-hi, donçs vam haver d'estar uns 10 minuts abans de poder entrar ja que el parking estava ple (no va ser gaire greu perque així l'Aranet va poder dormir una estona més).
Per la tarda vam anar a l'altra part del golf d'Arzachena (a
la nostra part) vam estar pujant platges cap a Palau, un altre cop semblava que
totes estan com a resorts però passant una corva vam veure dos avis que
baixaven com per un 'semi-barranc' i un parking a l'altre costat de la
carretera. Canvi de sentit i... bingo! Baixada fàcil fins a una cala petita
(erem 30 persones) amb aigua turquesa (tot i que no la millor) però on hi vam
estar de conya.
El vespre/nit el vam dedicar a passejar per Cannigione, que ja que ens ha acollit 5 díes es mereixia que coneguèssim més que el carrer principal pel que passem en cotxe i el súper. Caminem fins l'espigó amb una llum preciosa que fa que tot agafi colors vermellosos i ens hi arribem al port on passegem entre botiguetes, veiem l'església (ho resaltem pel crist de fusta que hi té i que ens va semblar molt maco) i aconseguim, per fi, un gelat de Pufo per en Pauilolo. Com demà és dia assenyalat, ja ens hi fixem en un restaurant per tornar-hi a sopar.
Ahir, l'últim dia sencer per la zona
ens vam desplaçar fins a Santa Teresa de Gallura, un ex-poble de pescadors
convertit actualment en poble pel turisme. Es nota que és el punt de l'illa
que comunica amb Còrsega i d'on venen encara més turistes a passar el dia. Del
centre poc a dir, correcte sense cap més al·licient que la vista de la platja
de Reina Bianca a través d'una rampa molt pronunciada (tornar caminant després
d'un dia de platja ha de ser molt dur) i, per destacar alguna cosa més, ja un
pèl allunyada del centre històric, la torre de defensa espanyola de Longosardo,
amb les vistes als penya-segats.
... però deixem forces per la nit, la mireioneta fa anys!!! i tornem a Cannigione, ens canviem i baixem a celebrar-ho al port, al restaurant que havíem vist el dia anterior, un sopar que va de més a menys però que ens sembla correcte per tancar un dia força rodó, i una estança, a la costa Esmeralda que s'acaba, de nou amb la sensació Terminator... tornaré!.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada