Sardenya desde Barcelona

Dues setmanes després d'haver tornat escrivim aquell post típic que a vegades fas, a vegades no, amb un popurrí de les coses que ja has escrit o aquelles que no vam pensar quan escriviem, amb les diferents coses que venen al cap i que estarà bé recordar per propers viatges:

Grimaldi: ja hem escrit un parell de posts sobre el vaixell, tant a l'anada com a la tornada, però a mode de resum dir que trobem que és una bona opció a nivell econòmic i logístic traient les manies a trobar gent dormint i rebentada per tot el vaixell. Com a consells, mirar camerot també per la tornada, reservar el menjar (si no es vol pujar) al fer la reserva ja que resulta molt més econòmic (si no, és una estafa) i ja de manera més 'il·legal', obviar el fet que només el conductor pot pujar a la bodega i pujar tots junts. A més de la facilitat que vam trobar per colar-se i anar de 'politzó' a Sardenya. L'última reflexió és que no sabem com pot ser un altre dia perque a nosaltres ens va semblar que el vaixell anava força buit, és a dir que a l'Agost potser tot és molt més complicat.

Carreteres-cotxes-circulació: un cop més em de dir allò de 'no es tan fiero el león como lo pintan', doncs havíem rebut diferents inputs no gaire positius sobre les carreteres de Sardenya i a veure... no són carreteres de luxe però no hem vist res escandalós. Autopistes per creuar l'illa (no de tres carrils i algun tram en condicions justes) i carreteres per moure't per allà, com sempre dic, amb pujades, baixades, revolts, passos estrets, etc. potser si que més forats a la carretera que aquí però res 'perillós'. Com sempre, si vols anar a un lloc on no hi hagi gaire gent, una cala allunyada després de fer un port de muntanya, doncs no trobaràs una autopista, perque aquesta farà que hi vagi més gent. A més trobo que aquestes carreteres són part de la gràcia. Per altra banda, la circulació és 'italiana' al nord però sense arribar als límits de Napols ni molt menys i molt més tranquila al sud. L'últim punt a destacar és l'oda al Fiat 500 que se li fa a l'illa, vam veure tots els models i mides, és que n'hi ha moltíssims, les nostres teoríes diuen que per moure's per segons quins estrets carrerons és ideal i que suposem que molts deuen ser de lloguer, a banda, òbviament, del fet que sigui un emblema italià.

Cafè: aquí la Mireioneta parlaria més i millor, però resumint, millor qualitat mitjana que aquí, gairebé tots els cafès eren bons però un punt per sota de la Itàlia continental, on és molt normal trobar cafès sublims.

Gastronomia: hem tastat força menjar sard i italià. Del sard, el més nou per nosaltres, el menú típic és la pasta de gnoccis (no de patata) i peix de segon, ben fet molt bó, però no gaire novedos. El més diferent potser han estat les seades que a veure... doncs no ens han semblat meravelloses. Hem descartat el menjar típic d'interior ja que els estofats de corder i així a 35ªC ens feia una mica de repelús la veritat. El que si m'ha fet gràcia i he menjat és cavall, doncs a mi m'agrada tot i que per aquí hi ha molta gent que es sorpren. Ja després les coses que no només són típiques de Sardenya si no més en general d'Itàlia, hem menjat formatges, una riccota especialment bona a San Pantaleo i embotits força bons en general sols que, pel nostre gust, poc curats. Després òbviament molta pasta, pizzes de massa finíssima i focaccies. En general un molt bon nivell de cuina i algun lloc/plat excelent.

Platges: excel·lents. No entrarem en comparacions amb Menorca, Costa Brava, Tailàndia, el Carib,... Són precioses, n'hi ha infinitat i de tot tipus. Consells, que no només són maques les de la Costa Esmeralda i que aquestes no són especialment glamuroses, n'hi ha d'igual de maques al sud, a l'est (remarcar Orosei) i a l'oest. És fàcil dir-ho però les més famoses estan molt plenes i és pensar d'anar-hi a les no tan conegudes, però és difícil fer-ho pel fet de que sempre creuràs que si és famosa potser té alguna cosa més. L'exemple més obvi és la Pelosa a Stintino. Realment espectacular però amb més que massa gent, i el 'isi' és... 'i si les platges del costat són casi igual de maques però amb la meitat (o menys gent)???' Com és difícil, el millor en el fons és anar a algunes pre-seleccionades i arriscar-se amb d'altres. Tot i així és impossible que no agradin. De cop triaria, Pelosa, Piscinas i Pan de Azuchero (no sé si en aquest ordre i segur que me'n deixo)

Airbnb: Per a nosaltres genial. Ja hem dit que tant la nostra casa a Dorgali com l'apartament a Cannigione han complert amb escreix les espectatives tant en quant a situació, preu, comoditat, atenció,... ara bé, el que tenim clar és que el que podem dir és que aquestes cases han estat molt bé, cosa que amb aquesta web no deixa de ser una loteria

Gent: no és que haguem tingut moltíssim contacte amb locals i de fet, no és que hi hagi un canvi cultural gaire gran (estem tots al mediterrrani) però sí que amb gent com en Cossimo per exemple, més d'interior, hem vist aquest caracter dur però afable i noble que es diu normalment. Gent que d'entrada fan com por, però que són molt bona gent. Com a detall, i val en general, l'adoració que tenen pels petits, molta gent s'ha aturat per dir-li coses a l'Aranet, cosa que mostra que són atents i preocupats pels demés. En sortim amb una bona opinió dels sards, cosa que després de llegir 'El monstruo de Florencia' i algun article, no era fàcil.