Una de Gaudí

El dia que Brasil va ser esclafada per Alemanya 1 a 7 al seu propi mundial havíem anat a donar sang a a la Pedrera. Casualitats de la vida, no ens van deixar perque feia menys de 6 mesos que havíem estat a Brasil. De totes maneres ens van donar el premi per anar a donar sang, una invitació per l'Altra Pedrera, una visita on t'ensenyen racons que no es veuen en la visita habitual. Dissabte vam aprofitar l'entrada.

L'Oriol, un guia que ens recordava a l'Oriol Grau, va fer una visita un pel 'sensacionalista' però amena i divertida. Comencem parlant de l'edifici, amb el quan, el com i el perquè, parlant de Gaudí, del Modernisme, de la família Milà i les 500000 pessetes que els hi va costar l'edifici. Ells vivíen al Principal, obviament, en un pis de 1300 metres quadrats, i llogaven la resta de pisos a famílies burgeses de l'època. L'edifici no va agradar gaire a molta gent a l'època, entre els detractors, la mateixa senyora Milà... Tot això al primer pis, un pis buit que permet veure les característiques més autèntiques de Gaudí i del modernisme, ni un angle recte i treballs molt acurats arreu.

Després passem a visitar el pati que dona al carrer Provença i d'aquí al pàrquing, el primer pàrquing d'Espanya pensat per a cotxes, que és on hi ha actualment l'auditori.

La següent parada és una de les més curioses, la façana posterior de la Pedrera, amagada a la vista ja que dona al pati de l'illa de cases. Té un perfil ondulat gairebé gelatinós, molt maca, el color, un morat esbergínia no ens va desagradar però no és gaire 'Gaudí'.

Després pugem en l'ascensor que fan servir els veïns de les quatre famílies que encara hi viuen (última generació que gosarà de renta antiga) fins a les golfes, un dels punts forts de la Pedrera, alla l'Oriol ens explica que als anys 80 es van convertir en apartaments bohemis, tot i la seva curiositat és van eliminar al convertir-se l'edifici en monument històric, ja que de fet no són obra del geni de Reus.

Acabem la visita guiada al lloc més 'mediàtic' de la Pedrera, el terrat, corves, trencadissos, els guerrers, un arc que enmarca el Tibidabo i un altre que fa el mateix amb l'obra capital de Gaudí, la Sagrada família, i la llegenda de que Gaudí, per discrepàncies amb els Milà va deixar la casa inacabada. 

Comencem una sessió de fotos al terrat, i després com la gana apreta, fem una passada ràpida de nou per les golfes on hi ha l'exposició de l'obra de Gaudí i pel quart pis, moblat d'època, abans de donar per acabada la visita.

Però amb això no vam tenir prou Gaudí i diumenge vam visitar la Sagrada Família a partir d'un taller nadalenc de PetitBCN on, per 3.5€ cada un (l'Aranet no va pagar) vam tenir visita guiada (en mode infantil pero molt ben feta) per l'interior de la basílica. INDESCRIPTIBLE, l'espai, un bosc de pedra altíssim dins d'una esglesia, amb una llum inimaginable des de fora i uns vitralls que proporcionen uns colors que creiem que no havíem vist mai abans. Després, la Magali (la guia) ens va explicar la façana del naixament fent servir un calendari d'advent. Per cert, també vam veure dues tortugues, que tot i que no eren ninja eren tan grans i fortes com les fabuloses tortugues ninja. Acte seguit, amb en Pere, un músic, toquem Santa Nit amb un instrument molt especial... un globus!

Tornem a creuar el temple admirant-lo de nou i comentant el que ens sembla i arribem a les escoles (l'edifici que està a la cantonada Sardenya-Mallorca) on decorem una felicitació de Nadal del temple.

Després, qui vulgués es podia quedar passejant pel temple, per 3.5€, un xollo perque l'entrada normal costa 15€, pero com va passar el dia anterior, la gana apreta i decidim anar a can Pous. Serà un Nadal difícil però podem dir que el donem per inaugurat d'una manera molt agradable.