Bufff, resumir 6 díes de viatge en un sol post... tela! Pot quedar un 'mazacote' tremendo, a veure com ens ensortim...
Dilluns 29 sortíem amb la família Pous-Garriga més
l'Asman, una amiga de la La, cap al Delta de l'Ebre, feia més d'un any i
mig que no hi anàvem,
però com perdre's per aquest paisatge d'arrossals és parada gairebé obligatoria
sempre que marxem 'cap abaix', doncs ho vam tornar a fer. Un cop més, vam donar
moltes voltes abans d'arribar a dinar allà on sempre, al restaurant l'estany on, com sempre, vam menjar l'assortiment
de productes del delta (paté d'anguila, angules, foie, gambes, calamars, i les
sempre esperades hortigues de mar) i un arrós a triar entre paella, arrós
seixat (el millor ;p), arrós negre o fideuà. Ara ho tenen per menú, 25€
incloent aigua, vi, i postres. L'altre arròs estrella, el caldós d'anec suposa
un suplement de 2€. Que he de dir, perfecte, se'm fa la boca aigua només de
pensar-hi. És un dels meus restaurants preferits.
Un cop dinats,
una passeig pels voltants del restaurant, on hi ha un 'mini-zoo' amb diferents
aus de la zona. L'Asman, s'auto-descobreix com encantadora d'ànecs. Després, una
breu passejada fins l'observatori d'ocells, on s'hi està molt bé ja que peten
de plè els ultims raigs de Sol del dia. Minuts després agafem el cotxe i gaudim
d'una última volta pel delta a l'hora màgica, efectes de llums i reflexes per
fer fotos a dojo entre els canals que porten i recullen l'aigua dels camps on
l'arròs comença a sortir de l'empantanament al que va ser sotmès la passada
tardor.
Ja de nit i
després de 40€ de peatges arribem a València. Ens allotgem a l'hotel Confortel Valencia, modernet, de 4 estrelles i a tres
quilòmetres del centre però on es pot aparcar facilment fora. L'hem triat pel
preu,45€ la nit per una habitació doble amb sofà llit que per dos seria molt
més que suficient. Per 2+2 és més justeta, sobretot per preparar esmorzars i
sopars freds, però vaja que ens apanyem. En resum, si es va a València en
cotxe, per aquest preu no hi ha dubte que hi tornaríem.
Deixem
momentàneament enrera aquesta part moderna de la ciutat per anar a una de més
tradicional tot i que molt ben reincorporada a la ciutat. Anem als 'Poblados
Marineros', a la part del port, rehabilitada arran de la Copa Amèrica de Vela
que va sortir de València l'any 2010 (recordo sortir cames ajudeu-me d'aquest
mateix barri al 2003). La primera sensació és que no hem sortit de Barcelona,
el port, les drassanes, els 'Tinglados'... recorda moltíssim al port de casa
nostra.
La part a tocar
de l'aigua, amb aquest edificis noucentistes (on fins i tot una nòria queda ben
integrada en aquesta estètica 'vintage') és on es fa el Gran Premi de Fòrmula 1
(quan hi ha diners). Tot i la gràcia d'aquesta part, a nosaltres ens va encisar
més la part del darrera, un pèl més a dins, un barri que és com si agafèssim la
barceloneta i la remodelèssim com s'ha fet amb el Born. El resultat és un barri
amb un ambient curiós, bars de punkies, un mercat on ens va fer pena arribar
tard a dinar per l'ambient que hi havia, un gimnàs d'on haguès pogut sortir el
mateix Rocky... És a dir, un d'aquells llocs on un simple passeig es converteix
en un passeig molt agradable. Rematem amb un dinar al Mar del Cabanyal, on menjem un menú a base de pa amb
tomàquet, tartar de tonyina amb poma i ceba, senyoret de pollastre (paella
d'arròs amb molt pollastre), postre, beguda i cafè per 9€. No és només pel
preu, que està molt bé, és que tot estava molt bò i que el lloc era molt
agradable. De veritat, res de posar-se a primera línia de mar en els locals per
a guiris. Aquí darrera molt millor.
Tornem a agafar
el cotxe amb la intenció de visitar l'Oceanogràfic. Aparquem al centre
comercial Aqua on hi ha 3 hores de parking gratuïtes i està relativament a prop
de la Ciutat de les Arts, diem relativament perquè com és tan gran sempre
acabes caminant una bona estona, passem entre el museu de la ciència i el
pont de Calatrava, tot molt fotogènic. El problema és que al arribar a
l'Oceanogràfic, ens diuen que tanquen a les 18:00, i que sent 2/4 de 5 no
tindríem temps per veure el recinte com cal. Es recomanen 3 hores mínim. I per
sort els hi fem cas.
Fem un pit-stop a
l'hotel abans de tornar molt a prop d'on estàvem, sens dubte no és el més
eficient ni de bon tros però ja se sap que amb nens aquestes coses a vegades
passen. Em feia il·lusió anar a veure a la Penya, que jugava a València i com
que la Mireioneta té més paciència que una santa hi accedeix. L'Aranet ja dorm
així que pensem pagar els 3€ que costa el servei de guarderia i entrar amb en
Pauilolo a veure el partit (tot i que la nostra tortuga ninja no ho té clar).
Després de menjar-nos una caravana tremenda per arribar-hi, aquí la San
Silvestre es corre el 30 enlloc del 31, recuperem el temps perdut trobant
miraculosament un lloc per aparcar al costat mateix de la Font de Sant Lluis!
Un cop feta la cua per comprar les entrades... només en queda una!
Doncs ja saps,
és teva
Em diu la
Mireioneta que se'n torna a l'hotel amb els nens (i és que és la número 1), jo
em quedo, amb una sensació agredolça, volia veure el partit, però el volia
veure amb ella, tot i així faig un canvi de xip i entro al pavelló decidit a
disfrutar el moment.
Pel que fa al
partit... doncs poca cosa a dir, va estar molt bé 19 minuts i 45 segons. Però
el final de la primera part va ser molt desencertat i la segona part un malson.
Pero vaja, volia veure aquesta Penya que tan bé està jugant en directe i ja ho
puc tatxar de la llista. I veure a en D-Mallet jugar com juga amb 36 tacos un
plaer.
.JPG)
Continuem el
passeig pels carrerons més estrets de la ciutat fins arribar a la Catedral amb
el seu campanar típic, el Miquelet. No és en absolut una de les meves esglèsies
preferides i de fet, posats a triar torres, em quedo molt abans amb la que hi
ha 300 metres abans a l'esglèsia de Santa Catalina, un dels carrers amb més
'solera' de la ciutat i com a tal la torre de l'esglèsia d'un estil més barroc
i molt més treballada.
El passeig ens fa
arribar a la plaça ciutat de les Bruixes on hi trobem una de les joies de la
corona. El mercat central, d'estil modernista, obra de deixebles de
Puig i Cadafalch, és una meravella per dins i per fora, parades arregladíssimes
plenes d'olors i sabors, una cúpula magnífica, molta lluminositat, parets
enrajolades, corves, detalls... molt difícil de descriure per 'blogs amateurs'
és un d'aquells llocs que s'han de gaudir in-situ.
En el nostre cas,
tant el vam voler gaudir que l'últim dinar de l'any el vam fer en un dels
restaurants a tocar del mercat, precisament en un que és diu el Mercat i on per
10€ mengem un menú que no té res a veure amb el del dia anterior, amanida i
paella de primers i gambes i sípìa a la planxa de segons són les nostre
eleccions, però no estan especialment bones, de fet en el cas de la paella força
dolenta. A més d'haver perdut molt temps esperant fan que no sigui un lloc al
que tornarem en una hipotètica nova visita a València, sobretot tenint en
compte la varietat de llocs que hi ha tocant al mercat, els millros però, al
costat de l'entrada principal, que és la que hi ha a l'avinguda Maria Cristina.
Just creuant aquesta avinguda hi ha la Lonja de la Seda, un palau gòtic del segle XV preciós per fora i segons havíem llegit, també per dins, al qual ens hem quedat sense entrar pels horaris en aquestes dates (ja tenim el motiu pel qual tornar a València ;p).
Canviem de
companyia a l'estació de metro de Colon, l'Asman i la Cler marxen al seu sopar
de cap d'any mentre nosaltres esperem a la Pichu. Amb ella sí que havíem quedat
allà per anar a prendre algo. Després de passejar una mica per l'eixample
valencià, també tacat de cases precioses, parem a prendre fartons i sobretot a
posar-nos al dia al mercat de Colon que com tants altres mercats s'ha
reconvertit en un 'hervidero' de locals moderns. Prenem suspirs (orxates amb
alguna cosa més) i fartons, al Daniel, un dels clàssics de València, en total,
14€, ni barat ni car, però tot molt bò. Revisitable.
Després, a
corre-cuita, fem una compra ràpida pel sopar de cap d'any, hem desistit de
sopar fora perquè pot ser molt dur pels nens i per la resta de comensals que
hagin d'aguantar als nostres nens. Així que, acabem l'any els quatre
arreplegats a l'habitació 1101 de l'hotel, sopant patates xip, foie (molt bò,
tot sigui dit), restes d'embutit ibèric i carpaccio com a plat estrella, el vi
ni l'obrim, el raïm ja el teníem comprat del dia abans, els nens s'adormen a 3/4
de dotze i nosaltres ens mengem el raïm amb molta tranquil·litat, minuts
després mirem un capítol de Sherlock a l'i-Phone ja ficats al llit, molt bona
manera de canviar l'any sincerament.
Comencem el
2015 visitant el Parc Natural de l'Albufera. Parem a l'embarcador de Sant
Rafael des d'on tenim la primera panoràmica de la llacuna. En aquest punt
entenem que avui serà un dia amb moltes fotos i és que la l'Albufera és
preciosa. Decidim fer via i deixar la passejada en barca per la posta de Sol
que diuen que és màgica.
Continuem fins el
poble d'el Palmar, que podríem dir que és la capital del Parc Natural (tot i
que aquest toca a 14 municipis incloent el de València), el turisme pren aquest
poble com a camp base i el poble està preparat pel mateix, moltíssims serveis de
passejos per l'Albufera i moltíssims restaurants. La resta del poble... doncs
no té gaire d'especial tret d'unes poques cabanes típiques que queden. Aquestes
cabanes són 'estil viquing' amb parets de cal mot baixetes (menys d'un metre i
mig), i una taulada de canyes a dues aigues molt alta. Dinem, i aquest cop
l'encertem, al restaurant Mornell (un mornell és l'eina que es fa servir
per pescar a l'Albufera) el lloc està ben posadet a dins, però amb el dia que
fa ens ofereixen (perquè no tenen lloc a dins) dinar fora, acceptem (sensació Eïvissa fa 3 anys) i mengem pa amb tomàquet i oli (que ens ha sorprès per com ho
fan de bé en general, i aquí en particular), croquetes de llamàntol (més
justetes) i de bacallà, foie d'ànec sobre ceba i calamars a la romana, més un
arròs per a dos de vieras i gambes, amb això en tenim més que de sobres pels 4
la veritat. Ho completem amb un gelat de xocolata, un de pa d'espècies amb
gelat d'orxata i un flam de postres, un tallat i la beguda, tot, per 78€ (sort
dels tickets restaurants!) en serio, no és una ganga però paga la pena.
Després agafem el
cotxe i vorejem la llacuna. Les imatges són espectaculars, és en part el que
m'imaginava, estil Delta de l'Ebre, però prou diferent com per haver-se de visitar.
De seguida deixes enrere el poble i realment notes estar en un Parc Natural,
alguns ocells volen baix buscant preses, d'altres (els ànecs especialment)
neden tranquils, d'altres volen en perfecte formació seguint els seus moviments
migratoris,... Nosaltres ens quedem amb un monstre d'ocell que veiem un pèl
apartat de la resta, de fet n'hi ha dos i tot i que li costa aixecar el vol, no
deixa que el fotografiem bé.
Tornem cap el
primer embarcader i allà fem el passeig, 40 minuts a la barca on el nostre guia
ens explica, pel meu gust molt bé, (és pescador no guia), de manera
sincera i directa, basant-se en l'essencial. Ens explica coses que ja sabíem i
d'altres que no. Albufera és una paraula àrab que vol dir mar petit, i és que
inicialmentment l'Albufera era un llac d'aigua salada separat del mar pel bosc
de la Devesa, com en l'actualitat, sols que ara hi ha quatre canals que regulen
el nivell de l'aigua per protegir els arrossals que l'envolten i que s'han
menjat una part important (crec que una tercera) del llac original. L'Albufera
ha passat per diferents mans al llarg de la història fins a ser propietat de la
diputació de València, aquests canvis, juntament amb la nostra història tan
auto-destructiva, han produït el típic maltractament de molts espais naturals,
abocacions de líquids, construccions a prop... tot això està canvant després que
l'Albufera es declarés parc natural l'any 1986.
També ens explica
sobre la pesca controlada que es fa al llac, on els acords valen desde meitat
del s.XIX i sobre els ocells que hi viuen o els que passen estacionàriament pel
parc, això és molt didàctic a la par que maco ja que ho veiem mentre els tenim
molt a prop. De fet, va haver-hi un moment màgic que va ser entrar en una zona i
estar envoltats de canyes mentre vèiem peixos al voltant i el sol posant-se
donant una llum espectacular. De veritat que mirar cap al davant donava una
sensació d'estar molt i molt lluny.
El passeig s'acaba i toca pagar, 4€ per adult i 2€ en pauilolo, total, 10€. Així que fem les últimes fotogràfies del llac abans de marxar ben satisfets d'un dia rodó...
...que encara no
ha acabat. Al agafar el cotxe veiem que no som els únics, hi ha caravana de
tornada a València! Decidim donar un petit rodeig per tornar cap a casa per tal
de no haver d'estar aturats. Això vol dir travessar de nou l'Albufera i tot i
liar-nos una mica per trobar el camí de tornada, no ens empenedim en absolut ja
que ja gairebé sense llum l'Albufera s'ha transformat en un mar de plata sota la
llum de la lluna. Espectacular.
Sopem fatal al
mateix restaurant de l'hotel, volem pensar que és degut al dia que és i que no
tenien el menjar preparat, però en un hotel de 4 estrelles creiem que això no
s'ho poden permetre. Ja saps que ho pagaràs, de fet, una pizza, una hamburguesa
(pa i carn congelats) i un plat de pasta, més aigua i un tallat, 38€, però no
hauríes de pagar mala qualitat. Per queixar-se però per vergonya, no ho vam
fer.
- L'antàrtida, on veiem una col·lecció de pingüins, crec
que no hi ha emperadors (els únics que encara són més alts que en
Pauilolo), però sí que hi ha 'Juanitos', sempre fa gràcia veure aquests
'ocells ximplets', tot i que l'espai no em va semblar gaire gran està
acondicionat a que els pingüins tinguin 6 mesos de llum i 6 de foscor.
- L'àrtic, descobrim un dels animals que més gràcia
ens va fer, les belugues, gairebé tan grans com les seves 'companyes de
pis', les morses, però molt més elegants.
- Les illes,
on hi ha uns quants lleons marins, de l'estil dels anteriors però amb més
'paxorra'.
- El mediterrani, on tornem a
al·lucinar, aquí comencem a veure aquaris, però quins aquaris, estan molt
ben parits, enormes, tot molt ben explicat, molts peixos i 'coses
diferents' com el fet de posar un túnel on hi pots entrar simulant estar
sota del mar quan trenca una onada.
- Els aiguamolls,
un espai realment curiós, hi ha un tros de fauna del que podria ser la
selva amazònica, ocells espectaculars (uns d'un color vermell cridaner
cridaner) barrejats amb flamencs, tortugues, peixos horribles... i el més
curiós. sabò d'aquell desinfectant per posar-se un cop surts del 'globus'.
Per cert, es fa cua per entrar ja que teòricament és un espai protegit.
- Templats,
estil de l'àrtic però amb foques que pots veure també desde fora. Molt
aprop hi ha la guarderia de l'oceanogràfic on vam veure ous de pingüí
petits i tortuguetes bebé. el curiós és que els ous els han de separar
perquè segons sembla en aquests espais els pares abandonen a les cries (a
banda que els ocells de València podríen atacar aquests ous).
- Oceans,
estil mediterrani però amb l'atracció estrella, els taurons, com sempre
majestuosos, amb aquell moviment suau, tranquil, sabent-se superiors.
Això si, amb moltíssima gent, fet que fa que no es gaudeixi tant.
- Tropicals,
un altre aquari on entre centenars de peixos de colors, el que es fa és...
buscar a Nemo.
Després d'aquest tute, i ja cansats marxem, em quedo
tranquil veient que el cotxe està ok (o potser no ho estava?) ja que tinc un
mal record d'aquella zona, però veig que els 2€ que li he donat al 'gorrilla'
han funcionat.
Per cert, un aspecte negatiu, potser l'únic que hem notat
a València, és la quantitat de 'gorrillas' que hi ha per tota la ciutat.
Però no marxem cap a casa, és dia de nens i toca anar al Gulliver. El Gulliver és un parc per a nens situat al passeig del riu al costat del Palau de la música on hi ha una estàtua del personatge literari estirat a terra i lligat amb cadenes, com al moment més famòs dels Viatges de Gulliver, però on tot són tobogans i escales per on els nens, i els no tant nens, semblen Lilliputienses, pujant i tirant-se pel seu cabell, el seu cinturó... D'entrada gratuïta però controlada, espectacular!!!
Tenint als nens rebentats i sent una hora delicada ja que si
els posem al cotxe s'adormiran, busquem un lloc per fer un berenar sopar. Veiem
un bar normalet, El rincón del Luís, on berenem i sopem per 41.5€, no és car,
però no és un lloc per tornar, tot justet, i amb un oli, més que refregit. El
revoltillo sembla que l'estiguis menjant a Londres, aquell sabor... Això si, el
servei és molt atent.
Ja l'últim dia i després d'esmorzar per segon dia consecutiu al Saona, un lloc molt ben posat i agradable aprop de l'hotel, on cobren 2.20€ per un cafè+pasta, ens debatim sobre si visitar Sagunt o algun altre poble valencià, però un incident fa que el dia no vagi com volem i no fem més que tornar cap a casa, per tant ja no considerem aquest dia part del viatge, i el que va passar si l'expliquem serà en un post a part. Hem descobert una ciutat que ens ha agradat molt, molt més del que recordàvem, hem descobert l'Albufera i sobretot, hem vist com en Pauilolo i l'Aranet han fet de germans, han interactuat i jugat moltíssim entre ells i han fet que nosaltres ens emocionem amb ells i mirem amb molt d'optimisme un any nou que esperem que sigui molt millor que el 2014!
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada