De Pau a Aran. 1 any després

El petit homenatge als dos 'pichons' que ens han canviat la vida.

Intentarem fer tangible, si és que un viatge es pot considerar tangible, el millor i més important viatge vital que hem fet i que farem mai.

Tenir-vos.

Tenir nens et canvia la vida. És un fet. Ara bé, d'una manera irracional és per a molt millor. És un fet.

Com viatjar és part de la vida, deduïm directament que canvia el com viatges, per nosaltres, la manera de minimitzar aquest 'impacte' ha estat entendre i comprendre que ara som 4 els que viatgem, i que a partir d'ara, on es va, que es veu, que es fa, etc. s'avalua en la perspectiva dels quatre. Menys museus tediosos, més gronxadors. Menys post-sopars, més jocs de nens...

A més a més, podem dir que tenim sort i no és gens complicat viatjar amb ells, en Pauilolo des de sempre ha estat una delícia i creiem que amb el tute que li vam fotre la seva primera setmana Santa el vam vacunar per gairebé qualsevol tipus de viatge.

I si parlem de la primera Setmana Santa, la de l'Aranet no es queda enrera, de fet va molt més enllà, ja que si no li vam fotre la quilometrada d'en Pauilolo, ja directament el vam fer canviar de continent.

I com que creiem que viatjar és important, també per a ells a nivell d'aprenentatge, formatiu i de creixement, continuarem fent-ho. Aquest any, per setmana santa, farem el viatge que volíem fer l'any passat, un petit homenatge a ells dos per agrair-lis que hi siguin i tot el que ens fan gaudir dels viatges, Sardenya mai hagués estat igual sense el Pirata MalaPata.

Anirem desde Pau (França), a la Vall d'Aran, en un viatge 'físic' que intentarà emular al viatge 'vital' més important que hem fet aquesta vida. Un homenatge als dos 'toros' que ens acompanyen (un fa més de 4 anys i l'altre 18 mesos) en totes les nostres andançes pel planeta.