Carcassone

30 de març del 2015

Habitualment, quan vas a un lloc i totes les opinions són positives pero l'únic punt negatiu que has sentit és que està tan ben posat que pot semblar massa postís, és per posar-se a tremolar. Amb Carcassone, però, com la Mireioneta ja hi havia estat, tot era diferent, sabíem que Carcassone ens agradaria.

I així va ser, i molt. Pensant que la Vieux Ville no ens aportaria gaire en comparació amb d'altres pobles francesos, que a Pau ja ens centraríem més en un casc antic i que anàvem amb els dos petits, vam centrar la visita en la Cite.

Ahir, després de tornar de Montolieu vam pujar-hi amb els últims raigs de lluny. Ja des de fora la fortalesa és de conte, és el castell de playmobil fet realitat. Una fortalesa imponent convertida en conte de fades gracies als 'barrets' afegits a les torres a la restauració feta per Viollet le Duc al s.XIX, no presents al castell original.

Un cop a dins trobem un raconet ben maco per fer-nos les fotos amb el castell darrera, fem un tomb i sopem abans de tornar a casa tot contemplant la plaça Marcou, el 'Luna de Avellaneda' carcassoní. Encisador!

Aquest matí hem fet la visita complerta, hem pujat com a cavallers que som en aquest viatge ben d'hora per gaudir d'una Cite encara despoblada. Realment és espectacular, un lloc on t'aniries a retirar, on dona gust passejar-hi amb tranquil·litat, caminar sense cap punt en concret.

Un cop esmorçats hem visitat el castell, tot fent la ronda per les torres del mateix. Hem eliminat a dos dolents i a un drac entre explicacions de la història del castell i de les seves particularitats. Hem après sobre la importància de la zona, amb la familia Trencavel al capdevant. Una importancia perduda quan es va signar el tractat dels pirineus, ja que va deixar de ser frontera entre França i Aragó, i va caure en declivi amb l'annexió del Rosselló a la corona francesa. Realment és una visita que paga molt la pena.

Un cop a fora del castell hem continuat passejant per la ciutat fortificada, ara ja amb tots els 'creuristes' que van a passar el dia a Carcassone. Amb les botigues obertes ja feia una altra fila. Si en el cantó positiu posem que hi té molta més vida i que les botigues de souvenirs, en gran majoria són botigues d'artesania ben posades i amb productes interessants, tot i que molt cars, en el negatiu posem que pensar en aguantar tant turista al llarg de l'any (i això que segurament no era el pitjor dia ni de bon tros) fa que pensar en una retirada aquí per estar-hi tranquil no sigui tan ideal com ho era unes hores abans o la nit anterior.

Després de dinar a la mateixa vila hem marxat tot presentant-li els nostres màxims respectes a la dama de Carcas, la que va derrotar a Carlomagno fent sonar les campanes del castell i origina el nom de la vila amb el crit de CarcasSona! i ens hi hem arribat a l'autèntic inici d'aquesta aventura... ara sí, estem a PAU.