Orthez

1 d'abril

Fa uns 20 anys l'únic motiu que se'm podia passar pel cap pel qual visités Pau seria pel seu equip de basket, però el temps és savi, i un fill ha fet que el motiu sigui un altre, el seu nom. Malgrat tot, reminiscències d'aquell equip i un post de la Lala viajera han fet que la ciutat d'Orthez, que curiosament jo pensava que era el patrocinador d'aquell equip i no la ciutat on de fet va nèixer el club, hagi estat una de les parades del nostre viatge.

A un cop de cotxe de Pau, la capital del país de Bearn prèvia a Pau és una ciutat medieval perfecte per un dia d'aquells de fer turisme passejant però sense desgastar-te gaire ja que és petiteta. Nosaltres buscant lloc per aparcar hem fet la primera parada al que queda del castell de Montcada, a un turonet a la part sud de la ciutat, pensàvem que hi hauria millors vistes la veritat, però és un reconet força agradable, d'aquells que t'hi podríes estar un dia de primavera tot llegint un llibre. En Pauilolo ha aprofitat per practicar un dels seus neus hobbies preferits, l'escalada, per les runes del Castell.

Després hem baixat al 'vieux ville' i hem passejat amb calma tant per la velocitat de les nostres passes com pels 0? turistes que passejen amb nosaltres, anem des de la casa-museu de Jeanne d'Albret (la mare d'Enric IV) passant per un munt de casetes medievals i vorejant l'esglèsia de Sant Pierre fins arribar al que per nosaltres és el punt més màgic d'Orthez, Le Pont Vieux, pas de peregrins en el seu camí cap a Santiago de Compostela, infinitat d'històries als seus peus, nosaltres hem fet la nostra creuant-lo fins arribar al 'eixample' d'Orthez.

Un últim i tranquil passeig i un dinar sense pressa a davant de la maison du ville han tancat la visita a la bonica Orthez, que decididament és més que un club de bàsquet.