Parada final a fer una Cervera

6 d'abril

Doncs ara sí que això ja s'ha acabat. Aquest matí estàvem a la vall d'Aran i a mitja tarda ja escric l'última entrada des del sofà de casa al Clot mentre la Mireioneta se n'ha anat al parc amb els nens a jugar. La normalitat i la rutina han tornat.. per una temporada.

Avui ens hem llevat a Vielha, hem recollit l'equipatge i amb calma hem començat a tornar cap a casa. En Pauilolo ha quedat 'impactat' amb el túnel de Vielha, de fet nosaltres també, doncs és més llarg (5260m.) que el del Cadí, que era el que nosaltres pensàvem que era el més llarg, com a mínim, de Catalunya.

Tot i que per la via recomenada per google maps no hi havia caravana, al ser una carretera d'un sol carril i força viratges sense rectes, la circulació és fa lenta i un pèl ferragosa. Així que com tenia el record que era millor anar per La Pobla de Segur - Salàs - Tremp, hem pres aquest desviament i creiem que ens ha sortit bé. Doncs si bé hem hagut de fer un port de muntanya on en Pauilolo i la Mireioneta s'han marejat una mica, hem gaudit de les últimes vistes del viatge i hem conduït sols, tranqui·lament i plàcida fins arribar a Cervera.

A Cervera havíem parat a passejar i esmorzar quan vam anar a la Rioja fa 7 anys!!! (com passa el temps). Avui hem parat a passejar i dinar i la nostra impressió no ha canviat en excés (tot i que la plaça de la universitat està completament transformada). Cervera és una vila històrica amb més passat que present, El passat es manifesta en molts llocs de la ciutat, sent el màxim exponent la universitat, edifici majestuós però no gaire atractiu al nostre parer. El present, això sí, té un fet diferencial, la vila està volcada amb el seu bicampió del món (de moment), Marc Marquez, club de fans, pancartes i banderes per tot el poble a un nano que amb 21 anys i un caràcter especial ja ha fet història.

Dinem a la mateixa plaça de la universitat, no recordem el nom del lloc però està a la 'vorera' de la universitat, un lloc d'entrepans i plats combinats, on ens serveixen fatal i quan demanem pels nens una truita a la francesa al plat amb un parell de llesques de pa, aprofiten per fotre'ns el plat combinat sencer. Tot i que la qualitat és correcte, pel tipus de dinar els 38.2€ que paguem ens semblen massa.

Ara bé, una d'aquelles coses 'maques' de viatjar, aquelles que semblen que només passin molt lluny, i trobo que quan passen 'a casa' també s'ha d'apreciar el seu valor, ha succeït dinant en aquest 'antro'. Una senyora gran volen jugar amb els nens ha acabat establint una conversa força interessant amb nosaltres.

"Ara vivim al casal d'avis, el meu marit va caure i es va trencar la cadera i no pot conduir però abans, anàvem a tot arreu".

Així s'ha presentat, al principi no sabíem si hi era tota, però de seguida hem vist que no és que estigués tota, és que era una dona amb interessos, que ens ha preguntat, ha opinat, ha fet bromes i ens ha felicitat pel que fèiem. També ens ha donat un consell, que marxèssim d'hora que encara no trobaríem caravana. Que què és això d'anar de matinada amb els nens al cotxe!!! Quasi ens renyava ;p.

Uns quants xuts davant de la universitat amb les paraules de l'àvia al cap i hem decidit que sí, que el millor era ja tornar cap a casa, i com la gent gran té raó molt més sovint del que ens pensem. En un moment hem arribat a casa, en una tornada que no s'ha fet gents pesada.

I ara sí, aquest conte s'acaba, ha estat un viatge maco, on hem vist força coses i hem aprés moltes altres, dels llocs i de nosaltres mateixos.

Fins la propera!!!