PAU

31 de març

El dia ha estat lleganyós en quant a meteorologia, però per sort hem pogut visitar Pau sense mullar-nos. Realment m'hagués fet molta ràbia que avui hagués plogut i que no haguéssim pogut visitar Pau com calia ja que, per motius personals obvis, li tenia moltes ganes.

Pau no és una de les ciutats més conegudes de França i encara menys de les més turístiques, però no deixa de ser capital de departament, amb una història al darrera important, sent capital del regne de Navarra quan els Borbons van conquistar la part espanyola, i sent el bressol del rei Enric IV, a més d'estar al mapa actual al trobar-se al costat d'un jaciment de gas explotat per ELF. És a dir, que la visita és més que justificada.

El passeig pel seu centre històric va de menys a més, com molts pobles de França, és maco, inclús el decadent és maco a França, hem comentat amb la Mireioneta força vegades avui. Edificis senzills però encisadors, recons, placetes. Bucòlic, adjectiu que associo a França generalment, li escau a Pau com anell al dit. Suposem també, que al no ser un dels destins turístics principals i al ser dilluns amb poca gent, gairebé ningú pel carrer, ha potenciat aquesta sensació.

Un d'aquells moments entre divertits, macos i surrealistes l'ha provocat una d'aquestes poques persones que hi havia pel carrer. Un noi jove que quan estàvem deleitant-nos amb les esquisiteses de la tenda-botiga Pau's cafè, ens 'ha assaltat' tot preguntant-nos si érem catalans, que ell parlava occità i català perquè l'havia après a l'escola i que coneixia als 'Obrint Pas' (de fet ja li esqueia). El més curiós és que quan deia que parlava occità a nosaltres ens sonava molt al 'nostre' català, i el 'seu' català semblava més aviat castellà.

El passeig ens ha fet arribar al castell-palau reial de Pau, no tan espectaular com el de Carcassone, però també amb la seva història, situat a sobre d'un turonet, es veu una d'aquelles fortaleses estrategicament inexpugnables. A banda de ser on va nèixer el rei Enric IV. Com està tancat, aplacem la visita per la tarda i continuem el passeig.

Ens hi hem arribat al boulevard dels pirineus, un passeig en alçada sobre el Gave de Pau (riu) que transcorre paralel als Pirineus amb una vista espectacular. De fet, la llegenda diu que Napoleó, tot tornant de la seva conquesta d'Espanya va passar per la ciutat i li va semblar tan lletja que per arreglar-la 'només' va crear el boulevard d'Aragó obrint la ciutat cap a aquest passeig.

Després de dinar hem visitat el castell de Pau. La visita ha de ser guiada obligatòriament per la vàlua del mobiliari que s'hi exposen, i obligatòriament en francès, així que la guia s'ha esforçat en explicar-nos els tapissos un per un. També hem de reconèixer que l'Aran no s'ha portat especialment bé, fet que ha contribuit a que la visita hagi estat una mica caòtica. Ara bé, els highlights del castell no ens els hem perdut pas. Hem vist el bressol on va estar el rei Enric IV, que és una closca de tortuga marina, i la taula per 100 convidats on l'avi de Barcelona s'hi hagués sentit molt a gust fent un bon àpat.

Un cop a fora del castell hem donat un altre mini-passeig pel poble, la Mireioneta no s'ha pogut resistir a marxar sense comprar cafè al Pau's cafè, i quan ha començat a ploure hem decidit que ja portàvem un bon tute i que el millor era tornar cap a l'apartament previ pas pel Leclerq.

pd. Com no sé ben bé com encabir-ho a la nostra visita a Pau, ho poso directament aquí. Entre les compres que vam fer ahir al Leclerq per cuinar a l'apartament, vam comprar dues llaunes de cocacola verdes (la llauna). Un cop a casa i amb més calma vam veure que eren d'estèvia. 83 kcal cada una (que no és gaire) i dir que el sabor és practicament idèntic a l'original.