Pirineus francesos

2 d'abril

A banda d'esquiar a Font-Romeu, fins ahir poc coneixíem de la banda francesa dels pirineus. Ahir com la visita a Orthez va ser curteta i més aviat 'cultural', aprofitant que els díes cada cop són més llargs i la migdiada dels petits, vam decidir allargar el dia tot visitant la vall d'Osseau, per tal d'arribar-nos fins a Aste-Beon on hi ha La falaise aux Vautours, un centre dedicat als falcons on pots veure càmeres que hi ha instal·lades a les muntanyes fent un seguiment d'aquestes aus.

Però, com és normal, els plans no van seguir els originals. D'entrada ja vam quedar esmaperduts amb la vall, potser la més maca que hem vist mai? Ben plana, relativament ample i veient perfectament on comencen les muntanyes a banda i banda, vam conduïr una estona llarga seguint el curs del riu sota un dia preciós fins arribar al centre dels falcons, una imatge, que segurament quedarà a les nostres retines per sempre .

Vam decidir no entrar-hi, ens va aparèixer un episodi de rateria enorme, vam pensar que el paisatge era massa maco per tancar-nos a mirar monitors i a més va entrar un grup de més de 30 adolescents amb el que ens feia una mandra terrible barrejar-nos.

Enlloc d'això vam berenar i jugar al costat del riu, abans de fer una passejada pel poble, creiem fermament que vam sortir guanyant.

Ja per acabar el dia vam desfer camí, o vall millor dit, tot parant als pobles que ens feien més gràcia ja sigui per veure com de bufó era, generalment força, per fer compres infructuoses del formatge típic de la vall, o simplement perquè els nens juguessin una estoneta a algun parc infantil. Tot això amanit d'unes vistes precioses.

Avui ha tocat fer el recorregut que dóna nom al viatge hem anat de Pau a Aran, però no hem vingut directes no, de fet, Déu n'hi dò les coses que hem fet...

La primera parada ha estat Lourdes, lloc on d'entrada no haguèssim parat però un cop hi passes doncs... hi vas... la primera vista que hem tingut ha estat la del castell, ens ha sorprès gratament doncs no enveja en res a qualsevol altre. Hem aparcat i caminant cap al santuari hem vist una ciutat que en primer lloc ens ha recordat a Andorra la Vella, però ha guanyat encant al tram on la ciutat queda divida pel riu i l'ha perdut quan s'ha transformat en un parc temàtic dirigit al Cristianisme. 

Crec que la religió és un tema delicat i la meva postura és tan complexa que no sé ni explicar-la, però el que no veig de cap manera és que s'hagi de 'vendre' de la manera, fins i tot tan 'barruera', com es ven a prop del santuari. De totes maneres, hem de confessar que amb l'afició que té en Pauilolo per posar espelmes a les esglèsies hem comprat una, i és que un cop ha vist que eren blaves... com per dir-li que no!

El santuari... doncs una obra magna amb diferents capelles i molt simbolisme dedicat a Nostra senyora de Lourdes i a Bernadette, la pastora a la que se li va aparèixer la verge a la gruta que està sota el santuari. Val a dir que la gruta només és visible desde l'exterior la part on teòricament va aparèixer la verge. La zona on entren els malalts a veure si s'obren els miracles 'va a part'.

També ens ha sorprès que tot i ser dijous Sant no hi havia un nombre exagerat de gent, de fet estava força buit, suposem que demà i el cap de setmana seran els díes 'forts'. Això sí, una altra reflexió que m'he fet respecte l'evolució de la religió és veure l'actitud dels fídels envers el temple, de manera frívola diria que cada cop és menys un fet d'espiritualitat interior, OJU! que si que hi ha gent que resa i veus que ho sent, però hi ha molts suposats creients fent-se selfies davant d'escultures de sant. Suposo que no és més que el reflexe de la barreja de Religió i Turisme. Tothom té dret a fer el que vulgui mentre no molesti al del costat i clar allà hi ha persones que hi van per vocació religiosa, n'hi ha que hi van simplement per turisme i n'hi ha que conjuguen les dues a l'hora i això produeix situacions certament curioses.

Amb el santuari vist i els nens cansats hem decidit que de castells ja n'hem vist prou i hem continuat la 'rutilla'. Ens hem ficat de plè als pirineus amb la intenció d'arribar al llac Gave al Pont d'Espagne, però el telecadira que et porta estava fora de servei, de totes maneres pujant fins on s'agafa el telecadira, a banda d'uns recons espectaculars, vistes, salts d'aigua,... ha produït un fet que esperàvem feia temps, en Pau ha vist, i tocat, neu per primer cop a la seva vida (de fet ja l'havia tocada de bebè però no s'enrecordava).

Després d'un àpat davant del balneari abandonat a La Raillere, un lloc certament de película de terror a tocar del poble, hem pujat a la cascada que hi ha a l'altre banda. Una mini-excursioneta amb els dos petits on m'ho he passat d'allò més bé. La Mireioneta s'ha quedat prenent un cafè.

Acte seguit hem començat a recular però hem parat força ràpid, a Cauterets, a la Mireioneta li havia agradat de pujada i ho ha volgut constatar de baixada. Ens ha semblat un poble preciós, amb un carroussel on han pujat els nens i fins i tot un telecabina que et porta a pistes desde el mateix centre del poble.

D'aquí ja tocava anar fins la vall d'Aran, volíem haver vingut recorrent les valls i pujant muntanyes, entre les quals tocava pujar el mític Tourmalet, però amb tota la neu que ha caigut hem tornat cap a l'autopista i hem vingut directes relativament rapidets tancat el nostre periple per França.