6 d'abril
Aprofito aquest
post per encabir, no només les despeses si no una mica de la nostra opinió en general
de les coses que ens van sorprendre de la vall d'Aran.
- Tot i que administrativament pertany
a Catalunya i per 'ende', a Espanya, Geogràficament confirmem que
no ho està pas. La seva orientació 'més enllà dels pirineus', la vall
està orientada al nord (amb tota la neu que això li aporta), un accés pla
desde França i tot el contrari desde Catalunya ja que o hi vas des del
Port de la Bonaigua, o pel túnel de Vielha fa que encara quedi força
aïllat del país i s'enten aquest sentiment de no pertànyer a ningú.
- L'idioma doncs a veure, una mica de tot, al ser Setmana Santa hi havia molt castellà, de gent d'allà i de gent de
vacances, molt català d'allà i de Barcelona, també vam sentir aranès o
occità i molt Basc, de fet la cultura Basca, que va originar el nom
de la vall (Aran precisament vol dir vall en Basc) amb la transhumància
dels pastors Bascs pels pirineus, encara és molt present amb molta gent i
negocis Bascs. Un altre cop segurament propiciat per la facilitat i
rapidesa per arribar fins allà per França des del país Basc.
- Els pobles de la vall d'Aran
són molt macos en general i més bonics quan més escapes dels nuclis més massius,
Viellha i Les, no vull dir que els dos grans no ho siguin, però si que la zona a tocar de la carretera doncs no ens va acabar
de fer el pes.
- Pel que fa a la seva arquitectura,
ens ha fet gràcia la forma d'acabar les teulades amb aquella forma
d'escala tipus casa Ametller.
- Els preus d'articles de roba i
complements són caríssims. no hi ha Carreforus, Decathlons... La gasolina
més cara que a Barcelona però no excessivament.
- Relacionat amb el punt anterior, i
pot ser amb que no se senten Catalunya-Espanya... no vam poder fer servir
els tickets-restaurant ni una sola vegada!
- Als restaurant segueixen la tònica
francesa (quan no t'estafen) de posar-te aigua de l'aixeta (bona)
de franc.
Vielha
Allotjament
- Hotel Hípic: se'ns fa difícil jutjar aquest lloc
que ens ha acollit durant 4 nits en règim de mitja pensió per menys de
390€. D'entrada ens va sembla molt bé de preu i la idea de visitar coses
durant el dia i tornar al vespre a l'hotel i estar tranquils ens
semblava ideal. L'hotel és normalet, cosa que no
ens importa gaire, el principal problema ha estat que l'habitació
quadruple ha estat una habitació doble (i més aviat justeta) amb dues
lliteres. Per tant hem estat confinats. I clar, amb la primera
impresió tot ens va semblar encara més cutre del que després ha estat. Ara en fred podem dir que la mitja pensió no és per tirar cohets però del
pas surts de sobres, de fet hem repetit algun que altre plat, i els nens
han menjat força bé, el lloc dins les seves limitacions doncs ens ha ofert
zones comunes com el bar on ens hem pogut relaxar en un parell d'ocasions
i uns 'columpios' on els nens s'hi haguèssin quedat tot el dia. A més a
més té parking privat, descobert, i internet de franc. I sobretot el personal, en
especial el senyor Paco, el maitre, ens ha fet sentir molt agust. En
resumides comtes, quan tornem a la vall d'Aran mirarem altres opcions, i
probablement no repetirem, però mai se sap.
Menjar
- Urtau:
vam menjar al de Vielha perque ja conèixíem el de Bossòst.
Bossòst
- Urtau: restaurant Basc de pintxos i platets situat
a la plaça de l'esglèsia. Ha acabat sent un dels millors dinars del
viatge.Vam compartir uns quants plats gairebé 'delicatessen', sopa
aranesa, braves, aletes de pollastre, calamars, una pasta amb foie,...
begudes, cafè i postres (uns fantàstics gelats-piruleta blaus!), 51.6€,
Lloc per tornar-hi sense dubtar. També tenen un local a Vielha (també a la
plaça de l'eslèsia) on sense adonar-nos, vam berenar el mateix dia. Cafès,
cacolat i sucs per 4.3€, i un altre a Arties també ben situat.
Les
Menjar
Beret
Oci
Unha
Menjar
Arties
Menjar
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada