A la tercera ha anat la vençuda i aquest any ens ha tocat plaça al concurs de vacances en família organitzat per xanascat. El lloc, l'alberg de Montsec Mur a Guàrdia de Noguera, per 27€/dia cada adult i 13.5 en Pauilolo (l'Aranet gratuït) hem gaudit de pensió complerta en una habitació per a 6 (per nosaltres) amb dutxa, el lavabo estava fora però era per a nosaltres sols. El menjar, d'alberg però més que correcte, especialment el menjar de cullera. A més a més, aquest tipus de convivència permet que els nens (i els pares) interactuin entre ells tot jugant per l'alberg. D'aquesta manera en Pauiololo va jugar amb l'Ivan, la Irene, en Bernat... En definitiva, una experiència que si podem, repetirem els propers anys.
Dissabte pel matí
vam visitar Salàs del Pallars, poble medieval del qual tot i que
coneixíem la seva existència no sabíem que era tan maco. Hi fem una primera
passejada sols, amb calma i a les 12:00 ens apuntem a la visita guiada de les botigues museu (4€) on també ens expliquen la història
del poble i la seva importància des de l'alta edat mitjana fins la dècada dels
70 com a mercat de mules, quan tot el poble s'acondicionava per preparar el
mercat, els bars es tornaven 'cabarets', les eres es tornaven estables... a
partir dels anys 70, amb l'arribada massiva dels tractors, el poble va
entrar en un retrocés del qual avui en dia encara no ha sortit. De fet, ara per
ara no té ni escola de primària.
El projecte de
les botigues-museu creat per l'historiador oriund de Salàs, Sisco Farràs és
molt interesant, ha recreat 5 comerços tradicionals (de moment) tal i com eren
al segle XX fins l'arribada del codi de barres. Una manera molt didàctica
d'explicar molts conceptes de la història contemporània, com l'evolució dels
productes, el packaging, l'èxit o el fracàs, el modernisme, el pop-art,...
Després de dinar
parlem amb en Roger. En Roger i la Sandra, la seva parella, són nascuts al baix
Llobregat però fa 15 anys van decidir que volíen muntanya i s'hi van instal·lar
al Pallars, després de treballar en diferents oficis es van quedar a l'alberg,
on estan molt contents (excepte per haver de netejar lavabos) allà va nèixer el
seu fill, en Nuix, un pallarés més i que els ajuda, i molt, amb la interacció
amb els nens, un autèntic crack. Realment cada cop coneixem més gent que marxa
de la ciutat per tornar a viure al món rural, i segons com, dóna enveja.
En Llorenç ens
recomena que ens apuntem a la primera de les dues activitats preparades per
l'alberg (la segona pot ser massa exigent per fer-la amb un nen de 18 mesos), i
així ho fem. En total sortim 7 cotxes cap a la cova de Matasolana, creuem pel
pantà de Terradets i ens enfilem pels muncipis de la Conca de Dalt fins arribar
a una pista (no fàcil) per la que conduïm fins al 'pàrquing'. Allà, uns 20
minuts de pujada pronunciada (un servidor amb l'Aranet a sobre) fins arribar a
l'entrada de la cova, una endidura espectacular a la roca que dóna pas a una
cavitat encara més espectacular. Mentre els nens, amb en Pauilolo entre ells, busquen els nius
de drac per la cova, el meu frikisme em porta a pensar en aquella cavitat, amb
estalactites i estalagmites arreu com a lloc de culte espectacular. Dir que
caminar per la cova, especialment a l'entrada, NO és fàcil ja que hi ha poca
llum i rellisca en diferents punts. Al sortir del forat, satisfet de que en
Pauilolo s'hagi 'emancipat' per juntar-se amb la resta de nens, tots més grans
que ell, en Roger ens explica coses sobre la serra del Montsec: el sec no ve
per la falta d'aigua, de fet per sota està plè de cavitats aqüoses, si no
perqué és una serra tallada en tres parts pels congost de Terradets i del
Montrebei. El que passa és que degut a la geologia calcària de la zona, aigua
que cau aigua que es filtra, donant pas a llocs com la cova que acabem de
visitar. On per cert, cada dos anys es fa un concert de música clàssica, que ha
de ser espectacular. M'apunto mig punt pel meu frikisme.
Després d'una baixada més fàcil que la pujada, en Roger ens porta al poble del municipi on ens trobem, Llimiana, un altre poble 'amb encant', medieval, amb esglèsia romànica i cases que s'han mantigut inalterades al llarg del temps, com ha de ser. Però el motiu principal de la visita és que el poble està totalment enturonat, és una atalaia perfecte, de manera que a banda d'un vent inaguantable, hi ha unes vistes espaterrants de tot el pallars a partir de dos miradors, un a cada punta del poble. Aquí en Roger ens explica una mica de la història i costums de la zona. El Pallars fins l'any 1000 era un de sol, però un comte el va dividir entre els seus dos hereders, deixant el Jussà com a zona rica degut a conreu i al Sobirà com la part pobre al ser terreny muntanyós, avui en dia amb el barranquisme, l'esquí i Sort, això ha canviat una mica. També ens parla sobre el difícil accés al Pallars al estar completament envoltat de muralles, fet que donà que quedés dins de la marca hispànica, ja que era fàcil de defensar però que ha provocat que la seva gent sigui tancada, de tradicions fermes i esquerpa amb els foranis fins que els fan seus. Acabem la visita prenent algo al bar del poble, molt bé de preu, mentre els nens juguen a la plaça.
Diumenge vam fer ruta per alguns dels pobles del municipi de Conca de Dalt. Vam començar per Rivert, un poble preciós, on només hi ha vuit cases habitades, algunes altres de segona residència i unes poques més en estat semi-ruinós. Tot en conjunt té un punt molt encisador. Passejem pels seus carrers, i un servidor també per les seves aigües al haver d'anar a buscar una ampolla d'aigua que l'Aranet va tirar a la bassa del poble, (sense saber que en teníem quatre més plenes al cotxe), fins arribar al salt d'aigua situat a la part del darrera de la vila, no és especialment gran però té el seu punt romàntic, a banda de que hi pots arribar molt a prop i en un dia d'estiu, fins i tot passar darrera. Deixem el poble amb la convicció de que s'ha convertit en un dels nostres pobles preferits, potser pel fet de ser preciós de manera natural, és a dir que no està reconstruït per ser maco ni turístic.
El volem
mantenir així, amagat
Treballo
online, m'han baixat els ingressos, però aquí no gastes res, i tens una
qualitat de vida brutal
Un dels pocs
habitants del poble, fill de Lleida que va dir PROU de viure a Barcelona
Després ens vam
arribar fins Aramunt per tal de fer un picnic a la font de la O,
totalment prescindible, tant el poble, tot i que potser la visita a la part
vella, abandonada fa cent anys pot ser interesant, com la zona de picnic, que
no té res d'especial, això si, està preparada per fer fer barbacoes.
Com el picnic va ser més aviat frugal, vam menjar alguna cosa més i el cafè al 'xiri', un xiringuito de platja a la ribera de
la noguera pallaresa, on hi ha una platja fluvial inmensa. S'hi està molt bé.
Un racò d'aquells per passar una bona estona, això sí, un pèl car ja que vam acabar pagant 28€
per un pit de pollastre, unes croquetes, dos gelats, dos cafès, dos sucs, una
coke i un aquarius.
Després d'estar
jugant una estona amb l'Aranet i un gos pataner al costat de l'aigua, el cel es
comença a ennegrir i es gira un vent atronador, de manera que tothom abandona
el 'xiringo', nosaltres formem part d'aquest tothom. Al poc d'estar al cotxe va començar a ploure...
Per tal de fer una mica de temps i decidir com continuar el dia voltem pel petit poble Claverol, també molt maco i situat amb vistes sobre el riu i pel Pont del Claverol, que en l'actualitat, tot i ser el cap del municipi, no és més que una barriada sense res d'especial enganxada a la Pobla de Segur. Com el temps no té gaire intencions de millorar i estem cansats de voltar, tornem cap a casa on en Pauilolo rep la seva primera classe de futbol a càrrec d'en Bernat.
L'últim dia ens
el prenem amb calma, mentre recollim els nens juguen amb la Irene, la germana
de l'Ivan. Un cop llestos i carregats visitem Tremp. La capital de la
comarca, que ja que hi som... no esperem gaire i rés trobem, realment ens
sembla força lletjot. La basílica de Santa Maria de Valldeflors, que domina el
poble està prou bé, especialment el conjunt que forma amb la plaça del Pare
Manyanet, però res gaire especial.
Acabem el passeig
fent un aperitiu i jugant al parc abans de tornar a l'alberg on encara hi tenim
el dinar inclós. Un cop dinats, avaluem la situació i decidim anar tornant cap
a casa i parar si trobem trànsit. Com no és el cas, a mitja tarda arribem al Clot
tancant el cap de setmana de vacances en família i esperant repetir l'any
vinent. .jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada