Cap a Ohrid amb una parada maTKa

Avui, i sense que serveixi de precedent, ho hem aconseguit. Hem sortit a l'hora prevista!!!

A les 10 del mati ja enfilàvem cami d'Ohrid i a les 10:15 agafàvem l'autopista en l'altre sentit 😳. Un cop desfeta l'errada, a les 10:25 ens passàvem de llarg la sortida cap el punt intermig del dia, el canó del llac Matka 😳😳, i arribàvem a un peatge on per sort, el bon samarità del 'peatger', un noi que s'assemblava molt al John Snow de juego de tronos, ens ha ratificat que ens havíem colat però no ens ha fet pagar sinó que... ens ha deixat fer mitja volta al mig de l'autopista!

Finalment encara hem pogut arribar prou d'hora al canó del riu Matka. Allà, un cop aparcats hem caminat uns 10 minuts per una espècie de camí de ronda escarbat a la roca que segueix el pas del riu al bell mig de les muntanyes mes altes del país, una de les imatges del viatge. 

Tot i que el camí es pot seguir durant 9km nosaltres hem parat al arribar al lloc 'guiri' una petita i bufona esglèsia de la que el seu monestir s'ha convertit en restaurant. També hi ha uns embarcadors on hem pujat a una de les barques (400 dinars els adults, 200 en Pauilolo, gratuït l'Aranet) que fan un passeig d'una hora pel canó. Una altra manera de gaudir d'aquesta bellesa devastadora. Sentint-te molt petit enmig de la natura. Cosa que hem sentit a la nostra pell quan en Pauilolo i un servidor hem gosat a banyar-nos en una aigua congelada, jo no podia ni articular paraula.

El trajecte en barca ha tingut dues anècdotes. Primera que mentre pujàvem estàvem comentant sobre on serien els nostres amics 'catalans', doncs bé, estaven darrera nostre, de tal manera que han agafat la següent barca i ens hem retrobat per última vegada (suposem) al punt on les barques giren, en un punt del canó on hi ha una cova immensa, amb ratpenats i un llac a dins amb una aigua 100% transparent, tant que costava distingir que era un llac produïnt una imatge que enganyava a la vista. Era la Bat-Cova amb piscina! 

També ha estat molt guai que el noi que portava la barca ha deixat portar el timó a en Pauilolo una estona. Només per veure com li brillaven els ulls al petitó, ja ha valgut la pena la parada. Ell ja s'hagués quedat conduint tot el trajecte. 

De nou a terra ferma i després d'escapar per car del restaurant de l'església, hem dinat a un altre una mica mes avall. El restaurant de la cova del monestir creiem que es deia, i a part que la cova era cutre i els lavabos estaven bruts, hem dinat força bé i bé de preu, no com ahir però semblant. Una amanida, dos plats de pollastre (un com farcit de formatge que sí que era espectacular) un estofat mes justet i una carn en salsa més begudes i un cafè 1500 dinars. 

La resta del dia ha estat una carretera ferragosa, plena de bonys (autopista només hi ha uns 40km) passant per trams de la Macedònia més xunga (feia la seva impresió passar per pobles presidits per la bandera d'Albània).

Ja arribant a Ohrid tot es veu d'una altra manera, ja tot més arreglat i ben posat, fins i tot el paisatge es transforma recordant a la Toscana, una bona manera d'entrar a la següent parada del nostre Biatge.