Sofia

Tenint present els horaris del vol, teníem bastant coll avall que ahir perdríem bona part del dia, descansar fins tard i sucar-nos a la piscina de l'hotel fins tenir forces per sortir a passejar per Sofia era el planning inicial.

Potser pel baixon de saber que no hi havia piscina o per algun altre motiu, ens vam aixecar força descansats, tard com per perdrens l'esmorzar però suficientment descansats com per poder començar a descobrir la capital de Bulgària pel matí. 

Caminem des del nostre hotel fins entrar al casc antic pel pont dels lleons. Allà veiem la imatge d'una ciutat degradada. Una imatge que en una escena de pel·lícula americana faria un flash-back a una època on totes les parets que ara estant per pintar, les bombetes foses i les coses per arreglar, llueixen radiants, però nosaltres no veiem lluentor, veiem una ciutat, o un barri millor dit, trist, amb gent sense esperança. La primera sensació no és maca, la veritat. Passejem per aquests carrers on hi ha algunes botigues curioses amb tot el gènere molt ben ordenat i exposat que es barregen amb moltes que fan quasi por.

Arribem al mercat de les dones, força més ben posat que el que hem vist fins ara. Allà, entre els diferent objectes, la Mireioneta, espavilada com sempre, ja es fixa en l'artesania més famosa de Bulgària, la ceràmica, jo fins i tot havent-hi llegit sobre això, no ho vaig saber veure (és una crack!)

Després de dinar ens dirigim al centre de la ciutat, la primera curiositat és, com passa en aquests països, que pràcticament en una cantonada tens una sinagoga immensa, l'única mesquita en funcionament de la ciutat i la petita església ortodoxa on en teoria hi ha enterrat un heroi búlgar. Mostra de la barreja religiosa del país (com a mínim en un passat recent). També notem que a partir d'aquí l'ambient ja comença a canviar. 

Parem sota del monument a Sofia (ja que hi som) abans de fer ruta pels temples ortodoxes de la ciutat, la catedral i Sveti Georgi, ens agraden molt, la primera per magnífica, la segona per curiosa, molt petita i amb un sacerdot i uns escolanets de pelicula. I totes dues perquè hi ha casaments ortodoxes ( de fet n'hi havia moltíssims) i clar, tots els turistes fent reportatges com si els casaments fossin per l'Hola. 

Continuem el passeig, tot comprant el Petit Príncep en búlgar, passant per l'ostentosa església russa de Sveti Nikolai i les seves cúpules daurades fins arribar al monument més reconegut de Bulgària, la catedral d'Alexander Nevski. Espectacular. Més per darrera que per davant, ja que és per darrera per on les cúpules llueixen més i millor. Sessió de fotos i tornem cap a casa després de parar a comprar unes galetes dels Angry Birds que en Pauilolo ja havia vist pel mati. I res més, que per ser un dia que no voliem fer gaire cosa ens vam fotre una bona patejada.

Avui hem aprofitat per fer més coses de nens, sobretot pel matí que l'hem passat mati al parc de Borissova Gradina. En aquest parc i en general en tot el dia hem vist una gent molt diferent a la d'ahir al mati. Gent més alegre i animada, gent amb opcions que pot viure en lloc de sobreviure. Cosa que ens fa entendre la fortuna que tenim.

Al parc hem jugat als inflables, amb els gronxadors, amb els circuits, hem passejat, hem anat en bici, i hem vist com és el lleure de les famílies búlgares. 

I és que Borisova és un parc immens, entre les estàtues i els monuments de líders comunistes, els búlgars juguen a bàdminton, a tenis, corren, juguen en família o van al futbol, ja que aquí hi ha dos estadis, el nacional i el del CSKA de Sofia (on va jugat l'Stoixkov abans de venir a can Barça)

Sortint del parc hem passat pel monument a l'exèrcit soviètic, curiós el contrapunt que posen els skaters fent 'trucs' per sobre seu. Volent arribar al carrer peatonal de Vitosha, i per casualitat, hem trobat el carrer Ivan Shishman on hi havia una fira d artesania i totes les botigues estaven al carrer. Hi havia molt ambient, xerrant amb un firant (que tenia un espanyol perfecte i coneixia Barcelona molt bé sense haver-hi estat mai ni a Barcelona ni tant sols a Espanya, només per haver estudiat a l'Institut Cervantes i per haver fet un mapa dibuix de la nostra ciutat) ens ha dit que cada diumenge fan això en un carrer diferent per dinamitzar-ho tot. Ens ha semblat una idea magnifica. 

Hem rematat Sofia arribant a Vitosha, un carrer peatonal molt agradable en el que tens la cúpula de la catedral en una punta i les muntanyes Vitosha a l'altra. 

Després hem anat a sopar i curiosament hem coincidit amb dos matrimonis de catalans que van venir al mateix avió que nosaltres i amb els que hem compartit la vetllada parlant entre d'altres coses de bàsquet. Ja que tots 4 havíen jugat en el passat. 

La darrera passejada per Sofia és la tornada en taxi cap a l'hotel, una 'carrera' que ens mostra també una Sofia 'força' fashion de nit, i ens fa veure que hem encertat venint dos dies a la capital búlgara per veure que hi ha molt de contrast i moltes coses per veure igaudir.  En definitiva una capital europea, no com les grans pero 100% visitable.