A tothom li agrada que el dia del seu aniversari sigui especial, potser amb els anys cada cop menys però sempre hi ha aquell punt d'esperar quelcom més del teu dia. A la Mireioneta li agrada estar de viatge pel seu aniversari.
Vam caminar per un passeig fins a la mesquita de Dzhumaya, i aquí els ulls ja se'ns van obrir com plats, certament la llum que banyava la mesquita era preciosa (aquí te n'adones de la importància que té el clima perquè t'agradi o no un lloc) enmig d'una plaça envoltada d'edificis noucentistes al més pur estil centre-europeu i un estadi romà soterrat conformen un conjunt espectacular.
Ja a Plovdiv de nou, avui tocava el casc antic, tan maco com incòmode (sobretot si vas amb cotxe de nens) no és que tingui adoquins, és que hi ha rocs pel carrer! Obviant aquest detall que ens ha amargat la tarda :(, si aquests de Plovdiv volen ser capital cultural europea al 2019 ja poden anar fent quelcom al respecte, les cases senyorials estil otomà modern són molt maques, començant per la mateixa entrada al casc antic amb l'església de Sant Constantí i Elena, també ens ha agradat l'ambient bohemi i les peces d'alguns dels artistes del barri. Per rematar aquest tros de la ciutat hem estat com reis fent un gelat mentres contemplàvem l'amfiteatre romà. Ahir van fer Carmen en aquest escenari i creiem que devia haver estat de pell de gallina.
L'últim sprint ha consistit en tornar a la part moderna, els nens s'han portat molt bé i han aguantat encara millor, de manera que han tingut ració doble per tancar el dia... Més cotxes elèctrics i 20 minuts de gronxadors abans de tornar cap a casa dient adeu a Plovdiv, una gran sorpresa en aquest biatge.
I clar, tot i que llevar-se a les muntanyes de Rila té el seu punt, el trajecte Rila - Plovdiv amb dinar a un KFC a peu d'autopista doncs... No és l'ideal per passar el teu aniversari.
Per sort tot va canviar rapidament i a millor, un cop instal·lats ens vam apropar al centre de Plovdiv. Vam entrar pel barri de Kapana, que vol dir trampa en bulgar, Kapana és un barri tipus Born on anar a prendre quelcom enmig d'un ambient modern, això és el primer que ens va sorprendre de Plovdiv, és una ciutat moderna, molt diferent de tot el que havíem vist fins ara en aquest viatge.
Vam continuar la passejada per l'elegant passeig Kryaz Alexandar, un carrer comercial, fins arribar a la plaça Stamvolov on els nens van jugar una estona a una activitat que ja havíem vist a Sofia, lloguen els cotxes aquest de bateria durant 10 minuts.
De tornada, tot buscant un lloc maco per sopar vam anar a petar a la Gastrolinea, un restaurant portat per un espanyol, com vam sopar allà, el menjar ho passarem a les dades però si que paga la pena explicar aquí la història.
El noi és de València i allà va conèixer a la seva parella, una noia de Plovdiv, ara han decidir muntar un negoci aquí. No és mala idea perquè Plovdiv té potencial, està creixent i segurament és un bon moment per invertir-hi.
Parlem amb els dos per separat, ella fa de cambrera i ens va dient coses durant el servei, ell surt després de sopar, però tot i això tenen pensaments i idees en quant a la ciutat i la gent molt similars, ens diuen que encara queda molta herència del comunisme, que els joves que no el van viure estan educats en aquesta cultura del 'escaqueo', o tenen molt bona feina i amb un bon sou i fan el que volen d'una manera dèspota, o passen de tot, els hi preocupa tenir tabac, mòbil i treballar el mínim. Diu que ha hagut d'acomiadar a tres en els dos mesos que fa que porta el restaurant.
De la gent en general diu que són més cortesos que simpàtics, tot i que d'entrada si que t'ajuden però no arriben més enllà, nosaltres creiem que hi haurà de tot, com a tot arreu, però amb el que hem anat veient segur que té molta part de raó, perque segurament nosaltres no hem rascat gaire i ens em quedat amb un bon sabor de boca amb molta gent perquè no em passat de la 'cortesia' inicial.
També parlem de tòpics com les carreteres, les vacances i Xàtiva, d'on és ell i del restaurant Canela y clavo on vam sopar fa ja més de 5 anys, en definitiva, una molt bona manera de celebrar un aniversari i aprendre una mica mes de Bulgària i dels búlgars.
De la gent en general diu que són més cortesos que simpàtics, tot i que d'entrada si que t'ajuden però no arriben més enllà, nosaltres creiem que hi haurà de tot, com a tot arreu, però amb el que hem anat veient segur que té molta part de raó, perque segurament nosaltres no hem rascat gaire i ens em quedat amb un bon sabor de boca amb molta gent perquè no em passat de la 'cortesia' inicial.
També parlem de tòpics com les carreteres, les vacances i Xàtiva, d'on és ell i del restaurant Canela y clavo on vam sopar fa ja més de 5 anys, en definitiva, una molt bona manera de celebrar un aniversari i aprendre una mica mes de Bulgària i dels búlgars.
Aquest matí, per tal que Plovdiv no és quedés curt hem visitat el monestir de Bachkovo, a 30km al sud de Plovdiv, és com el de Rila, però tot una mica menys, és menys espectacular, està menys restaurat, té menys frescs... Fins i tot les muntanyes que l'envolten son menys altes! Això si, igualment és molt interessant perquè és veu més proper i l'església és boníssima! És tan d'escenari de peli d'Indiana Jones que m'han agafat ganes de veure les 4 pelis del tiron. I de propina les aventures del jove Indy.
De tornada hem parat al poble que dóna nom al monestir, on hi havia una casa turca preciosa, la resta, gairebé tot es queia a pedaços. Un cop dinats m'he quedat amb les ganes de passar per un pont de cordes que travessava el riu, i explorar una mica, (una altra 'IndyExperience') però no teníem on parar!
L'últim sprint ha consistit en tornar a la part moderna, els nens s'han portat molt bé i han aguantat encara millor, de manera que han tingut ració doble per tancar el dia... Més cotxes elèctrics i 20 minuts de gronxadors abans de tornar cap a casa dient adeu a Plovdiv, una gran sorpresa en aquest biatge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada