6 de setembre

Ahir, 6 de setembre, vam arribar a Veliko Tarnovo, la capital dels tsars de l'imperi búlgar. No haguéssim pogut triar millor data per visitar la ciutat, ja que casualment aquest dia és el dia de la independència del país, tot i que tampoc vam acabar veient una gran festa.

Vam accedir a la ciutat per la zona més nova, després de creuar desde Sozopol la Bulgària mes rural, però de seguida vam veure que Veliko seria diferent. 

Malgrat això, el que no esperàvem era que el primer passeig pel casc antic, ple d'Artesans, tingués un aire tan turc, especialment després d'haver llegit que precisament aquesta ciutat va quedar força oblidada durant l'imperi otomà. Ara bé, sigui com sigui, el casc antic, és un passeig curtet pero preciós -això sí, alguns dels artesans, són uns bordes de nassos-

Vam allargar la passejada tot creuant el poble fins la fortalesa de Tsaverets, el poble en si no ofereix gaire, una catedral senzilleta i un parell de curiositats: moltes façanes estan decorades amb murals que li donen un toc d'elegància, i, en molts llocs hi ha grafitis 'currats' que 'dissimulen' coses més lletges, una practica que m'agrada si és fa amb bon gust.

La primera imatge de la fortalesa, de sde lluny, amb el riu vorejant-la per sota i estratègicament rodejada per turons, és una autèntica postal. Un cop a dins té certa màgia, l'entrada, com si d'una porta màgica es tractés, et transporta a l'època medieval immediatament, les vistes, ara de la ciutat desde la fortalesa, les muralles i l'església al cap damunt de la ciutadella et fan sentir el senyor del castell amb 'la pleve' abaix. L'església sorprèn (i molt) per dins del moderna que és -crec que moltes s'hi podrien fixar perquè atraurien a més fidels amb un senzill canvi de look- i poca cosa més de l'interior de la fortalesa més que moltes runes de les cases, palaus i demés que hi van existir fa segles. 

Vam tornar cap a casa tot xerrant amb uns mataronins que estan també de ruta per Bulgària i als que en Pauilolo vol que els hi expliquem que a Sozopol hi havia un nen que era una mica dolentot perquè no deixava les seves joguines -poc a poc es va deixant anar-

Clar que potser els nens es van deixar anar massa, volíem anar a sopar d'hora però tal i com estaven vam decidir que era millor esperar, es van 'desfogar' a l'habitació i com no n'hi va haver prou, vam anar a veure l'espectacle de llums i colors que es projecta sobre la fortalesa a la nit. 

L'espectacle està molt ben muntat, la fortalesa es va il·luminant per trossos en diferents colors acompanyada de música tradicional búlgara, maco visualment però d'aquí a entendre la història del segon imperi búlgar amb la representació, que és el que preten, hi ha un tros com d'aquí a Mataró de genolls.

Aquest matí, poca cosa hem fet, un esmorzar de campions, 4 fotos de diferents vistes de Veliko i carretera cap a Ruse ultima parada búlgara del biatge.