Que amb els nens portem un ritme més relaxat del normal està més que dit i tornat a dir. Tot i que aguanten com 'jabatos' preferim no torturar-los (gaire).
Com continua fent calor, no passem de 35 pero no baixem de 30 fins les 19:00, vam aprofitar la piscina de l'apartament per refrescar-nos, i més cap al vespre vam 'baixar' al poble ja que tenim el camp base a la 'new city', un barri preparat exclusivament pel turisme ja que només hi ha apartaments, hotels, resorts i supermercats per 'guiris'.
I la platja, doncs no està gens malament, de sorra 'blanca' que en diuen, i finíssima, aigua transparent i molt neta, a banda de no tenir onades al ser una badia petita i molt recollida, tota la platja està envoltada de pinedes i hi ha una infinita oferta d'entreteniment (incloent inflables aquàtics!) però sense que hi hagi gens ni mica de xivarri. No entrarà en un top10 de les nostres platges preferides però sempre direm que està molt bé, com els hi explicàvem als búlgars, no hi faríem un viatge expressament per anar a les seves platges però no ens empenedim pas d'haver-hi anat ja que estàvem voltant pel seu pais.
Llàstima que després de jugar una estona en un parc que hi havia a peu de sorra i de fer el primer bany, hem vist que un noi treia una cosa 'sospitosa' de l'aigua, m'hi he apropat i les sospites s'han fet realitat, una medusa com no n'havia vist mai cap, tenia mes de 30 centímetres de diàmetre, així que, per si de cas, el bany ha quedat prohibit, no pel cartell sino per decisió paterna inamovible, tenint piscina a l'apartament preferíem no arriscar, que les picades de medusa... Piquen! Ho sé per experiència, i una de tan grossa... Pot fer pupa de veritat.
I aquests tres díes que hem passat al mar negre encara menys, vam deixar enrera Plovdiv creuant quilòmetres i quilòmetres de res fins arribar al mar negre, el centre vacacional de platja per excel·lència pels búlgars i per alguns turistes internacionals (tot i que de fora de l'est n'hem vist ben pocs).
Aquesta ha estat la nostra manera de conèixer una mica més de la cultura búlgara, com ens va dir en 'Roge', pels búlgars és sagrat fer 15 dies de platja i 15 de muntanya, la muntanya ja l'hem vista a Rila, així que tocava anar cap a la platjeta. Vam passar de llarg Burgas per arribar-nos a Sozopol, un petit poble 'amb encant' i, en teoria, un ambient més familiar.
La primera impressió tot buscant un lloc per fer un mos va ser horrible, si dèiem que Ohrid, fora del seu casc antic, semblava Lloret, això és molt pitjor. Per sort, el casc antic ens ha agradat més que el de Ohrid, sense la màgia del llac, la retallada costa del mar negre no li queda pas malament.
Un cop aparcats a prop del centre la impressió del matí canvia ràpidament, el que comença sent un barri agradable, amb molta gent i ple de botigues (de souvenirs això sí), acaba sent un lloc encisador on les cases de fusta, ja que són el típic estil turc, les hi dóna un toc 'playero' molt peculiar, a més, moltes força originals. I més enllà de terra ferma, les vistes d'un mar farcit d'illes molt properes, algunes rematades amb fars i un ambient molt mariner on el seu port et porta cap a històries de vaixells i pirates (gairebé et fan pensar que el mar negre sigui un oceà).
Ahir dia de vacances total, vam conduir fins la propera Kiten on hi ha, diuen, una de les millors platges, si no la millor, del Mar Negre, no sé si és de les millors, però com a mínim es por aparcar fàcil i de franc al costat mateix de la platja.
Tot i així, hi una cosa que em va agradar força (pel poc que la vaig veure) i que em vaig quedar amb les ganes d'explorar. Tenen molt bona pinta les reserves naturals que hi ha al sud de Bulgària (una limitant ja amb Turquia) i el riu pel que pots navegar, visible a trossos desde la carretera... Aixxxxx...
Avui hem dedicat el mati a anar a un platja propera que ahir vam veure des del cotxe i on hi havia molta gent, tenia molt bona pinta la veritat. Ens ha sorprès que al arribar, un altre cop amb parking gratuït just al davant. mantenia la bona pinta, tot i que hi havia moltes algues a l'entrar, però no hi havia pràcticament ningú, també ens ha sorprés un cartell que avisava que era una platja sense socorrista i que per tant estava prohibit nedar, excessiu no?
Ja després de dinar i de refrescar-nos per últim cop a la piscina d'aquest apartament, i segurament per últim cop en aquest viatge, hem fet un darrer tomb per Sozopol descobrint la part més bucòlica, sorprenentment, tot i ser dissabte, no hi havia gaire gent, ha estat una passejada pausada, primer hem pogut descansar en un racó màgic, amb un gronxador mirant al mar, gavines menjant a prop nostre, bussos fent immersions, un lloc molt poètic que diria la Mireioneta.
Després hem continuat el passeig veient els Penya-segats de la badia on estem allotjats i hem trobat, entre aquestes cases de fusta que tant ens han agradat, una zona on enlloc d'haver-hi souvenirs cutres hi havia els artesans locals, i firant-nos una mica, hem rematat l'estada al mar negre, que demà toca carretera i manta cap a Veljko Tarnovo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada