Monestir de Rila

Mai hagués dit que el primer que pensaria al tornar a Bulgària era que les carreteres eren bones, i tot i que no és cert, em va passar. Bàsicament, a Bulgària ens estem trobant amb que les carreteres van canviant de cop, trams acabats de pavimentar amb trams que semblen post apocalíptics. La pua és que predominen els segons.

Molts quilometres així, d'una carretera insulsa, sense res en especial ens va portar fins el poble de Rila, tan insuls com la carretera, i a partir d'aquest punt, 20 km d'una carretera preciosa, sinuosa però sense ser perillosa pel mig d'un bosc molt frondós. Tot i haver-ne fet ja unes quantes d'aquestes no em canso pas, a més a més, aquesta passa ben aprop de les muntanyes mes altes del país (que no arriben a 3000 metres però són estacions d'esquí importants) i a més hi ha unes formacions rocoses ben curioses de tant en tant. En definitiva, que converteixen la conducció en un autèntic plaer... 'Te gusta conducir' ... Que diuen aquells. 

Tenim l'hotel a 3 km del monestir i un cop descarregats com encara hi ha llum, hi fem fem cap, de manera que abans de les 7 estem entrant per la porta d'una autèntica meravella.

Començant per l'indret on esta situat, rodejat de muntanyes i acabant per que al ser última hora gairebé no hi ha ningú al recinte, el moment es converteix en una visita breu però espectacular. L'entrada ja es maquíssima, la potència del blanc de les parets del monestir, els frescos de l'església, on diguin el que diguin, quasi tothom es mira els de baix on hi ha les imatges grotesques, l'interior de la mateixa, hiper-carregada pel gust de la Mireioneta però imponent en qualsevol cas, i fins i tot els rituals dels pocs devots que encara hi ha per l'indret. Tot. El monestir de Rila ens va semblar una visita esplèndida, un altre  must.

Ja aquest mati encara dubtàvem sobre si podíem arribar a algun dels 7 llacs de Rila sense caminar gaire (o gens si podia ser ;p) o si més no, si podíem atravessar les muntanyes de Rila fins a Samokov per alguna carretera de muntanya. El cambrer del hotel ens ha dit que no, però nosaltres, tot i així hem volgut provar una carretera per tal de tallar camí. Resultat, que a mig cami, ens hem quedat sense carretera, com a mínim per al nostre hatchback, així que hem hagut de recular i deixar enrera les muntanyes de Rila per anar cap a Plovdiv pel cami convencional.